Miratge

Moltes gràcies pel teu ajut, tens tota la raó amb això d'entrar a la pàgina de l'altre, i molt agraïda també pel comentari! Una abraçada!

aquest és un dels grans temes de la literatura i de la vida. Com en el teu poema i en el meu. Gràcies pel teu comentari. El meu fill està bé, però ja no és un nadó ni un nen i malgrat tenim una excelent relació, mai tornaran aquelles hores. D'aqui el poema.

Gràcies una altra vegada i una salutació cordial.

Gràcies pel teu comentari al meu poema "Un nou horitzó". Àquest m'ha portat al teu "Miratge" que m'ha descobert un poema que es fa moltes preguntes dificils de respondre, Però que mira el passat,el present i el futur amb una gran dosi d'esperança.

Petons
Marta

És un dels grans temes de la poesia el del pas del temps. Són moltes i diverses les opinions al respecte. I el fet de pensar en l'avui m'asserena. Reflexió serena també, poema de serenitat, malgrat els dubtes que planteges. M'ha agradat molt Josep Maria. Una abraçada.

Aleix

Un poema preciós que reflecteix el neguit que sentim davant la vida, el desassossec de no saber contestar a les preguntes que sorgeixen de nosaltres perquè són cabdals per a saber qui som. Tot i pensar que ho tenim gairebé tot per ser feliços, hi ha al fons del nostre cor una ansietat i descontent que no sabem ben bé d'on ens arriba i que ens fa pensar que potser hem errat el camí.
Per això hem de buscar més enllà.

Salutacions

i poques respostes, i el dema? el que es important es aprofitar tots els segons
del temps que tenim.
Salutacions
Josep

Sí! la vida és com un miratge, arribant el punt que ens podem plantejar si forma part d’un record el que vivim o és un llarg somni permanent... és divertit qüestionar-se aquestes coses, ja que fent-ho demostra que l’ésser humà continua endavant i que malgrat tot, continua fent preguntes i buscant respostes.

Encantat d’haver-te llegit! Salutacions

Eloi