Mirades

Plaers buits



Bona nit. Quina meravella l'escriure com bombolles de sabó enmig de la foscor de l'Univers!!


Algú llegirà el què ara, ací tot sol, estic escrivint?


Per a qui puc parlar si no és per a mi mateix?


Ha de ser un acte de bogeria açò que faig ara. No tinc res pensat..... No desitge dir cap cosa, però el tec-tec del teclejat m'encisa. No cal dir disbarats......però no sé a qui puc escrire.Tampoc tinc gran cosa a dir.... Sols teclege i teclege....i m'escolte el buit de les paraules que cerquen significats.

Inés.


Mentre passejava, la meva mirada resseguia unes cames llargues , precioses. Alce la mirada fins els ulls de la noia i comprove que ella em mira fit a fit.

- Tu ets mestre, em diu.
- Sí, em ric.
- Ets un bon mestre!.
- Moltes gràcies, li reponc.

Avui no em suicide. Aquesta vesprada encara he pogut escriure esta senzilla anècdota. Unes paraules m'han donat vida. Jo sol mirava unes cames de noia.





Colors


Fa dos dies que ho veig tot de colors. La vida la veig amb colors vius. Una petita conversa m'ha espentat al goig del somriure. I és clar, faig el camí de la vida amb un somriure als llavis on el primer meravellat sóc jo.
Estic rebent atencions que estimulen l'esperit.

- Hola, Bon dia!!!
Una jove preciosa i majestuasament prenyada m'ha saludat mentre prenia el meu café i llegia la premsa a la cafeteria.
- Bon dia vida! li he contestat, i he continuat amb el meu somriure als llavis:
- Estàs preciosa! Enhorabona!
Per contestació he rebut un bell somriure jove i feliç de sinceritat.

Feia mesos que no la veia. Ni me'n recordava d'ella. La noia ha vingut a saludar-me i m'ha obsequiat amb el millor regal : la passió de viure per dins i per fora



Mar de fons.


Sóc el mateix d'ahir. També sóc al mateix lloc, a la mateixa taula i amb la mateixa cadira m'he assegut. Continue veient en color. l el món als meus peus.

- Un talladet? m'ha dit.
- Sí, per favor, li he contestat amb el meu somriure de trinca i franc.

La cambrera se n'ha anat cap a dins de la cafeteria també amb gest de satisfacció i cortesia. Jo contemple els titulars del diari que tinc entre les mans i, vigile la noia voluminosa que és enfront de mi. Voluminosa en tot : en llavis, en ulls, en cabellera..... un gentil escot em mostra que els pits també són robustos i vius. Mentre remenava el seu café amb llet, s'agitaven majestuosament dins del top com les ones de la mar de fons, que diuen els mariners. La noia serena, seia enfront de mi sabent del seu poder.

- Ací tens, m'ha servit.
- Moltes gràcies.



bellesa.


A l'ombra seia, amb el tallat i el diari, en aquest últim dilluns clar de juny. ¡Ulleres de sol i a l'ombra! Pantalons llargs blaus, polo blanc i nàutiques. Davant de mi la mar immensa tota blava transparent, mostrant-me les seues intimitats. ¡ I jo amb les ulleres de sol!

Un gossa dàlmata, preciosa, estira la corretja amb totes les seues forces per saludar i deixar-se saludar per un gosset negret minúscul. Amb prou esforços el nas del negret arribava a l'anus de la dàlmata. Esplèndida la naturalitat d'aquestos éssers sense normes d'urbanitat. ¡S'ho han olgut tot !

L'ama de la dàlmata portava una faldeta prisadeta que li protegia-reafirmava les dues anques, la tenia d'esquena a mi . El llevantet suau onejava el prisat al ritme dels marors dels fons. La divisòria de les dues vessants, cuixes i anques, ara venien ara se n'anaven en aquesta mar prisada de vida.

No envege el negret, però sí la seua manca d'urbanitat.