MIRADES

Un relat de: MariaM
Qui mira fora somia. Qui mira a dins desperta. C.J. Jung
Aquestes tardes breus d’hivern, m’han allunyat de mi. Hi ha hagut massa paraules; n’he acumulat tantes, que quan intento alliberar-ne alguna, està tan enganxada que no m’és possible. Hauria de fer net i quedar-me tan sols amb les necessàries. Crec que, des de fa dies, tal vegada CENT i escreix, som molts els que ens deixem seduir per les paraules. Les escoltem, n’estem pendents perquè les necessitem; sense elles ens sentim orfes, però quan s’amunteguen, monòtones i reiteratives, ens adormim.
Em dic, d’ençà que se’m fa difícil d’escriure, que potser ja és hora d’apagar la tele i mirar endins, per si de cas desperto i trobo alguna paraula meva tot vagarejant.
I, ves per on, m’arriben imatges en lloc de paraules. Han sovintejat a les xarxes; que si plantes amb corbata, que si monges per Europa, que si maletes que no tanquen, que si cotxes aturats al voral amb el maleter obert... Algú em podria aclarir el fenomen?
Ara m’he posat davant del paper, fa una bona estona, i no me’n surto. Tinc la TV apagada, però, tal vegada, l’inconscient, amb una orella gegantina, està en un altre lloc pendent de qui sap què i les seves conseqüències. Certament, avui no és el meu dia literari. O sí? Ves a saber.
Disculpeu per les molèsties.

Comentaris

  • Paraules[Ofensiu]
    MariaM | 19-07-2018

    Compartir paraules és un privilegi. Estic contenta que m'hagis seguit. Molt atractiu el nom que has escollit i, també, coincidir amb tu en l'amor a la paraula. Gràcies. Una abraçada. MariaM

  • Paraules[Ofensiu]
    Canela fina | 12-07-2018 | Valoració: 10

    Escoltar les paraules que ressonen en el silenci, de vegades són imatges cert, però les imatges són també paraules escrites. És un viatge del pensament al cap dels dits fins aconseguir escriure paraules que et duen altre cop a les imatges del pensament. Desitjant el teu retorn a les paraules, una abraçada ;)

  • Totalment de acord.....[Ofensiu]
    MariaM | 11-07-2018

    Dic, perquè ho penso, que mirar i contemplar no és el mateix. Els que ens agrada escriure, o si més no, ho intentem, quan som capaços d'abstreure'ns de la bogeria que ens envolta, de tant en tant, mirant endins, fem diana i surt quelcom que no avorreix. Gràcies i una abraçada.

  • Paciència i constància.[Ofensiu]
    MariaM | 11-07-2018

    Hola Nil. M'han fet gràcia les teves temptacions: tele i poltrona, però. pel que sembla pots amb elles. Com que sóc aprenenta el que em neguiteja és quan em falten idees. Per això per a mi són importants les mirades, i sobretot cap endins. Gràcies per seguir-me.

  • Paciència i constància.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 07-07-2018 | Valoració: 10

    Jo ja fa un parell d'anys que vaig desar la tele a l'habitació dels mals endreços. Ho vaig fer per diversos raons. Perquè no tinc sofà on escarxofar-me i poder mirar-la ajagut, que és com m'agrada -mai aconsegueixo arreplegar els diners necessaris per a comprar-lo- . Perquè assegut a la butaca em veig com l'Abraham Lincoln en la seva marmòria poltrona. També perquè estèticament, apagada, em fa pensar en un nínxol de pedra negra, com els que estan tan en voga avui en dia.... I en acabat, perquè no sé on vaig llegir que qui mira molt la tele, acaba al final mirant la paret i això va pels els vells!. De totes maneres jo crec que el que passa és que no sóc persona de tele i a a més a més, amb tot això dels poemes que escric per a Relats en català, no em resta temps per perdre el temps en foteses i parla-duries
    Fer casa, en silenci, és una manera meravellosa d'endinsar-se en un mateix, de mantenir una correspondència reciproca amb l'ànima, de pouar en la creativitat i sobretot de reactivar el llenguatge dels sentits. MariaM, al començament és un camí que el trobaràs força costerut, però a la llarga te'n sortiràs i la teva voluntat es gran. El llapis i el paper són els teus millors aliats....

  • Totalment de acord.....[Ofensiu]
    jomagi | 06-07-2018 | Valoració: 10

    .....amb el teu interessant escrit. Jo em sento amb aquests mateixos símptomes. Som tants crec els que estem mirant massa lluny que ens oblidem de mirar més aprop. Felicitats i una abraçada.

Valoració mitja: 10