Miralls (21-24)

Un relat de: deòmises

Eclipsa't, eclipsi,
I esquiva l'el·lipsi
I esquinça els sons com si la capsa dels trons
Escapcés els troncs dels trontolls
Dels foscos boscos del Bòsfor
Del fòsfor fosforescències fugaces capaces
D'il·luminar amb llumins preliminars
Les impecables lluentors implacables
Implicades en la lluminositat de la lluna
Reflex perplex pel flexible minuet
Minso dels minuts perduts.

Eclipsa't despistat pel món momentàniament
I anomenaràs la nomenclatura
Del claudàtor nomenclàtor clausurat
En els llavis dels lànguids claudicants
El nom de la Natura
Quan es cansa de l'home
-Involució revolució rebel sense evolució-.
Quan és mansa la coma com a
Pausa plausible pausada pedrera de pau pacífica
Espera el pa àzim l'àcida desesperança
Desfermada en la mirada del ferro
Ferrocarril del rítmic impuls frenètic
Del cardíac anar i venir de l'existència.
Amb insistència tindré i recobraré
La calma el repòs el cos sense ànima
De l'estressat trànsit de l'acer
Sempre veloç voraç precoç fugaç
Fugat de les busques del rellotge
La ferotge fam infinita buscant el trofeu
Del triomf funesta educació
Distracció disfressada.

Sempre premsa el raïm armat dels fonaments
Fonamentals construint destruint les descomunals
Torres murals de miralls catatònics catarsi
Embrions daltònics i caòtics
Creixent descontrolats desconsolats
Pel món que els ha creat
Creació en el crematori del crèdul
I del gandul grandesa cretàcia

Qui concreta la castració del cast cròtal
De talc de tacte d'intacte contacte
Contrari a les modes
Tracte de mòdics modismes mai modificats
Momificats en la immobilitat
Bàlsam salvador ungüent únic
Que és unió de l'unicorn amb els somnis
Somnífer ferri refinat pels filaments
Del firmament
I serà fútil facilitat fètida
Acció de la delació dejecció en dejú?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1006 Comentaris

306789 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978