Miralls (25-28)

Un relat de: deòmises

Axil·lar axioma axial deixat
En l'exili del relax
En les relacions d'incendis
Ancians misèrrims miserables en recintes tancats
Trencats tacats i atacats per la ràbia
I la tràquea que ràpidament respira retalls
De restes de dedicació rotunda
Horripilant i res no reposa
Res no respon al rés de la rèplica
Ranci raquitisme arran d'irreals discursos
Obtusos abusos de confiança
Crítica que critica la crisi crítica.

Descalça la descomposició s'encalça
Amb passió i delit amb desfici i desig
A la desídia del dolmen on dormen
Els noms dels homes;
Només hi divisa la línia divisòria
La sínia giratòria transitòria entre el trànsit
De la vida a la mort
Mortificada pel record pel cor corrupte
De l'escòria i la història il·lusòria fa que
La histèria s'accentuï
I cau de cap en la càustica
Claustrofòbia caucàsica que la condemna
A la cadena de compartir
Amb tothom que coneix els conflictes.

Plou i en el complot de la pluja
El complet compliment es complementa
I es comenta sol sense falta de safirs
De sàtirs satírics satiritzant-ho tot ni el zèfir
Que zumzeja
Que no és fix que bufa fins a l'infinit
Corre s'arrossega mossega masega
La molsa i la salmorra del salobre
(Salmòdia monòtona monotemàtica)
Obrint-se pas amb la borra de la sorra
Que s'escorre en la brevetat del moment
Mim immòbil enmig del moviment
De la mamarratxada
Aixada aixecada en l'escletxa
De la terra aterrida.

La màquina maquina la màcula
Macabra magnífica formidable
I fica en formol el rèptil
Indescriptible de l'indesxifrable criptograma
L'enigma del paradigma digne de distinció
(En la cripta del món egipci l'extinció
Els sepulcres seculars del crepuscle
Dels faraons la fi intuïda
Instruïda amb instruments del temps
Dels tremps tremolosos del tren del temor).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978