Cercador
Miralls (Aigua d'Àugia)
Un relat de: deòmises- Compartir:
*
Mentre sóc cos i centre
Del teu ventre;
No acaben les tenebres que caven on
L'esperança descansa
-Negació i aigua-.
Tot ho neguen; ho neguen tot,
Com un batec que té basques del món,
Un món sense nom
Darrera la raó
Fins al darrer racó que s'enreda
A la meva ànima minada
Amb el tresor del rostre
De l'aram.
El rastre de l'alabastre
A la recerca del desastre
Que el cercla
I la busca busca
L'hora i el moment
Alhora, tothora;
El present sempre present
Per sempre recent.
Sols la margarida
-L'amarga ferida del sol-
Té la falç la calç en el balç,
El trasbals del món fals
Quatre rals de somnis
D'insomnis reals
Monarques reials acrates
Acròbates set arcans
Massa humans assaonats
Pel nenúfar en un far
De vidre de sidra
De cedre fet cendra
Que tem ofendre
O fendre el cor rotor
Del sorollós roc
De l'or, dolor.
Deixa la xeixa en la lleixa
Del cingle
Sense angle; es glacen
Les rels del rece
Abans de néixer
-Argentós sot, negra
Desesperança
Que avança desesperadament,
Desesperada ment
Maquiavèlica i una mica bèl·lica-.
Edifico l'edifici
Més difícil ignorant l'ofici
-Sóc xèrif o orífex
Solc clos
Mar rar, ram
D'absents flors de cent
Focs indecents
Encara no sé què sóc (arrenca'm!)-:
El futur de la vida,
La diva malcriada
Del mal diacrític
Dilema crític
Rebent el vent rabent
Que no basta que no s'abasta
Mai, desmai,
Vent ple de mans
Plaer mans d'abans
D'ebens plans.
Mira el mirall llépol
Llaminer a la pell;
En set setmanes, setze manes
Albins vins alts
De graduació, gradació
De colors de licors
Degradació dels cors:
És per a un.
Espero
L'el·lipsi i l'eclipsi,
Amb què cremaré i
Seré sol sol serè,
L'Alba amable.
Comentaris
-
Amb el teu permís...[Ofensiu]llamp! | 28-02-2009 | Valoració: 10
Me'l grabo al PC, perquè aket és bo de veritat.
Està molt bé el joc que fas amb les paraules, buscant simetries i dissimetries, buscant la cacofonia, buscant el "Palíndrom". Recordes la meva bio? "Poc a poc i cop a cop".
Hauré d'obrir una carpeta per a deomises, Keeeeee Cabróóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóónnnggggg!
-
Quan la repetició és poema[Ofensiu]Salgado | 24-03-2008 | Valoració: 10
I el so ajuda a encadenar un vers rere l'altre. Precís ús del llenguatge.
Una abraçada, Xavier
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307034 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978