MIRADES TONTES

Miro el mar i veig una bandada de vaixells que es gronxen en la badía.
Semblen personatges o animalets atents a la direcció del vent, perquè tots tenen el morro ensumant el mateix lloc. Alguns vaixells, sobre tot els més grans, tenen un radar, que és una mena d’ull que va voltant i voltant i que fan servir per descobrir qualsevol signe de vida que rodi per allà
Miro els radars fixament als ulls. Uns giren tan de pressa que queda clar que no m’han vist. O que si m’han vist no n’han fet cap cas, de mi. Però n’hi ha d’altres que semblen més astuts perquè roden més a poc a poc, amb cautela, com si volguessin recollir informació fina. Potser aquests m’han vist
Iniciem així una mena de tonteria de mirades, ara fent veure que ens fixem l’un en l’altre i ara fent veure que estem mirant cap un altre lloc. Va passant l’estona i no passem d’aquí. Em sembla que estem perdent la tarda