Mirant els estels

...pels teus mots...
Et seguiré llegint...
i seguiré mirant els estels!!!!

Sembla com si fins i tot haguessis plorat a l'hora d'escriure-ho o al rumiar-hi.
Suposo que hauria de reconèixer que m'agrada més criticar ( ni que sigui positivament) que elogiar, o que simplement m'és més fàcil o natural però amb aquest nivell només em queda que treure'm el barret. I si no es pot fer crítica constructiva, no crec que em passi res per dir que se m'han caigut els collons a terra. Felicitats pel relat; veig que en tens més d'un centenar; ja tinc feina.

Em fa sentir en un planeta desconegut envoltat de éssers desconeguts i que no entenc. L'únic que tinc és la Laura, que aviat marxarà als estels.. un altra vegada la soletat.. ho he entès bé??
felicitats

L’estil de “L’hora del te”, un estil que vas polint de mica en mica i que t’atorga senya d’identitat. Et passa, com passa amb alguns autors d’aquest web, que són inconfusibles, que han trobat una veu pròpia, una manera de dir les coses i que, de vegades, tant se val el “què” el que importa és el “com” . En aquest cas, a la veu potent, s’hi afegeix una bona història. El resultat és una lectura commovedora. La meva enhorabona.

que traspua en cada línia, i un ambient de serenitat enmig del desconegut: aquests indígenes, una terra aliena. Com els elefants o les balenes, que s'aparten dels seus per continuar el darrer viatge en soledat. Aquí, l'excepció és que la solitud és compartida. Ell continuarà "mirant els estels". Senzillament, farà el seu cicle. Un relat d'amor i de vida que no cau en el sentimentalisme fàcil. Et puc dir que cada cop m'agrada més com escrius? Felicitats pel llibre de Setze Petges. Sisplau, signam'el.
nabraçada

a

sentiments: amor, alegria, tristesa... El relat és molt romàntic com l¡ànima femenina.

Compartir i donar és tot alegria. Justament retratat. Un relat que mesura la importància del que és autèntic de debò. Felicitats.

Executat amb precissió de cirurjà, el relat es va descabdellant amb gran domini de la tècnica, fins arribar a un final tendre sense embafar, dramàtic però sense carregar les tintes, més líric que emotiu.
Encara que m'agrada més la claror que la foscor, et torno la barretada, això sí, amb barret fluix.
Una abraçada!

Romanticisme total! Precisament avui he agafat de la biblioteca Himnes a la nit, de Novalis. El tinc pendent des dels setze anys i ara als trenta-tres tindré l'oportunitat de llegir-lo! Em fa una il.lusió...


Sergi

La tendresa i l'amor fluctua entre una acurada i poètica descripció de l'entorn.
Els sentiments són els grans protagonistes en aquest relat.

Què bonic ser estimada així!
M'agrada moltíssim!

Una abraçada,
Núria

i qu e maco, al meu poble els turons son petits, però les nits estrellades dona gust mirar el cel i cercar estels al cor i a la terra ferma. Es una alegria molt especial aquesta i l'has sabut captar a la perfecció. I noi, de 36 finalistes que tindrà l'any tu repeteixes ja no sé quants copsss, així que el camí dels estels està sota els teus peus.

que la llum dels pobles cada dia ens va apagant
m’agraden aquestes lletres que llueixen sentiments.

Felicitats

Josep

Un microrelat que fa goig de llegir. Com he dit altres vegades, transmetre els sentiments d'aquesta manera en un relat tant curt, té mèrit, molt mèrit! Només per això ja et donc l'enhorabona...
Per cert, també et donc l'enhorabona per veure'm a venir amb el final del relat que m'has comentat... he, he, he... El pròxim intentaré posar-t'ho més difícil!
Fins aviat, Ferran.

La malaltia és de qui la pateix i de qui hi conviu. Cal acceptar-la i somriure. Dalt de la carena, en una illa a Cardona o pel carrer Escudillers. És una qüestió de serenitat interior. I relats com el teu ho afavoreixen. M'ha encantat. Una abraçada Ferran.

Aleix

tendresa a dojo... més enllà de les estrelles

bonic relat ferran

salut !!
j.

Hola! Felicitats pel relat.

Agraeixo el teu Relat ple, molt ple, de tendresa. He viscut uns anys a Sant Pol de Mar... i molt vespres, allargant la mà, em semblava tocar els estells i la lluna, a prop de la mar salada. Enhorabona !