Miralls a l'espai

Un relat de: Endevina'm

Miralls a l'espai


Vas dir-nos una nit, que la teva força coneixeríem quan l'espai fos casa nostra. És arribada l'hora, i el teu esguard ens colpeix els sentits. No sóc capaç de copsar la teva obra, i sé que puc observar-te en el mirall etern, perdut en l'espai, vigilant-nos sense actuar, perquè no està a les teves mans fer-nos més camins planers, els hem de fer nosaltres, i aprendre a cercar la teva mirada, aquella que ja hem trobat, enllà de les estrelles.
I ara ens dius que ja no hi ets, que allò que veiem és sols el record del que va ésser, del que podria haver estat, i ja no és.

Però no podrem deixar d'admirar-te, el teu fons blau, el teu contorn marró. Els teus verds eterns, inapreciables.

M'és impossible deixar de mirar-te, tot cercant dins del cor la pregunta oblidada que tantes nits m'ha rosegat l'enteniment, fins gairebé perdre'm. I ploro, perquè sé que no tinc cap resposta, que no rebre... cap resposta. Ni jo, ni cap de nosaltres. I ploro també fins molt endins, perquè voldria ser aquell que enfront la teva utòpica mirada, el genoll li calgués doblegar, i poder dir a tots els que hem seguit la teva promesa, que per fi t'han vist plorar davant d'un mirall a l'espai.


L'ull de Déu

Comentaris

  • Preciosa prosa poètica[Ofensiu]
    brins | 06-09-2009 | Valoració: 10

    Un monòleg sensible i sentit, unes paraules que cerquen respostes que no pot rebre...

    Et felicito!

    Pilar

  • molt poètic[Ofensiu]
    ANEROL | 31-08-2009

    sentiments profunds, sincers; un tu a tu amb les creences, les esperances; un repte a la sensibilitat

  • Bella imatge[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 19-08-2009 | Valoració: 10

    descrita amb una subjectivitat creadora.

    Enhorabona!

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

264 Comentaris

43967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni