Miralls (13-16)

Aprenc reprenc em desprenc dels
Designis ignis o ignífugs la fugida del foc
Cap al cap del carrer del colossal
Corpuscle del crepuscle
Opuscle que crepita
En l'encenall encès fogall d'encís del despit
Sense pietat sent el seu passat
La maga l'amaga en la màniga
De la mania amb ganes de jugar
I guanyar el dany dels anys
El guany de la pèrdua pèrfida preferida.

És irrevocable la decisió
De la diòcesi del dol
Si es decideix a deixar
La tristesa decisiva tètrica
En el creixement del rictus queixós
Del ritu que se celebra dins de
La palpebra que palpa i tasta l'herba
Del traçat del camí sofert
Per la ferralla: ratlla la fe
La sofrença del seu sofriment
Frau forjat en la foscor
De la farga del fracàs
Fervor fragor fragància
De les flors més fresques
Més fosques més tosques
Osques en la roda
De la rutina de la rotunditat
Que s'endevina
Profunditat i obscuritat
Trobades passades
Obstruint camins de descans
Descendent incandescents
Incandescència condescendència
Amb descendència interior,
Sense consciència ni rancor.

Qui té l'elogi i obté l'elegia
L'heretgia l'elecció de l'acció
Contra corrent salmó molsut
Tossut tustat
Pel recorregut conegut per la
Semença la naixença la creixença
I no pensa en el sacrifici
L'ingent turment que generació
A generació es genera?
Qui és l'autèntic autor autista
D'aquesta eutanàsia necessària?
Paradoxa ortodoxa per a doctes
I ortogràfics escrits extrets d'escriptures
Sagrades que desagraden i
Dessagnen els lectors els actors
Fingint fugint vivint sense esma
Com l'asma la mansa malaltia
Minsa que minva la vida vívida
La viscuda vida llavis plens de paraules
Per a les paules palmes esteses
Davant seu desig banal que seu amb els vàndals.

Nostàlgia àlgida àlgebra de l'hègira
Existeix Jehovà o jeu i van
Dient que és un déu de veritat
Sense ser ver ni deïficat
Comèdia com deia algú altre
Teatral guspira grup irat lúgubre
D'esperpèntics espectres darrera no res.