MIRANT ENFORA

dels nostres propis ulls... des de l'enyor busca fora els nous estímuls que li donen forces per seguir endavant...

gràcies aurora per seguir compartint !
records !
;-)

Amb una gran dosi d’observació i d’elegància descriptiva han sabut convertir el marc íntim d’una habitació en el lloc central de la vida. Primer ens convidares a mirar per les portes entreobertes o simplement ajustades, i, més tard, plantada al llindar, ens oferires la teva visió d’una finestra enjardinada, protagonista i testimoni de les sensacions.
Ara, has delimitat la perspectiva i t’has aturat al llit on, enmig del sofriment, algú malda per volar una estona més enllà dels vidres i endinsar-se en el paisatge familiar i assolellat dels balcons veïns.
Els teus poemes, a més a més del caràcter observador i quotidià que els defineix, tenen sempre regust d’autobiografia, un ingredient que els fa creïbles i autèntics.

En llegir-lo m’ha vingut al cap el poema que vaig escriure a propòsit d’un repte poètic –què interessants i estimuladores són per mi aquestes propostes!– que ens oferia la imatge d’un balcó mig obert. Allí, igual que fas tu, em fixava en la mirada que hi havia del finestral endins. Si et ve de gust... Del llit estant

I, com sempre, felicitar-te per la manera com ens transmets els teus sentiments.

Raül

Aquest poema, dins la seva senzillesa ,és una "delicatessen".

És veritat que has de fer llit? Si és així et desitjo una recuperació total ben aviat.

Molts petons, estimada Aurora.

i ben retratat aquest paisatge urbà que veus des de la finestra.

M'agrada molt llegir-te.

una abraçada i bon estiu.

També la vista des del llit és pot convertir en poesia. L'Aurora Marco ens ho demostra. Veieu com destaca les petiteses, com observa sempre amb ull viu, com valora aquestes coses que descriu. Fa que les veiem com si fossim al seu costat. És una meravella de poesia de petiteses, una gran poesia Aurora. Una abraçada.

Aleix

Ens transformes un anodí paisatge urbà en poesia i amb ella aconsegueixes que dibuixem una imatge quotidiana en la nostra ment tot recreant-nos en detalls que prenen vida.

És la senzillesa d’un instant que ens fa veure allò que no veiem.

Estimada Aurora, m’ha agradat tornar a llegir versos teus.

Una gran abraçada
Núria