Cercador
Miralls (01-04)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Existeix l'èxtasi de l'excés?
L'amor transforma l'amorfa deformitat
De la vida de vidre
Solament el sol lament
El so de la ment
Deixa l'esqueix de la queixa que creix
Lentament
En els ulls dels esculls; els reculls
Dels embulls de la mar
De l'amarga amargor.
Sóc el silenci silenciós
La melangia la mala angina
Extirpada dels exànimes extramurs
De l'exhaust cos
Carn escarni carnal carnaval
De disfresses d'odis fresses i freses
D'esqueixos i peixos nàufrags infrahumans.
Beus les deus -deus veure-les
Cristal·lines- del cristall de l'aigua
El desguàs exsangüe el paraigües
Dels somnis i l'insomni que
Para l'oest i la brúixola esdrúixola
La bruixa educada la maduixa edulcorada
Caducada caduca que duc
Damunt meu sempre
De moment sempre present
Pressentida per sempre ressentida.
La gana pagana pa i grana
-Epigrama epidèrmic i endèmic-
S'eixampla eixam ple
D'abelles i vespes amb presses amb vespres
De vetlla revetlla de focs
D'artifici dèficit d'esforços d'escorces
D'arbres de marbres absents
Sense força ni reforç.
Comentaris
-
Més del mateix...[Ofensiu]llamp! | 28-02-2009 | Valoració: 10
... però amb marcador de futbol:
Madrid: 01 - Barça: 04
Al Bernabéu, amb el Rei a les grades, a semifinals de la Copa d'Europa i que aquell any, el Barça fagi el triplet.
Es nota que sóc culé? -
Epigrama epidèrmic i endèmic[Ofensiu]franz appa | 03-04-2008
Lliures associacions de fonètiques emparentades per donar-li una volta més a la clau profunda del teu domini de l'idioma. Un experiment tan torrencial com la resta de tota la teva obra, per altra banda.
Genials alguns versos, el conjunt es fa difícil d'empresonar, requereix potser més aviat alliberar-se de l'esforç que la ment et demana i deixar-se anar amb el plaer de l'eufonia, amb el plaer a flor de pell, epidèrmic, dels mots que dansen entre miralls... esperant la sobtada il·luminació d'un miratge.
Una abraçada,
franz
-
No trenquis els miralls[Ofensiu]Salgado | 02-04-2008 | Valoració: 10
si han de reflectir una imatge tan preciosa.
Una abraçada, Xavier -
Orgia de sons[Ofensiu]Gertrudis | 25-03-2008 | Valoració: 10
i veig que hi ha més "miralls". Si tots els altres són com aquest primer, millor ho deixo per a un altre moment.
Poema obscur i amb molta informació per al lector, imatges que semblen tretes directament del subconscient, amb una forta càrrega de força i imaginació per a que el poema sigui com el quadre, un crit patètic.
Un petó sincer, Clàudia
Valoració mitja: 10
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306711 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978