Miralls...

Un relat de: Climenode

"… De la porta estant observa, com es contempla ennuvolada en els seus pensaments.
Deixa caure la jaqueta a terra i la bossa que encara li penja d'un braç, rellisca igualment cap al mateix final. Està cansada i sense esma s'asseu a la punta del llit, sense deixar de mirar el seu altre jo que l'observa fit a fit a l'altre costat del mirall.
S'aguanta el cap amb les mans, amb els colzes recolzats sobre les cuixes. L'esquena arquejada com un cargol, ja no pensa en mantenir la postura, en corregir-ne els defectes.
La seva mirada no li retorna més que el que ella desprèn.
Ara mateix, de tant observar-se, ja n'està perdent fins i tot la noció del temps. Comença a balancejar-se a banda i banda seguint la seva imatge al mirall, lleugerament com si estigués a alta mar i les onades la desequilibressin d'un costat a l'altre de la coberta. Suaument gronxant-la, acompanyades per una brisa de mar endins que li neteja l'ànima i purifica l'alè vital.
Té els ulls emboirats, un tel blanc se n'apropia. Ara s'abraça mentre fa anar el cap d'un costat a l'altre amb els ulls tancats amb força.
La seva respiració és profunda i ansiosa i no para de mossegar-se els llavis insistentment.
De sobte atura els seus moviments que ja comencen a ser espasmòdics, respira obertament repetides vegades i es deixa anar davant el mirall, amb un plor ofegat, contingut i solitari.
Ha caigut de genolls a terra i en la caiguda a picat amb el front al mirall. Les mans endavant tal com ventoses i en obrir els ulls, s'els veu tot plens, es veu, tota ella a les ninetes brillants i angunioses dels seus ulls.
Que passa ?. Que podria fer jo per ajudar-la?. Encara resto al llindar de la porta. Ella no se n'ha adonat de la meva presència. Encara observo cadascun dels seus moviments, esclau de la meva por feréstega, resto immòbil contemplant el seu esdevenir.
Veig com es baralla amb ella mateixa, per quelcom que només ella coneix.
Segueix amb la mirada fixa al mirall, autoapunyalant-se amb odi i desesperació. Els ulls li ploren sang, és la vida que se li escola, que li regalima galta avall, ja morta.
Una llàgrima darrera l'altre, gota a gota que es dessagna, gota a gota que mor en vida, la il·lusió d'un retrobar-se, d'un reconeixe's a un mateix al mirall.
El meu alè a la seva espatlla em delata, noto com la pell tensa fins aquell moment es relaxa. Acosto els llavis al seu clatell. El bes s'absorbeix per cadascun dels poros de la pell en contacte i ressegueix internament i en escalada el camí del riu sagnant fins a la font alta. Regenerant, realimentant imbuint d'energia els ulls esmorteïts i envitrallats que posseïa fins pocs instants abans..."


Comentaris

  • No...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 18-08-2006 | Valoració: 9

    t'havia llegit mai... (em sap greu no haver-ho fet, però és que som tants a relats). T'he descobert gràcies al teu comentari, per cert molt amable. Respecte al teu, et diré que m'he sentit del tot identificada...a voltes em sento com la protagonista de la teva història i la desesperació fa de les seves...ho has descrit de manera fantàstica, amb un llenguatge entenedor, fluid i alhora...desgarrador.
    Gràcies. 1abraçada. ESPIRAL.

  • m'agrada l'estil[Ofensiu]
    ona | 18-08-2006 | Valoració: 9

    M'agrada l'estil amb què expliques l'estat de desesperació de la noia i la presència que l'observa per intervenir al final. Un final molt maco, la calidesa d'un petó és suficient per trencar una desesperacó que semblava imparable.

  • m'agrada l'estil[Ofensiu]
    ona | 18-08-2006 | Valoració: 9

    M'agrada l'estil amb què expliques l'estat de desesperació de la noia i la presència que l'observa per intervenir al final. Un final molt maco, la calidesa d'un petó és suficient per trencar una desesperacó que semblava imparable.

  • He llegit...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-08-2006 | Valoració: 10

    ...amb atenció "Una gota" "senzillament intens..." i "miralls..." T'he de dir que molt bé! En els primers potser son frases encadenades de pensaments que has sabut arrodonir formant uns bons relats. Però en Miralls ja he trobat una trama, un fil conductor que porta a una historia i a un final. Potser és el que m'agradat més. Bé seguiré llegint. Una abraçada i mercés pels teus comentaris.

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de Climenode

Climenode

8 Relats

16 Comentaris

9959 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Sempre he pensat que l'escriptura es una manera de canalitzar la meva manera d'entendre el món i que em permet equilibrar el que penso amb el que sento i el que sóc. Fa temps que escric però sempre per a mi i poc a poc vaig començar a trobar la necessitat de compartir-ho. Ara fa poc que sóc aquí i que navego entre milers de relats de persones que com jo escriuen pel plaer d'escriures o desfogar-se o simplement construir quelcom amb sentit per un mateix, per als altres o ves a saber.... I m'agrada... m'agrada respirar aquest ambient i sencillament deixar volar la meva imaginació..... aprendre a cada esbatec d'ales una mica més de cada persona que escriu, omplir-me de somnis i escriure a cor obert!!!!