Miralls trencats...

Miralls trencats
que sempre en
falta un tros...

Arbres verds d'ombra.
Sense fruit.
La seva dolçor
és l'ombra.

Paraules de
bones arrels
en mala llengua...

La mala bava
de vegades
és de maternitat
femenina,
i altres és
d'estupidesa
masculina.

El carrer buit,
només el gos
de la veïna.

La lluna.
Els arbres.
I algú que mira
des de darrera
de la cortina.

La tos
del no fer res.
El gemec
de la porta que
no és oberta.

Al fòrum
dels sentiments
sempre hi van
quedant pedres,
flors, llàgrimes,
fred, gel, caliu...
paraules no dites,
aigua sense set,
mel que mai no
serà als llavis...
Sentiments ferits.
Ferides de sentiment.

Dates i anys
sense cap herència.
El patrimoni
sempre és de l'ànima,
del cor, i d'això
el notari no
en sap res...


onatge