Mirall.

La primera amiga. Uns ulls miren dintre d'uns altres ulls. Sóc jo mateix o la meva imatge. Nit, foscor, però enmig de la foscor, l'espelma de les idees, de la vida. Jo petit davant d'un cel ple d'estrelles. La vida com una partitura de piano ha anat tocant totes les tecles del meu cos i, avui sóc un home. Cos: cara, ulls, orelles, llavis, cames, peus, cor, mans, pecat... Com pot ser pecat si engendra vida. Quina pobresa desconèixer la riquesa del cos. De la vida. D'un mateix. Mirall, reflex de somnis que mai no sortiran del mirall. Home dona. Lluna i sol. Riu i aigua. Vida i mort. Amor i paraula. Desig i estimar. Amor, poema escrit sobre un cos. L'amor és l'accent de la vida. Carrer i prohibicions. Lleis i homes, mal casament. Destrucció del món amb grans maquines i, ja no sabem gaudir mirant el vol d'una papallona. Flors, oxigen dels ulls. Rosa vermella, amor etern, fidelitat a una expressió de vida. Núvols, pluja, terra, fertilitat d'un cos. L'home sembra, la dona fecunda i dóna vida. Societat i mentida, sempre una sola cosa. Ja no tinc deu anys. Avui, em miro al mirall i tinc barba, la meva expressió és negre, però la meva ànima blanca i neta. Quants poden dir el mateix.

Diner, odi, poder, política... Homes, plaga d'un món que va néixer amb vida. Petó, la sang transporta alegria. Home i dona. Res és millor, - no confondre amb homes i dones -.
Avantpassats que són pols a la vitrina dels records. Vida, sacrificis, amor. Tot és pols. Quants noms han quedat com una corbata sense nom; Pere, Teresa, Miquel, Francesca. Records, pols, temps, vida.

Passeig, contacte amb les arrels. Prop de l'arbre, xuclo de les seves arrels. Sexe, vida i arrels. Carícies, preludi, pròleg al diàleg de l'amor. Mirada d'uns ulls, poesia de la vida.

Multinacional = a guerra. A la llista dels vençuts, l'home i la vida. Interessos = a la destrucció del món.
El mirall de les realitats descobreix la falsedat de la gent, només les persones se n'adonen.
Església, misteri i fe. Capellà, home humà catapultat al poder de l'església. Parròquia, camp de pecadors. Morals imposades i esclavitzants.
Llibertat, paraula d'ús exclusiu per l'opressor, i la seva publicació als diccionaris.
Felicitat, bonica paraula a la qual no hi hem estat mai educats, per saber-la distingir d'entre el cuba lliure de desig i egoisme.
Diumenge, tap d'ampolla de la setmana passada, ja no destapem els problemes, ni programarem de nou el nostre cervell fins demà dilluns. L'home explota a l'home. Llur vida només és el marc...

Dona, vida, amor i treball. Estranya partida d'escacs, en que sempre perd la dama... La societat dels homes ha fet les regles del joc.
Despertar, grandiós acte inapreciat del cada dia. Cos, rellotge matemàtic i perfecte, encara no igualat per la ingenieria Suïssa ni Japonesa.

Pins, bons aires, casa gran amb nom de sanatori, però dins tot es limita a magatzem humà. Cada persona és un expedient, un número més...
Nit i llit. Quan no se sap veure les estrelles, la nit no serveix per res. N'hi ha molts, que per ells, la nit, només és desig i llit. Quina pobresa dir-se home i pensar així.

Racó de la calma, música de flauta - dolça- i piano. Olor de mar. Campanades que toquen amor. La teva mirada esdevé argentada, pel reflex de la lluna reflectida al mirall del mar. Antigues cases i grans palaus amb la seva història... A l'horitzó, una barca projecta la seva llum per tot aquell que la vulgui veure, o millor encara, que la sàpiga veure. Lluny de la remor dels cotxes, cerco el marc adequat. En el marc adequat interpretaria la meva partitura d'amor. L'amor, no és un acte. L'amor és la interpretació dels sentits. M'agrada la teva pell de préssec amb gust de maduixa.
Els somnis són la frustració de les realitats que no hem pogut - i no podem - viure.
Sempre somnio que ens banyem tots dos amb "Sauvage" de Cristian Dior.

M'agrada sentir-te quan neix en tu, la saba de les teves entranyes. Respires-sospires-desitges. El sant sepulcre se t'omple de vida. Murmuri de paraules gairebé mig pronunciades. L'amor se'ns arrela al cos, i esdevenim el paper on escriu la seva partitura.

Ja tinc anys, em miro al mirall i s'esberla en tants trossos com records emmirallats. Mitja vida meva ja és pols al vent. Aquella maneta petita d'ahir, avui, el seu pam amideix vint-i-tres centímetres. De segur que les sabatetes tampoc no m'anirien bé... Aquell infant, avui s'enfronta amb la vida.
Del barri on tant havia jugat no en queda gairebé res. Algun veí amb bastó. On hi havia una portalada de pedra, avui, hi ha una porta enrotllable de ferro. On deien bon dia !, ara diuen buenos dias... Tot canvia, potser era el canvi tant esperat. Les pedres de la vorera s'han canviat per un paviment gris, insuls he impersonal. Només el rètol del carrer segueix igual - com si res no hagués canviat - segueix escrit en l'idioma de l'imperio. Fins i tot els cantants que ens encenien el cor, avui també canten en castellà.
El pare, sense un crit es va fer cançó de mort. Avui el temps només ha deixat el seu record. Un número en un prestatge..., no necessita res més. Ja no té ulls per veure el sol ni la lluna. D'aquell cor que bategava i estimava, avui, no en trobaríem ni la vena horta. El seu somriure es fa ver estampa en el temps.

He posat argent i ivori a les teves orelles. Les arracades han traspassat les teves orelles femenines. Les teves sines tenen el seu far propi. La teva pell és com una platja fina. He capbussat el meu peix marí en la teva estrella de mar. Tens nom i cognom, com té tothom, però per mi ets més que tothom. Quantes descobertes hem fet junts ?
No m'esperaves i he arribat, m'has estimat de sorpresa.
La màgica poesia d'un cafè amb llet ens va unir dia a dia. Quantes nits de desigs i tornar a casa amb fred. Removíem entre les cendres per saber de la veritable flama.

La teva absència és el cuc que em forada l'ànima. Amb tisores de proximitat tallo cada dia la distància que ens separa. Agafo el tramvia dels núvols, i volo fins a tu. El somni és la clau que obre la porta que tan he desitjat. I trobo els teus llavis que són com un pom de flors amb una cinta de felicitat, enmig d'aquest ball de llàgrimes. Naixem plorant, vivim plorant i, morim plorant, si tenim consciència de que morim. La vida és un plor etern. Només l'amor pot calmar el plor de néixer. En tu he trobat la paraula que em mancava però que no volia. He trobat en tu la il·lusió que em fa viure, i el fàrmac natural que em fa funcionar l'adrenalina.

Tinc trenta anys que pesen vuitanta quilos. O vuitanta quilos que tenen trenta anys. Els anys de la joventut s'han descolorit com les velles fotografies. Només guardo el color en el meu record. Quins anys aquells ! Anar al camp era cantar " l'hora dels adéus ". I quan ens estrenyíem ben fort les mans..., ens sortia del cor. Érem nets de societat. Avui tots en formem part d'aquest monstre que es diu societat. La societat és jutge, fiscal, capellà, enterramorts i enterra vius, tot alhora. És practica l'antipatia cordial. Hola !, què tal. I el subconscient pensa: així et rebentessis. Però què hi farem, són les relacions socials...
El Cant del ocells, em treu el tap que la gent fa a les meves orelles. Cotxes, presses, nervis, problemes, mals de cap. Quines complicacions la vida moderna. Miralls, quants si miren i s'enganyes. Es miren i no es veuen, això és el més greu. Quants n'hi ha també que el trenquen, per defugir i amagar-se d'una realitat.

Lluna i òrbita. Amor i galàxia. Estrelles i estimació, sensació, flipada. Quan et vaig conèixer eres més bella que una rosa, - encara ho ets - però també amb les espines de tota rosa. Amb el pas del temps hem anat polint les nostres diferències, les nostres temences, els nostres temors. Hem canviat al llarg de vuit mesos volent assegurar la petjada. Sembla que ho hem aconseguit. Dia a dia hem anat conquerint tot allò que ens havíem proposat. Hem esdevingut molt amics, per compartir tota la nostra vida.
Flors i color. Vida nova. Flor creixent. Goma aràbiga. Record en flor. Amor, secret entre tu i jo. Contacte màgic d'una mà amb el teu cos. Estrelles, ulls tancats. respiració desesperada. Ganes de viure. contacte amb la xispa de la vida. càntir, aigua, set. Descoberta d'aigua i riu. Amor sense preu. llit de propietat. Desig, netedat. Llibertat sense reixes ni presó. Poesia de la rosa als llavis (sic). Gerra prehistòrica. Vida, home i Déu. Dona, paradís i entrega. Central nuclear, contaminació de l'egoisme humà. Progrés. A quin preu el paguem el càncer anomenat progrés ?. Marca americana, poder, corrupció. Descobriment de l'home d'Orce.
Però quants homes d'Orce veiem encara passejar pel carrer ? Arrossegant-se per una miserable setmanada. Però sembla ser que no comences a interessar fins un cop mort.

gat, missifú. Peix, espina. Petxina. Nacar. Ivori. Gat, terrat mes de gener. Muntanya, terra, serralada. Montserrat ! Fe, i comerç. Comerç i fe. La fe mou muntanyes de diners... Catalans, quatre barres, cor bategant. Paga i calla.

Cafè sense sucre. Escuma, aroma, degustació. trenta, trenta cinc o quaranta pessetes, segons el local. tabac sí però encès en pipa. Malalties, no gràcies. Però pipa, llar de foc, i tu.
Pluja als vidres, fred al defora. Pins i muntanya.
Jersei teixit punt. agulles i mans. Mans i agulles. Ritme teixidor. destresa de dona

Somriure, dents blanques. Dentifrici de moda, raspall americà... Licor del Polo, que té més polo que licor. Societat de consum. De venda només en farmàcies. Augment de preu, per comprar-lo en una botiga que hi ha una creu lluminosa que s'encén i s'apaga. Però nosaltres paguem. Gent i soroll. soroll i gent, Barcelona. Barcelona, cap i casal. Nom, centre, distinció. Plaça de Catalunya. Palau de la Generalitat, Camp Nou - can Barça -. Teatre, barret que ens atrau. Atracció sobre la comarca, Barcelona. Quilometres, viatge, il·lusió. atracció. Aquarel·la, dibuix, color, traç de l'artista. Quadre i paret, amics inseparables. Cel paisatge, casa, marina, n
úvols, sol. Quadre. Signatura, preu, prestigi. Fama, preu. Preu, Fama. Muntatge, pintor. Societat de consum, preu. Taques d'oli sobre paper de diari, art... Taques, preu, pintor, fama. Societat de consum. Cordills enganxats sobre paper brut, art. Presa de pèl, preu, pintor, fama. Art universal (?). Cop de peu sense voler, o pot de "Titanlux" art. Pintura d'escarxofa, fama, universalitat. Noms i cognoms amb accent, pintors reconeguts. art, paraula abstracte, que vol definir moltes irrealitats, com a realitats. Preu, fama, realitat.

Cambra - la teva cambra - silenci. Música, remoreig de carícies. Balancí en dansa. L'amor depèn d'una persiana. Ulls escrutadors. relativa tranquil·litat. emoció per la futura sorpresa. Un cactus bressolat per una canya de bambú, adorna la paret. Penes d'un temps passat. Silenci, només el tic-tac d'un cor i un altre cor. Tu i jo junts en la mateixa hora, el mateix temps. Temps d'amor i lluna plena. La bruixa pentina l'escombra. Tu i jo pentinem hores d'amor. En Lluís Llach canta "Amb el somriure la revolta". entre somriure i somriure, tots fem la nostra revolta.
Mirall. Mirall trencat el que s'hi mira arrugat per la pena. Aquest fa la revolta dintre seu. I es revolta sense somriure.

Nit. La nit adorm el cos, però no la gana. Concert d'estómac buit. Casino, diners, gana. Darrera de moltes jugades, misèria. Gana i rics, sempre caminen per diferents voreres. El poble sempre va a peu. I quan plou es mulla.
Passeig fins les roques del mar. Un vaixell a l'horitzó. vol de gavines. Olor de peix, pipa de pescador. Xarxa brodada per unes mans d'anys. Mar, banyera inabastable. Canya i ham. Somriure per la visita de l'ham. Els ulls es troben en el mateix punt, on el sol de foc s'amaga, la lluna ben aviat pintarà les aigües d'argent. Un dia més passat, un full del calendari arrancat. Quants calendaris la humanitat. Però tot just no és res, comparat amb la grandiositat del mar. Temps, sempre temps. Tot és qüestió de temps. Fa temps que cerco la clau que ha de tancar quatre parets. Quatre parets on aniar. On fe el niu. Temps, humanitat i home. Dona, fruit i ésser del paradís. Jo al teu costat. Nosaltres. Tots dos junts, ja no fem un "jo". Avui demà i sempre som i serem nosaltres.

Mare i fill. Fill i esposa. Esposa i mare. L'etern triangle. El gran triangle. L'equilibri decantat. De mare només n'hi ha una. Només naixem una sola vegada. Casament, amor i possessió. Formulari antic. Convivència dia a dia. Matrimoni, donar, donar i, donar. Quan el llaç es desfà, les aliances no serveixen de res. S'ha d'estar units sempre. Units de cos i ànima. fotografia, record de la primera desil·lusió. Temps passat. Només l'estimació segueix unint a través del temps. En la pena, en la tristesa, si no hi ha estimació, l'angoixa fa de pell al nostre cos. La soledat. Antiga malaltia. La soledat és la mare de tots els mals. Soledat, hores i hores com el paper en blanc. soledat sense quelcom amb que omplir el teler del nostre organisme. Hores llargues amb palmeres de desert. Rellotge trencat per no saber el pas del temps.
Home, dona, persona reclosa en si mateixa. Badall solitari enmig de la cambra buida. Els ulls no miren, semblen extraviats un de l'altre. La seva mirada ha cobrat autonomia. He sentit com per les meves venes, la sang corria al ritme de la soledat. Amb la soledat només s'enriqueix el compte corrent de la riquesa interior, però ve un moment en que cal saber fer-ne ús d'aquest compte corrent, sinó la soledat no haurà servit per res, només per destil·lar angoixa.

Llibre, paraula i lletra. Títol autor i preu. Editorial, pròleg. Bonica història. Llenguatge acurat. Llibre i lectura, no sempre són bons amics.
Dormim, i l'insomni ens obre la ferida dels ulls. restem desperts envers la foscor de la cambra. contem campanades, hores. El bisturí de l'insomni continua obrint els nostres ulls, com si fossin la seva ferida. Nit. Repòs ferit per un bisturí. La llum de l'alba comença a retallar les costelles de la persiana. cant del despertador, ulls de son. Tot un llarg dia, abans no retornarem al llit. Abans però mirarem sota el coixí no sigui que hi hagi un bisturí d'insomni.
He vist el sol com sortia. Al mateix temps que sortia s'anava enfosquint. He començat el dia amb un horitzó fosc.
Mirall, ulls negres que em miren i silenci. Sóc jo mateix que em miro i no em dic res. Mirall, sempre hi ha un mirall on veure reflectit allò què fem, què som, on anem. El futur, sempre és un mirall trencat. Mai no sabem què reflectirà el futur. -El dia de demà...-, aquest dia no l'aconseguirem mai. Tu i jo, avui hem forjat la clau per obrir la porta del demà. som conscients de que una vegada oberta la porta, la clau, l'haurem de continuar forjant cada dia. Si un dia deixem de forjar la clau, quedarem tancats. El nostre viure quedarà tancat i aïllat.

Avui, totes les cèl·lules del meu cos em demanen vida. Cada porus de la meva pell, sospira... Respiro aire, els meus pulmons bombegen l'oxigen. El cor, és el rei de la meva sang, dels meus sentiments.
Romaní, farigola, pi, marduix, ginesta, Sauvage... Colònia a la qual li dec una fidelitat. Sauvage que t'agradarà respirar en mi, mentre em beses el coll. Muntanya, pins, silenci de bosc, èxtasi dels sentits. Secrets de dona. Feminitat, clau del secret. Dona, començament de vida i entrega.

Arrels de borni, cada paret ens és coneguda. Cada plaça plena de records. La font, les llums, les pedres del carrer - els seus noms -, la parròquia, el capellà... Casa nostra, bressol de nosaltres mateixos.
Vida, nit i mirall. Sant Jordi al mirall, rosa als llavis. L'espiga daurada ens floreix al cos. Amor i prometença.
Mirall, mirada, ulls foscos. Jo mateix.



onatge