Miratge de perfecció

Camines, camines per un atzar sens fi. La perfecció imaginada s'ha desmuntat. Res és com semblava. Tot el que semblava calculat s'ha esmunit. No queda sinó l'albada de cada dia, queda la quotidianitat del dia, el llevar-se, treballar, tornar cap a casa, la familia i tornem a començar. L'idíl·lic no és possible. No has tocat el cel amb els dits, com et pensaves. Encara no és posible. Els teus somnis s'han desfet en uns minuts, en unes hores. Has esdevingut terriblement humà. Qui més estimes ha sofert l'angúnia de la traïció. I una mà i altra s'uneixen per lluitar el desencís, la malifeta. Ets valent i el coratge et permetrà tornar a saludar l'albada, cada dia, amb un dolç somriure. Ara restes poruc, amb la mà agafada, de qui t'estima aquí i enllà. Minuts, hores, dies, setmanes, teixiran una nova força, et vestiran d'acer i amb un suau pinzell d'esperança et dibuixaran un bell somriure.