Mirall, mirall

Mirall, mirall...
tu que em coneixes
potser tu em podràs explicar
aquesta contradicció
que no la vull amb mi,
sé que no és el millor per ella,
però la desitjo al meu costat.
Sóc tan egoista...

No sóc el teu home
ni ho pretenc ser,
sé que no ho puc ser
i potser és millor així,
però tan de bo ho fos,
desitjaria que fos.

Mirall, mirall...
no et burlis de mi,
explica'm el per què,
la seva veu no em deixa dormir
ressona dins el meu cap,
i caic en un son profund
exhaust de tant plorar,
de tant dolor.

Recorrem diferents camins
i és millor així,
almenys per tu ho és.
No caiguis en aquest parany
que ho estic desitjant.
Sóc tan dolent...

Mirall, mirall...
tu que m'observes,
ajuda'm a entendre
per què l'estimo,
l'envejo i l'admiro
per què cerco amor,
i trobo dolor.