Miratge (I)

Havia tingut un somni...

Ella, des de sempre, li havia agradat aquell mite dels indis uitotos de Colòmbia, que explicava "El Somiador adormit" i que "en un principi, la Paraula va donar origen al Pare."

Un fantasma, res més existia en un principi; el Pare va tocar una il·lusió, va agafar quelcom misteriós. Res existia. Per mitjà del somni el nostre pare Nai-mu-ena (el qui és i té un somni) va guardar el miratge del seu cos, reflexionà durant molt temps i va meditar profundament.

Res existia, ni tampoc cap estaca per a subjectar la visió: el nostre pare amarrà la il·lusió al fil d'un somni i la va mantenir amb l'ajuda del seu alè. Es va submergir fins arribar al fons de l'aparença, però no hi havia res. Res existia.

El Pare investigà de nou el fons del misteri. Lligà la il·lusió buida fins el fil del somni i vessà la substància màgica sobre ella. Després, amb l'ajuda del seu somni, la va sostenir com si fos un floc de cotó. Després aferrà el fons del miratge i el trepitjà moltes vegades, repetidament. Finalment es va asseure sobre la terra somiada.

Ella, mitjançant el seu somni, visqué un retrocés en el temps. Es veié com una partícula minúscula, insignificant i ridícula. Experimentà una angoixa confosa, gairebé convulsiva. Fins i tot es sentí culpable.

Finalment es llevà, d'un bot, espiant la llunyania amb el cap decantat cap a l'est, cap a una llum dèbil de l'horitzó, on el sol aviat acabaria de sortir. Esguardà l'entorn, aquell espai seu tan proper, però massa vulnerable, per allunyar-se dels udols que l'havien sacsejat sense mirament.

Sotjà el despertador. Eren les sis de la matinada. Mentre, una gota d'aigua lliscava dins la gorga que s'obria entre les cames i els batecs del seu cor palpitaven, com per trencar tot l'Univers.

S'havia despertat d'aquell somni opressor. Però aquella claror intermèdia, entre el dia i la nit, la va fer estremir. Una nit on un home cec li havia enllustrat les sabates. Li havia xuclat el sexe i, al mateix temps, l'escanyava sense pietat.