Mirades i miratges

Un relat de: Unaquimera

Ella no veu ningú. Ningú la veu...
Prem fortament la pedra gelada del banc on seu, fins que els artells se li tornen blancs. Té els ulls secs. La gola cremant. Les mans fredes. El dolor bullint. La pena encetada de febre. El cor glaçat. Les galtes enceses. Amor i desamor fan pacte de sang en el seu interior, una conjura de ràbia la fa estalvia del seny i li demana mossegar la vida. Tira el cap enrere i llença als núvols un crit mut:
- HHHHH!
Crida amb l'alè, sense veu: cap so surt de la seva boca. El silenci és un costum.
Aixeca la vista amunt, molt amunt: bocins de blau cel entre fragments de cotó blanc desfilat. No troba consol en la bellesa.
Abaixa la mirada i amb l'esguard escombra la placeta fins al jardinet, però el racó verd no li serveix de refugi.
Mira al seu voltant, girant el cap lentament: darrera, la casa nova tota pedreta blanca lluenta i cristall, edifici gràcil i immensament senzill. A la seva dreta, les adossades amb les reixes acabades de pintar i les caixes de les alarmes d'un vermell llampant destacant sobre les façanes groguenques. Davant, els vells xalets: un parell d'alçades, tarongers antics i rosers clàssics al pati. I a l'esquerra, el monstre, un monstre alt que deixa caure inexorablement la seva ombra sobre la placeta que s'empetiteix quan li roben l'alenada del sol.
No veu ningú. Sembla que ningú la veu...

3-B.
De la finestra estant, l'Adrià es dóna un cop al genoll bo contra el radiador en voler apropar-se per veure millor i fa una ganyota. Agafa una altra llaminadura i acomoda millor la cama enguixada. S'ha mogut perquè, mentre mirava els ocells que picotejaven a la plaça, li ha semblat que la senyora del banc obria la boca de bat a bat mentre aixecava el cap … s'haurà ennuegat? No ha vist que mengés res. Vol cridar? Canta?
- Quina tonteria, la gent gran no fa això!

Al jardí hi ha palmeres datileres amb arracades taronges i llargues fulles que pentinen el dia clar, un desmai, dos xiprers, un avet ( aberració del disseny!), una magnòlia que encara ha de créixer, un auró, dos pollancres adolescents i davant d'ells, una falsa acàcia tímida i un arbre bastard, descarat, sense nom.

Parcel·la 9.
La Joana, que ha sortit a regar, bada mirant-se la mimosa, que està rabiosa de pur florida.. Vella amiga i bella companya! Ha omplert massa la regadora: se li marquen les venes sota la pell i assenyalen autopistes blaves i camins del color de les flors del lilà. Ja no és tendra com aquella noia que fa estona que seu al banc. L'ha mirat en sortir a escombrar... ara torna a fitar-la perquè ha sentit el cop del llibre en caure a terra… i de sobte, la desconeguda s'ha tensat com si anés a cridar…
- Ai, la gent jove té unes coses…

Aquell petit món té per rerefons un teló d'heura fosca , pites i atzavares que actuen de vice-tiples i, per conxa d'apuntador, una bardissa clara.

2n.1a.
Li agrada romandre allà, immòbil al balcó. Segons el dia, pot jugar a ser un polític que arenga la multitud... Un suïcida que pren la decisió de saltar... Un futbolista que saluda els seus incondicionals... Un faroner filòsof i poeta que observa la mar... Un cínic reietó d'un petit estat que pensa, tot saludant amb la mà, quins impostos pujarà. Un… què fa? L'Umbert es crispa perquè, en moure's, la xavala li ha trencat la uniformitat del seu paisatge encalmat, escenari idoni per al seu monòleg personal. D'esquitllentes, l'ha vist tibar-se com una fletxa a punt de sortir disparada cap endavant...
- Les paies fan coses ben estranyes!

Aferrat a la paret de la tanca hi ha un cargolet, un rodet de fil marró amb espurnes clares, una closca de nou petita i planxada, una diminuta pagoda, una filigrana de marqueteria a la meta d'un fil de baba argentada: ha deixat una estela en ziga-zaga.

3r.4a. Escala dreta.
La Desi no se'n sap avenir de ser sola a casa. Quina sensació més nova! Normalment la mestressa ( ella li diu "la madam" dins del seu cap: algun dia potser se li escaparà! ) l'atabala recordant-li tot el que queda per fer... com si no ho sabés! Fa anys que neteja la mateixa casa, abrillanta el mateix bany, aspira el mateix sofà, espolsa la mateixa catifa persa… Quan finalment tria regalar-se un respir a la terrassa, funciona com un gira-sol: busca la font d'escalf, s'enlluerna amb la llum i per uns instants màgics, se sent il·luminada, daurada… Sap que no es pot entretenir massa, té el temps comptat, cada hora val calés… També ella la veu assentada en el banc. Des del seu neguit, la percep relaxada, una criatura perdent minuts, regalant estones. Mig enlluernada, no sap què ha vist, però ha captat el canvi de postura; la mira per darrera vegada abans d'entrar i la compadeix:
- Vés a saber aquesta canalla, a què espera, allà sense res a fer…… quina poca feina tens, xiqueta!

A les terrasses, hi ha roba estesa de tots colors; curiosament, les cadires que esperen algú que segui porten uniforme de mobiliari de balcó: totes són blanques. En una barana creix un molinet de plàstic: groc, taronja, vermell, blau, lila, verd, tot girant com un obsés perquè el vent li fa ballar un vals que l'enamora.

1r. C.
Torna a guaitar per la finestra. La play la està ratllant. Amb la ment encara presa del rol, l'Emma gira i remena dins el bagul buscant altres joguines. Res de jocs de nenes: ella no és d'aquesta mena. De gran, serà policia. O assassina professional, de les bones de veritat. Tria l'arma. Alça la pistola amb totes dues mans, sostenint-la com ho fan els detectius de televisió. Després la fa baixar poc a poc apuntant amb cura, mig amagada rere la cortina. La dona, ara immòbil amb el cap aixecat i la boca oberta, és un blanc fàcil: va de fosc i destaca al mig de la placeta. Tanca un ull, calcula la distància, sospesa les possibilitats de fuga.
- No és un tret difícil, em puc carregar la vella ara mateix…

Es poden veure torretes amb i sense plantes, una bicicleta ancorada a la paret, una taula de surf folrada i penjada, aparells d'aire condicionat, tendals verds esperança aguaitant per si arriba de sobte la primavera… el monstre els té a ratlles: ratlles de presoner, ratlles marrons, ratlles com uns barrots.

2n. B.
Mou peça. La reina s'ha resistit, però l'Umbert no es rendeix fàcilment. Al menys, davant un tauler d'escacs amb tot el temps del món per davant… Prejubilat! Aquesta paraula el fa gran, però de mentida: no li dóna dignitat. S'aixeca, s'estira, s'apropa al finestral. La xicota continua al mateix lloc on l'havia vist abans, però ara bada mirant el cel… la boca oberta, ben oberta com per empassar la brisa suau que li mou els cabells llargs, cascada de pluja deixada anar per la tempesta que trona al cap. Veu de cua d'ull que algú se li apropa, però la mossa no hi repara, sembla absorta en la seva contemplació llunyana. Vestida de fosc, li recorda la dama negra que li ha fet suar la jugada...
- Potser tindria ganes de parlar amb mi… ah, la veu suau d'una muller!

Una brisa suau li omple els pulmons i li fa arribar l'aroma humit de l'aigua del rec… també de fems! La natura, per créixer, necessita la mort. A prop de l'herbei que li enfangaria la sabata si el trepitgés, la pell se li torna brasa.

El Màrius camina lent. No té cap pressa. No té on anar. Fins força més tard, fins l'hora de dinar, quan la mare posarà els plats a taula. Recorda… pensa en la seva núvia: la seva ex! No el va poder aguantar. Llàstima, havien començat bé... Bones mamelles, un cul d'escàndol. El nas no, no li va agradar mai. Tot s'ho prenia massa a pit. No l'entenia. Era excessivament possessiva, però generosa amb el seu cos. Ja fa temps… Veu una figura assentada al banc. Li estudia el perfil: Adulta i està bona! Li faria un favor ara mateix... Se li sacseja l'instint. Remena les claus com si fossin picarols, s'aixeca les ulleres i les col·loca sobre el front: el mascle desplegant-se davant la femella. Se la queda mirant amb uns ulls famolencs de debò.
- Què fa aquí aquesta tia?

El gos no té color, és una barreja indefinida de tons, una taca que es desplaça fent una ombra sense matisos.

4t. 2a. Escala esquerra.
Necessita les ulleres, no pot continuar llegint sense elles. L'Eva s'aixeca i mira cap avall instintivament. Un gos entra a la placeta. Un noi se'n va. Algú seu en un dels bancs amb uns papers als peus. I de sobte la veu aixecar la vista. Té l'extravagant sensació, per un moment, de què la busca a ella. De què la crida. La observa: tot d'un cop l'escena se li grava a la retina i li repica al cap. Corre a l'ordenador. Els dits teclegen una obertura en La major:
- La va sentir cridar sense veu: va cridar amb els ulls, amb l'alè, amb la pell. Però cap so va sortir de la seva boca. El silenci… és …un costum….
Indecisa, torna a mirar avall i la boca se li entreobre de sorpresa. Esbalaïda, selecciona, oprimeix el SUPR i torna a començar:
- En veure-la, li va semblar que cridava, però... reia! Reia sacsejant les espatlles, abraçant-se el cos, vinclant el coll enrere, endavant i vessant llàgrimes de gosadia. Ho feia sobreeixint-se, amb riallades incontenibles, bàrbares, explosives, cadascuna etzibada com una canonada en la placeta quieta, silent, cap al racó maragda.
La natura, que l'acompanyava en el petit espai entre vidres i ciment, va respondre descarregant una salva d'aplaudiment amb les fulles escasses i complint el ritual d'honor amb troncs i branques.
La tendra descàrrega d'artilleria va ser agraïda amb una reverència disfressada en inclinar-se a recollir el llibre de poemes que jeia a terra, als seus peus, esperant el moment de cloure les seves tapes.

El sol s'emmiralla als vidres de les finestres.
Ella no veu ningú, però pensa que potser algú...
S'aixeca.



Unaquimera

Comentaris

  • Noia chapeau![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 01-03-2012


    L'he trobat fabulós.

    Saps fer entrar al lector en la ràbia i solitud de la noia i al mateix temps saps fer prendre interès en un i cadascun dels sers que a partir de la seva visió, van creant la seva “pròpia pel•lícula” que els hi inspira la imatge d’una noia, asseguda en un banc, acompanyada d’un llibre que li cau a terra i a la que ni tan siquiera li poden veure el rostre.

    Quanta gent hi ha en aquest món que es sent com aquesta noia i quanta gent hi ha que decideix la vida d’un altre a partir de la seva pròpia imaginació!

    M’agrada’t moltíssim, és un relat per llegir-lo més d’una vegada, així és que ara mateix se’n va directa a la meva llista de “preferits”.

    M’agrada molt poder anar comentant amb tu els relats que anem escrivint. Són molt interessants les apreciacions que em fas així com també m’agradaria que em corregissis si en algun moment la interpretació que pugui fer d’algun dels teus és errònia.

    T’envio un adjunt al teu e-mail personal que no té res que veure amb el que vaig entrant a RC.

    Una abraçada molt sincera.

    Gemma

  • Tot són ulls[Ofensiu]
    Materile | 22-05-2011


    M'ha agradat molt el teu relat, és molt extens i això li dóna més riquesa. La descripció és boníssima, i la presentació dels molts personatges que has creat amb la seva particular manera de veure una mateixa cosa, en aquest cas la dona, és sorprenent.
    Normalment fem les coses sense pensar que hi ha mil ulls que ens està observant i prejutjant: no veiem ningú, o al menys això ens pensem...

    Moltes gràcies pel teu comentari sobre la meva "observadora" no observada: "Un capvespre roig de sang".

    M'agradaria tenir un nou relat teu per llegir i veure el punt que ens uneix amb el proper.

    Una forta abraçada,

    Materile






  • I tant![Ofensiu]
    Unaquimera | 31-01-2011

    I tant, que t'expliques: Ho fas perfectament!
    És clar que la teva frase pot donar peru a nombrosos comentaris... que haurem de deixar per un altre lloc i un altre moment... ja els trobarem (espero! ).
    Una abraçada de colors,
    Uq

  • Josoc | 31-01-2011

    "Ella no veu ningú, però pensa, potser algú..." Doncs i tant que la veu algú! Encara bo que que l'acció no passa a New York, rodejada de rascacels. Cal ser una artista de la ploma com tu, per fer encaixar totes les peces d'aquest puzzle que mostra, com en un calidoscopi, les diferents maneres com es poden veure les coses. Sé que hi va haver un fil·lòleg (potser Kan) que tenia "la teoria de les ulleres". Si te'n poses unes amb vidres de colors, veuràs les coses del color en què les portis, les veuràs realment així, però les coses continuaran essent del color que tenien abans de posar-te tu les dites ulleres. No sé si m'explico.

  • El rusc[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-01-2011 | Valoració: 10

    A banda del personatge principal, objecte de les mirades i les elucubracions de qui mira, l'edifici des d'on s'observa em suggereix La Colmena de Camilo José Cela: una vida en cada habitacle, cadascú amb les seves il·lusions, els seus sentiments, les seves expectatives. Cadascú d'ells veu una realitat diferent, perquè la realitat ( així com la bellesa) no està en la situació o la persona observada sinò en els ulls d'aquells que miren.
    És digne de valorar l'acurada descripcció que fas del marc que envolta tota l'escena, utilitzant un vocabulari ric i expressiu.
    Crec que tots ho fem alguna vegada quan estem desvagats en algun lloc públic (sales d'espera, tranport, cua del supermercat... ): observar algú i imaginar la seva identitat, personalitat i manera de viure. És aquesta curiositat i aquesta capacitat d'observació que ens permet escriure relats per a compartir amb els demés. És clar que no totom ho fem amb la teva elegància i mestria.

    Nena, tu vals molt!

  • el món...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-10-2010 | Valoració: 10

    és tan divers, que cada persona l'interpreta a la seva manera, a través dels seus ulls, el seu estat d'ànim, ... potser aquí hi ha la màgia de la vida...
    bon relat Uq

    fins aviat
    joan

  • Fantàstic![Ofensiu]
    evie2 | 30-05-2010

    Espectacular visió de qui som, què semblem i com ens veuen els altres!!!
    Fantàstic!

  • Magnífic relat![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-05-2010 | Valoració: 10

    Ens descrius el personatge principal des de les diferents sensacions que ocasiona el seu estat a aquells que l'observen.
    Tots ells tenen seva manera particular de raonar el perquè dels fets que queden fora del seu abast. I per acabar, algú troba en ella la inspiració per escriure el seu relat. Sorgeix d'entre les circumstàncies l'esperit de l'escriptora que ens crea un relat dins el seu.
    M'ha encantat la descripció tant acurada dels detalls, ens dibuixes l'escena tant bé que es pot entrar-hi. L'esquema del relat ajuda molt a entrar en situació.
    Ja recordo haver-lo llegit fa temps, però ja saps que em costa molt trobar les paraules adequades per comentar els teus relats, sempre tinc la sensació que em quedo a mig fer.
    Gràcies Maite, per brindar-me'l.
    Una abraçada sentida i plena
    Núria

  • Exceŀlent!!![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 21-03-2010 | Valoració: 10

    Això és bona literatura! Si fins i tot m'ha recordat la Virginia Woolf, més contemporània i en català, és clar.
    No et dic res més perquè ja t'ho han dit en els altres 64 comentaris.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Observant[Ofensiu]
    Naiade | 23-12-2009 | Valoració: 10

    Aquest relat l'havia llegit ja fa molt temps, ho he recordat al tornar-lo a llegir, i l'he recordat perquè ja em va impactar, igual que ara.

    Si, té una similitud amb el meu, encara que a aquest, la noia, a part d'aprofundir en el seu món interior cercant una alliberació als seus problemes, descriu un ric món de vivències properes, cadascú interpreta a la seva manera l'estat de la noia i només ella sap el que li passa.
    M'ha agradat com el farceixes vegetació i els detalls de les vides d'essers que l'envolten i tots tenen la seva realitat individual, a la que no hi te accés ningú més.

    Moltes vegades anat pel carrer m'agrada observar rostres aliens i pensar que hi deu passar al interior de cada un, quin neguit, quina rutina o quina alegria els emplena en aquell instant.

    Certament tens raó en que tenim una certa connexió, intuïció, similituds, que ens fan molt afins i comprenem amb facilitat el que l'altre vol dir. Això és molt bo, ja que et sents comprès, i tothom necessita expressar i ser entès. Jo també desitjo que les nostres protagonistes no passin per males situacions. Encara que h i han instants a la vida en que és inevitable, com a mínim que ho sàpiguen portar bé i les ajudi a créixer.

    Una forta abraçada plena de comprensió i bons desitjos

  • Cendra de flor | 15-04-2009 | Valoració: 10

    Sembla un rusc d'abelles, viuen molt a prop separats per unes parets, viuen vides paral,leles, però no tenen res en comú. La noia del parc.
    Molt ben entrelligat.

    Cendra de flor

  • Foc creuat[Ofensiu]
    Aquarela | 24-03-2009 | Valoració: 10

    Estava llegint els relats que "L'editora destaca..." i he topat amb el teu elegant foc de mirades creuades: admirable combinació d'ullades i cegueses!
    Un relat que es fa curt.

  • Em repeteixo, però llegir-te és un goig[Ofensiu]
    JoanaCarner | 01-02-2009 | Valoració: 10

    Em repeteixo, però llegir-te és un goig. Hi ha tantes imatges que faig meves, tants de sentiments que faig meus: "Crida amb l'alè, sense veu... El silenci és un costum."
    En les idees ets universal; en les imatges i les paraules ets una exquisida ciselladora.

  • Una mirada, una trobada i més...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-01-2009 | Valoració: 10

    Un Relat que m'ha aportat molt. Ho agraeixo.
    Un ventall de descripcions, tot mirant, molt valuós.
    I m'ha fet reflexionar i ho comparteixo.
    Valoro molt les mirades (llenguatge no verbal). Mirades que troben. Mirades que no troben i segueixen mirant. Mirades que es deixen trobar.
    Aprendre contínuament a mirar vers fora... i no tant projectar mirades internes, un pel condicionades, i per aixó a vegades, no troben.

  • Felicitats![Ofensiu]
    aiguasalada | 12-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC


    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Ahir RC no funcionava.

  • 58è comentari: què dic?[Ofensiu]
    nuriagau | 24-12-2008 | Valoració: 10

    M'he rellegit aquest magnífic relat uns quants cops, buscant què dir-te que fos novedós. Ja la nostra amiga Gessamí_blau al comentari 18è diu: "poca cosa més hi puc afegir tret de sumar-m'hi i comentar-te que m'ha semblat una verdadera obra d'art", què vols que digui jo que, ni de bon tros, tinc la seva fluïdesa verbal i faig el número 58è!

    Amb un dels comentaris que més coincideixo és amb de la Mercè Bellfort .

    És un text entre cinematogràfic (aquesta idea ja te l'han apuntat en més d'un comentari) i teatral.

    Els paràgrafs en cursiva són com acotacions teatrals o didascàlies i els textos amb lletra rodona són uns textos narratius redactats amb una prosa poètica des del punt de vista d'un narrador variable, sempre tercera persona, omniscient.

    Aprofito aquest comentari per tornar-te a desijar un molt bon Nadal i agrair-te els comentaris que has fet al meu pare i al meu fill !

    Núria Gausachs i Cucala

  • Em dius...[Ofensiu]
    brins | 11-12-2008 | Valoració: 10

    que aquest relat és el darrer que vas fer abans d´intentar aproximar-te a la poesia, doncs, no és cert. Ja eres dins de la poesia.
    Fas unes descripcions amb metàfores precioses: "amb l´esguard escombra...", "amor i desamor fan pacte de sang..."
    El fil conductor del relat també m´ha semblat molt original, i l´estil de puntuació m´encanta. Fas moltes pauses, gràcies al punt i seguit, que permeten meditar el que exposes.
    "Sembla que ningú no la veu", però segur que la van veure; ningú no passa desapercebut, i molt menys una tan bona escriptora.

  • L'he llegit i rellegit…[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 16-07-2008 | Valoració: 10

    ... Crec notar una gran solitud en la nena?, noia?, senyora? -no m'ha quedat clar- del banc. Encara que, ben mirat, també pot ser segons qui la observi, que la vegi com a nena, noia o senyora.
    Hi ha una bona desfilada de "guaites"… un reguitzell de diferents maneres de mirar, d'observar o de veure.
    A vegades mirem sense saber que mirem. A vegades mirem sense saber perquè.
    Ja saps que, a mi personalment, m'agraden les narracions de captación de primera lectura. De totes maneres… miraré d'entrenar-me a llegir entre línies.
    Aplaudiments sincers!

  • Immillorable[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-06-2008 | Valoració: 10

    el joc de mirades diverses que apunten cap el mateix objectiu: una dona, jove, tia, paia...
    Cal rellegir el teu relat per tal de quedar ben impregnat de tot el que ens vols transmetre. Olor de natura, olor humana.
    Llegint la teva magnífica prosa poètica i seguint el fil de la narració m´he adonat que has remogut quelcom dintre meu. No sé dir-te exactament el què però una mena d´inquietud, de neguit ha anat apareixent en mi mentre et llegia. Potser la solitud que hi veig latent és el que més m´ha frapat.
    Considero que és un relat bell, però dur a la vegada.
    Posant-li una imatge floral és com si contemplés i toqués al mateix temps la tija d´una rosa.
    Una bona recomanació la teva, Una quimera.
    Estic d´acord amb tu quan deies que els nostres relats s´assemblen, però a la inversa. De tota manera el meu és molt més prosaic. La part poètica resta penjada en l´aire, com el meu Tomàs.
    Una abraçada.
    Mercè.

  • Atrapats[Ofensiu]
    megane | 06-03-2008 | Valoració: 10

    He trobat temps avui. Ha estat ben empleat.
    La feina podia esperar deu minuts.
    El joc de les mirades produeix miratges que atrapen a algú. Tots estem atrapats en la mirada dels altres. Ells en la nostra.
    m

  • Gràcies per...[Ofensiu]
    Seny i Rauxa | 28-01-2008 | Valoració: 9

    ...convidar-me a arribar aquí. El títol és atractiu però no se si mai hi hagués arribat. Ara m'alegro de que ho hagi fet, gràcies a tu.

    Sí, és una forma d'escriure molt maca. La diferència més clara és que ella no és conscient de que és el punt de mira de l'edifici sencer. La forma de veure-ho de cada veí m'ha agradat molt. Enganxa.
    Un gest. Gestos que fem cuan estem sols o quan necessitem explotar d'alguna forma, només una escritora com tu fa d'un gest un relat així.

    Moltes gràcies per comentar.

    Petons

  • Arbres[Ofensiu]
    Palamidessi | 30-10-2007

    Si que hi ha xiprers, i magnòlies també..... AAAAAHHHHHHHHHHH

  • Foc creuat[Ofensiu]
    Palamidessi | 30-10-2007

    Hi ha un comentari que és més llarg que el propi relat..... El relat. A mi m'ha agradat, que vol dir poca cosa. La fragmetnació no cansa, la història de l'observada et fa seguir, seguir, seguir... Té un no sé de veritat i de transcendència, com un instant, o una imatge que es reflexa i que desapereix. Ah! I els arbres, acàcies, mimoses, arbres màgics. (i els xiprers gòtics?). I sobretot m'ha agradat el regust de proximitat, de realitat, d'història viscuda. Junt amb l'element poètic, la noia (no seràs tu, no?) hi ha barrejat l'element prosaic, que dóna versemblança al poètic i el potencia. Bon detall la noia amb La Play i l'arma curta.

    Ara m'hauré de mirar els altres relats. Quina feinada.....

  • Mossegada a la vida[Ofensiu]
    franz appa | 30-10-2007

    Extraordinari joc de mirades que s'entrecreuen -tot i gairebé mai no trobar-se- en un instant robat, mossegat , a la vida. Funciona també com una excel·lent metàfora de la nostra existència que comparteix espais però els fragmenta, els divideix, ens separa més que unir-nos.
    Joc també de miralls en què la mirada de la narradora ens rescata dels equívocs i els prejudicis i les distraccions.
    I la rialla? L'explosió "com una canonada a la quieta placeta". Enigmàtica i transparent, tanmateix.

    Salutacions,

    franz
    (S'agraeix la teva referència a M. Mercè Marçal, poeta enorme)

  • Que puc dir[Ofensiu]
    MLLop | 08-09-2007 | Valoració: 10

    Que puc dir?
    Que és un relat amb aura propia.
    Té una atmosfera interna que creix conforme avanca.
    Demostra delicadesa en el que descriu i en com està escrit.

  • Saps Unaquimera ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 13-08-2007 | Valoració: 10

    ... em sembles una escriptora enigmàtica i que ha viscut molt, aquest conte és formalment i en el fons preciós. Cal ser curt però precís: preciós, gran.

  • taller literari Ronda de taller2grup5[Ofensiu]
    Lèvingir | 24-03-2007

    Grans mirades i Grans miratges
    Per damunt de tot destaca l'argumentació de les paraules, i l'estructura independent dels diversos textos i alhora perfectament conectats. És un paisatge del món exterior, vist des d'uns ulls personals i plens d'imaginació.
    Hi ha vida en aquest relat.
    És tot ell una finestra indiscreta de l'entorn, un imaginar el que vull ser, el que vull veure, i el que voldria que veiessin de mi.
    Un dia a dia, un hora a hora.
    Cada petit detall del relat dóna per escriure nous relats, per exemple. Què pot passar al cap d'algú quan cau un llibre a terra? sembla que el món s'aturi, i tot gira al seu voltant, i més encara si el vent passa unes pàgines!
    També està aconseguit, això de les mirades al mateix temps que acompanya les coses quotidianes de cada dia, la feina, les diversions o les distraccions de la gent, mirant per la seva finestra o al balcó.. Pensaments personals com de no entendre que passa o pensar sense enraonar en veu alta, mots, situacions i sensacions que ballen pel cap de la gent.

    És un obrir el cor als encants que la vida et perment gaudir.
    Sense filtres i sense censures.

    Lèvingir

  • Taller Literari. Ronda 2, grup 5[Ofensiu]
    atram | 22-03-2007

    Hola Unaquimera!
    (per fi ja sóc aquí!)

    Amb l'emoció encara d'haver-te conegut ahir en persona i d'haver rebut una càlida abraçada de les teves en persona.... t'envio (amb interessos a pagar en espècies!) el comentari del taller que et tenia preparat, però que faltava "clenxinar" he, he, ... una altra abraçada ben sincera per a tu!
    _______________

    Primer que res volia disculpar-me pel retard amb què t'envio el meu comentari, però espero que el rebis i el llegeixis igualment amb la mateixa bona intenció amb el que te'l faig. Sempre és un plaer llegir-te i comentar-te. Aprofito per agrair-te els teus comentaris, i molt especialment el de taller. Sempre veiem coses noves a millorar. Moltes gràcies!

    Com a primera observació, i com també li vaig dir a en Pivot, et diria per ser un relat de taller el trobo un pèl llarg (ni de bon tros tant com el seu!), més que res perquè un comentari de taller ha de voler entrar en detalls de l'escriptura (penso) i en un text llarg es fa difícil abraçar-lo tot de manera minuciosa. Per això sintetitzaré i comentaré temes més generals.

    Per últim: no he volgut llegir els comentaris que t'han fet els altres companys de taller per no deixar-me influir, així que si hi ha alguna coincidència en alguna cosa que et diré, es mera casualitat

    I anant, ja, al teu relat:

    Et comentaré la forma (estructura) i el fons (contingut) en paral·lel, doncs en aquest relat penso que van tan lligats que és impossible fer referència a l'un sense l'altre.

    Com a inici et dic que m'agrada l'estructura que has escollit, passant fragments d'històries que projecten la mateixa estructura de cel·les del gratacels i edificis, en l'efecte d'ésser mirats de lluny i des de fora. Aquest punt de vista és el que ens genera aquesta mateixa visió des del carrer, la que té el personatge referencial de totes les històries, la dona del parc que obre el relat, tot i que no actua mai com a protagonista directa, sinó protagonista "voyeur". Però qui mira a qui? Aquest joc creuat de mirades i pensaments m'ha agradat molt. És molt cinematogràfic, a l'estil de "short cuts" o d'altres d'aquest estil. L'estructura narrativa permet immiscir-se dins els fragments, les finestres, de cada una de les parcel·les independents entre elles.

    També trobo molt encertada la intercalació de fragments descriptius d'escenes, àgils, com si parlessin les persones des de la seva quotidianitat fugaç, amb els paràgrafs descriptius d'ambientació i entorn (en cursiva), és com si passessis un teló cada vegada amb un decorat de fons diferent, matisat i ben descrit. De la mateixa manera, conviuen i transcorren, en paral·lel, en aquests dos plans intercalats, les accions humanes i els estats de les plantes i vegetals, parets i maons, l'"atrezzo" que envolta l'hàbitat silenciós dels personatges. I entremig, petites interaccions d'aquests dos món, les persones dins les cases, els arbres i plantes del parc o el jardí, observant amb la seva presència silenciosa. Molt plàstic el recurs! M'ha agradat moltíssim!

    També trobo molt encertat que el primer paràgraf s'iniciï i es tanqui igual, amb la invisibilitat mútua de la protagonista i del el món que l'envolta. Això com a primera impressió, que després veiem que ningú és invisible, i d'una manera o altra, ni que sigui en fragments de segon, la gent observa, mira, i finalment hi VEU (entesa en l'actitud conscient de la mirada). Però veu i no entén. Cadascú interpreta segons la seva relativitat... La mirada aquí és molt important, per recalcar la posició d'observadora de la protagonista.
    És un paràgraf de frases curtes (article + nom+ adj) i separades per punts i seguits. Els adjectius són els que trenen l'ambientació, utilitzes quasi sempre adjectius que en aporten les qualitats del tacte: secs, cremant, fredes, bullint, glaçat, enceses.
    No acabo d'entendre la frase "una conjura de ràbia la fa estalvia del seny", em crea certa confusió en el sentit l'ús de "estalvia" en aquest context.

    El crit mut d'inici ja ens transmet moltes coses. És l'essència del relat, el missatge. He trobat, per una pista en un comentari teu, que el crit és "AJUDEU-ME!". El crit eternament silenciós de la humanitat.

    M'han agradat les imatges que utilitzes per expressar alguns conceptes que transcórren en el rerafons, en les frases que destaco: "mossegar la vida" dóna la ràbia i duresa justa de la lluita per l'existència en la soledat de la ciutat, el teu escenari.
    O "la natura, per créixer, necessita la mort", frase que amaga tota una idea de cicle de vida-mort-renéixer, on una no és possible sense l'altra, vida i mort dues cares de la mateixa moneda, ressorgir, reencarnar-se, renéixer... una manera molt oriental - i sàvia- d'entendre la vida.
    Tot plegat té la aureola de contraposar les existències minúscules de l'induvidu amb la immensitat de la ciutat, el món, o l'univers! Que petits que som, i que ens fas sentir! I a la vegada, què important n'és l'individu i la particularitat!
    O Per últim destacaré (podria seguir, eh!) la descripció magestuosa de la traça del cargol "un rodet de fil marró amb espurnes clares, una closca de nou petita i planxada, una diminuta pagoda, una filigrana de marqueteria a la meta d'un fil de baba argentada", és alhora descripció, és una poesia en ella mateixa, i és una endevinalla: excel·lent!

    Una cosa que em despista és la identificació de la observadora en una edat aproximada, doncs els diferents personatges, segons la seva posició, l'anomenen: "senyora", "gent gran", "gent jove", "xavala", "paia", "canalla", "xiqueta", "dona", "vella". Entenc que vols posicionar la distància d'edat justa en relació a la mirada dels altres personatges, i és clar, és molt diversa, però a mi em confon l'excessiva distància entre unes i altres denominacions... No acabo d'identificar al final en quina franja d'edat pot estar el personatge...

    Finalment destacaria que tots els personatges, molt diferents, tenen un tret en comú: la soledat. I el diàleg amb els mateixos. Això fa que tot el relat destil·li una tristor, una angoixa latent, una grisor, un desig de comunicar-se, que es concentra en el crit de la noia/ dona del parc.

    Gramaticalment: lèxic, sintaxis, ortografia, breument.
    Com és habitual en tu, està molt ben escrit. Saps emprar un llenguatge que deixa passar la història de manera fluida sense entrebancs ni punts foscos. Alguna frase es podria polir, (qüestió de matisos, per trobar-hi alguna cosa, eh!).
    Per exemple a: "bocins de blau cel entre fragments de cotó blanc desfilat" jo diria "bocins de blau cel entre fragments de cotó blanc, desfilats" per què entenc que es desfilen els fragments de cotó, no el blanc.
    I després a "la casa nova tota pedreta blanca" m'hi falta la preposició, hauria de ser "la casa nova tota de pedreta blanca".
    O també:
    "A la seva dreta, les adossades amb les reixes acabades de pintar i les caixes de les alarmes d'un vermell llampant destacant sobre les façanes groguenques" jo arrodoniria així: "A la dreta, adossades amb les reixes acabades de pintar i les caixes d' alarmes d'un vermell llampant destacant sobre les façanes groguenques." És a dir, eliminaria el "seva", perquè ja tenim l'escenari pintat en referència a ella, no cal remarcar-ho. I a "les adossades" serien o "cases adossades" o "adossades" que aquí substitueix el substantiu casa, per tant no cal l'article (si substituïssin en la frase "adossades" per "cases" ho veus ben clar perquè diries "A la dreta, cases amb les reixes acabades de pintar". També canviaria "les caixes de les alarmes" per "les caixes d'alarmes".
    Una altra observació: Núvia és aquella que va a casar-se. En català, per dir la "nòvia" del castellà, diríem "la promesa", o "la meva xicota", etc.
    Tot això és sempre subjectiu, evidentment, ho dic amb ànim d'afinar allò que ja està pulidíssim!

    En definitiva, el teu relat m'ha sorprès molt gratament pels elements originals que incorpores en la narració, pels fragments poètics mesclats també amb els més narratius, pel missatge de tot l'escenari i el ventall de personatges familiars que ens presentes, tot en una prosa impecable. Pel ritme, les escenes, la plàstica estructural, i molt important: el missatge global.

    M'ha encantat. Felicitats! Un gran plaer, Unaquimera!
    T'envio una abraçada, no des de la soledat i el crit ofegat, sinó des de la companyonia i des dels mots que ens uneixen i pronunciem també en veu alta i ferma!

    atram

  • Taller-ronda 2: Nota de resposta a mjesus.[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-03-2007

    Dues cosetes que em sembla que puc aclarir:
    - Llegeixo que t'ha sobtat la frase al voltant dels arbres "hi ha palmeres datileres, un desmai, dos xiprers, un avet ( aberració del disseny!), una magnòlia, un auró, dos pollancres,..."
    El parèntesi fa referència al fet que tots aquests arbres estiguin plegats, cosa que no passaria si depengués de l'espontaneïtat de la natura, que engendra cada espècie en el seu habitat... però molt especialment al fet que allà al mig es trobi un avet, fora absolutament de l'entorn ( clima, precipitacions, etc ) que li és propi i adequat pel seu correcte desenvolupament, trasplantat fins al jardí per qüestions purament de disseny que no per necessitat ni coherència ecològica.

    - Respecte a l'enigma amagat: el crit no és escrit, però és emès i existeix. Per a què tingui vida, una veu ha de ser sentida; en aquest cas, els personatges darrera els vidres o plenament immersos en la seva realitat particular absorbent, no arriben a sentir-ho. Però l'escriptora és qui més atentament mira i se sent cridada i gràcies a la continuïtat de la seva mirada assisteix a la mutació que es produeix en l'estat d'ànim de la dona que cridava, demanant...
    Com a lectora, si mires atentament ho pots trobar també: Escriu els noms propis que apareixen al text en columna i fixa't en les inicials... i llegiràs la seva demanda!

    Finalment, després de cridar i no obtenir resposta, la seva actitud davant ella mateixa canvia, però deixa oberta la porta a que potser algú... algun lector/a de mirada atenta i pacient...

    Mercès per les teves paraules, bonica!
    Unaquimera

  • Taller-ronda 2: Nota de resposta a pivotatomic.[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-03-2007

    - Dius: "no sé exactament què li passa a la noia que llegeix a la plaça. Intueixo... però no n'estic segur."

    - Intento aportar algun aclariment:
    Una noia, que està assentada, deixa caure el llibre que tenia a les mans, i presa del dolor i la pena, llença un crit mut, sense so, tirant el cap enrere. Aquest moviment és vist i interpretat per diferents personatges que la miren des de la seva realitat individual per breus instants... Només qui se sent cridada al seu torn, qui continua mirant sense treure conclusions ràpides, qui manté la mirada atenta ( l'Eva ), és l'única persona que assisteix al canvi: després del crit de dolor, fill de la lluita entre amor i desamor, esdevé la rialla que derrota la pena, l'explosió de vida, de moviment, de so... d'esperança! Es podria deduir que alguna paraula que havia llegida en el llibre ha fet el se efecte intern o que ha estat un procés íntim amb una única espectadora. O potser amb algú més... mai se sap quantes persones hi ha darrere portes i finestes...

    Gràcies per les teves paraules, pivot! I una abraçada,
    Unaquimera

  • Taller d'escriptura r2[Ofensiu]
    mjesus | 18-03-2007

    Hola Unaquimera!
    M'alegro de coincidir amb tu al taller, sempre és un plaer llegir els teus relats i en aquesta ocasió intentaré fer un comentari més acurat dins les meves possibilitats.

    En quan a la forma no puc dir gran cosa ja que crec que està molt ben construït gramaticalment, només et faré esment d'allò que he descobert llegint atentament:
    En el primer paràgraf ens dius: "...Ningú la veu… i al final ens remarques: sembla que ningú la veu… (em sembla més adient aquest plantejament de dubte que el de l'afirmació: Ningú la veu…).
    Un avet és una aberració del disseny? m'ha sobtat!
    "...També ella la veu assentada en el banc..." Jo crec que no és correcte assentada, seria: asseguda al banc.
    "...La play la està ratllant..." seria: La play l'està ratllant.
    En quan als signes de puntuació trobo que hi ha petites errades de tecleig suposo: espais després del guió d'inici de diàleg, els punts suspensius sense espai al davant i també sense espais entre parèntesi. Per indicar els pisos no cal posar el punt d'abreviació.

    Fons:
    La jove que seu al banc és l'excusa o nus de tot el relat, la història gira al seu voltant; com el paisatge, els veïns l'observen i cadascú la veu diferent, vull dir que sota les seves mirades es converteix en una persona diferent: una dona gran, una noia, una nena o una dona sexualment atractiva.
    Podríem fer dos relats: l'un de la descripció del paisatge i l'altre amb les impressions dels espectadors que miren a través de la finestra i tots dos serien igualment complets.
    I el que en un principi semblava una situació de tristor o de ràbia continguda, l'últim personatge l'escriptora, el canvia per una riallada, fet que em produeix més que una sorpresa, un engany: sentir-me fora o dins de la realitat.
    L'única història que em sembla més inacabada o només esbossada és la d'en Màrius: l'home que travessa la plaça.

    M'agrada molt com descrius el paisatge i podria destacar moltes imatges que vas escampant però la del caragol l'he trobada genial:

    Aferrat a la paret de la tanca hi ha un cargolet, un rodet de fil marró amb espurnes clares, una closca de nou petita i planxada, una diminuta pagoda, una filigrana de marqueteria a la meta d'un fil de baba argentada: ha deixat una estela en ziga-zaga.

    En trec una lectura possible: existeixen al nostre voltant, diverses realitats (crec que és una constant en altres relats teus com: retrats d'home amb forat o amb les cames separades) realitats que els personatges conformen amb la seva mirada.
    No he pogut esbrinar cap enigma amagat, tret que la noia fos muda en referència a "...El silenci és un costum..."(?)
    Bé, et felicito com sempre, pels teus relats plens d'imaginació.

    Una abraçada.
    mjesus

  • Taller literari, ronda 2[Ofensiu]
    pivotatomic | 18-03-2007

    Quan un relat està tan bé, com és aquest cas, se', fa difícil comentar gaire cosa. Sí, hi tocaria una coma aquí, un punt allà. Però són cosetes tan minses, que ni les destaco. Només, potser, et crido l'atenció sobre aquesta frase

    "Mira al seu voltant, girant el cap lentament: darrera, la casa nova tota pedreta blanca lluenta i cristall, edifici gràcil i immensament senzill. ".

    Jo posaria una coma darrera "nova" i em plantejaria l'adjectiu "immensament" per adjudicar-lo a "senzill". Però, a banda d'això, estilísticament no tinc res a dir-te.

    Sobre el contingut... si et sóc sincer no l'he acabat d'entendre del tot. Vul dir... no sé exactament què li passa a la noia que llegeix a la plaça. Intueixo que ha gaudit d'un èxtasi poètic provocat per la lectura del llibre, però no n'estic segur.

    Malgrat això, en realitat no importa. Entenent el que li passa a ella o no, el relat s'aguanta igualment i esdevé una mena de "Manhattan Transfer" en miniatura. Un collage fet de fragments d'altres històries, només apuntades.

    Resumint: el millor relat de llarg que he llegit en aquesta ronda del taller i un dels millors que he trobat al web en molt temps. Em trec el barret!

  • "COLLAGE"[Ofensiu]
    F. Arnau | 03-03-2007 | Valoració: 10

    Avui m'he sentit amb ganes de llegir el teu relat, que m'ha semblat com tots els teus que he llegit fins ara: Genial!
    Aquestes "Mirades i miratges" m'han paregut una barreja d'imatges amb diferents textures, formes i... (és com un collage).
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Per cert, quan et vaig comentar que em semblava llarg, em referia per a llegir-lo al monitor... Doncs 9 minuts no són res, comparats amb les novel·les que m'he empassat...

  • Quadres contrastats[Ofensiu]
    Aquarela | 28-02-2007 | Valoració: 10

    Has pintat dos quadres preciossisims, un ben natural, un molt humà, i tots dos són atraients.
    Dos miratges molt reals, compostos d'individualitats contrastades a partir de l'edat i les circunstàncies de cada cual, el sexe i l'espècie, l'alçada i la distància!

    Quin plaer llegir i imaginar-me les escenes!
    Tota una paleta d'abraçades de colors càlids per a l'autora,
    Aquarela

  • Genial![Ofensiu]
    Simon | 22-02-2007 | Valoració: 10

    I el tercer amb les condicions necessàries: noms actuals, abundants amb excepcions notoriess, majorment catalans, algun amb referències bíbliques o simbóliques...
    I l'he trobat!
    Genial!
    Bona la jugada, que tu dius!
    He sentit el crit i m'ofereixo, incondicional als peus de la dama!
    Si puc ajudar en res, MANA!
    Ho espero, SB

  • Per a Dan Balcells en particular i tots els lectors en general:[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2007

    En el teu generós comentari escrius: " ... el relat m'ha permès gaudir de frases i frases plenament elegants: una conjura de ràbia la fa estalvia del seny i li demana mossegar la vida... " Totes les frases que cites a continuació són originals meves, però concretament aquesta que còpies en primer lloc no puc permetre que em sigui atribuïda sense fer un aclariment:

    En alguns dels meus relats he anat fent petits homenatges indirectes i personals a poetes que admiro molt: va resultar evident per a diversos lectors, per exemple, el que vaig incloure a M. Martí i Pol en el primer, Amb les cames separades.

    Parlant ara d'aquest relat en concret, en el qual una dona amb "El dolor bullint. La pena encetada de febre" ha deixat caure un llibre a terra, he triat uns versos d'una poetessa que m'encisa i que en la seva obra Cau de llunes inclou aquest breu i deliciós poema:
    " Company, mosseguem la vida!
    Que l'amor ens ragi als llavis:
    Farem un pacte de sang
    quan lluna plena s'ablami!
    Farem un pacte de sang,
    una conjura de ràbia
    que ens faci estalvis del seny
    que ens té la soga filada!
    Company, mosseguem la vida
    sota la lluna granada. "

    A banda d'això, també hi ha alguna altra cosa amagada entre les paraules: un crit sense veu! Ja vaig incloure un altre joc de paraules d'aquest tipus en El dia D.
    Si per a algun lector s'escau algun aclariment més, ja sabeu on trobar-me.

    Una abraçada a totes i tots, ja que penso que potser algú...
    Unaquimera

  • Per a simdos:[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2007

    Gràcies, estimat/da lector/a desconegut/da pel teu comentari i les teves paraules amables.
    No tinc cap lloc on anar a agrair-te-les.

    Confio en què les coses de la vida se't vagin simplificant, si això és el que desitges.
    També jo espero que tornis aviat: sempre que vulguis!

    Una abraçada de les que valen per 700,
    Unaquimera



  • Queca | 21-02-2007 | Valoració: 10

    No sé què més dir. Em robes les paraules per descriure el que sento. I tots els relataires que t'han comentat... què més puc afegir?
    He sentit aquest relat més meu que potser altres, no sé si és perquè en algun moment m'ha sentit identificada o si és perquè és el regal més especial que m'han fet per al meu aniversari.
    Gràcies nina, ets màgica. No abandonis mai la ploma!
    Mil besades cuca, i una infinitud de somriures per a tu, reina meva!!
    Sincerament, m'has encisat.

  • Lilith | 20-02-2007 | Valoració: 10

    Felicitats per la qualitat dels teus treballs ;) Ets una mestra en l'art de dominar les paraules, ordenes el teu ric vocabulari de tal manera que dóna al relat una certa cadència hipnòtica, les descripcions tenen molts quilats -descripcions fotogràfiques en diria jo-. Amb la teva mirada sensible i escrutadora has transmès al relat una atmosfera que de tan real té quelcom d'irreal, ens has mostrat escenes quotidianes amb les ulleres que tu ens has posat -ulleres d'augment que més aviat fan de lupa-.

    M'han agradat especialment aquests fragments:
    - "Ha omplert massa la regadora: se li marquen les venes sota la pell i assenyalen autopistes blaves i camins del color de les flors del lilà."
    - "La natura, per créixer, necessita la mort."
    - "... se li sacseja l'instint."

    I ens has regalat un final que em sembla ningú s'esperava, estratègicament confortador, magistral.
    Una abraçada.

  • Intens![Ofensiu]
    | 20-02-2007 | Valoració: 10


    Situacions que s'entrecreuen, que es barregen i es tornen a separar, que s'amaguen i es destapen. D'un pis a l'altre, quotidianitat desfermada i mirades que es van llançant d'un costat a l'altre. La llargària del relat m'ha permès gaudir de frases i frases plenament elegants:

    una conjura de ràbia la fa estalvia del seny i li demana mossegar la vida...//
    palmeres datileres amb arracades taronges i llargues fulles que pentinen el dia clar... //
    bocins de blau cel entre fragments de cotó blanc desfilat...// La tendra descàrrega d'artilleria va ser agraïda amb una reverència disfressada...

    M'agrada aquest alçament dels detalls poc importants, de les coses petites, tota una història de petites cosetes que ens parlen de nosaltres, que al cap i a la fi, estem fets de petiteses.
    I el final, sobretot, l'he trobat molt bo i revestit d'un missatge que perviu: Resulta que reia! Després de tot, no estava tan trista, sinó que reia furiosament!

    M'ha agradat molt trobar-me amb un nou relat teu, extens i tan complet! Tornaré a llegir-me'l, perquè sé que encara em queden cantells per descobrir!

    Sort!

    Dan

  • Una meravella de relat[Ofensiu]
    simdos | 19-02-2007 | Valoració: 10

    Després de molt de temps sense llegir-te, coses de la vida ho han complicat, em trobo amb aquesta meravella de relat, ple de descripcions, de petites coses que només tu saps captar i transmetre.
    Enhorabona pel relat, pels 700 comentaris, per l'any i per tot el que et doni felicitat cada dia.
    Espero tornar aviat.
    simdos

  • He agafat el llibre [Ofensiu]
    Simon | 19-02-2007 | Valoració: 10

    he obert les seves tapes i he rellegit poemes.
    La referència és moneda d'or entre joies de plata.Gràcies per refrescar-me la memòria!

    Continuo parant orella per sentir el crit, de moment se l'endú el vent i no em deixa escolta'l però persevero.
    SB

  • D'on, dimonis! Treus tanta imaginació [Ofensiu]
    Mossens | 18-02-2007 | Valoració: 10

    Hallo! Unaquimera.

    Hi ha autors que en treuen molt suc de llurs dialegs, altres tenen una gran capacitat descriptiva.

    La teva és gaiebé inesgotable i fins plena de sorpreses, amb comparacions intel·ligents i gracioses.

    Aquest treball n'ès tot un exemple.

    Et felicito

    Mossens

  • D'on, dimonis! Treus tanta imaginació [Ofensiu]
    Mossens | 18-02-2007 | Valoració: 10

    Hallo! Unaquimera.

    Hi ha autors que en treuen molt suc de llurs dialegs, altres tenen una gran capacitat descriptiva.

    La teva és gaiebé inesgotable i fins plena de sorpreses, amb comparacions intel·ligents i gracioses.

    Aquest treball n'ès tot un exemple.

    Et felicito

    Mossens

  • Que em disculpin![Ofensiu]
    Arbequina | 17-02-2007 | Valoració: 10

    Que em disculpin els 25 relats que el precedeixen: és aquest 26 el millor que has escrit? Buf, em sembla que sí.
    De totes maneres... perquè jutjar-los? Perquè comparar-los? Una cosa sí és certa: és el que més m'ha agradat a mi. I que em disculpin!
    És un relat meravellós, genial, inspirat, ple de frases inmillorables, acurades, enginyoses, adients, entretingut, divers, profund, de mils de recursos, magistralment estructurat, magníficament lligat... M'ha encantat!!
    Moltíssimes felicitats per aquest relat, autèntica perla de relats. He gausit molt llegint-lo. I més que gaudiré rellegint-lo.

    Una fortíssima abraçada. Ah, i per cert, moltes felicitats també pel concurs (un ja ho sabia...).

    A reveure.

    Arbequina.

  • Existencialisme i necessitats[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-02-2007 | Valoració: 10

    Genialíssima mostra d'un existencialisme ric en pensaments, vocabulari,... si: genial. Aquest súperretrat de la realitat fa meditar sobre el sentit de la vida pel costat trist, descrit d'una manera lloable. Et pot posar a punt per a la batalla d'un nou dia.
    Gràcies per comentar-me. Veig que ( o potser m'eqivoco ) tens una mena de pessimisme lúcid en el que escrius. Jo crec que no és necessari tenir algú al costat en el cas que dominis la teva ment i la teva imaginació.

    Un petó molt fort.


    Sergi

  • Vella amiga i bella companya![Ofensiu]
    Rodamons | 15-02-2007

    Estava rodant per altres móns quan he rebut la notícia que havies publicat un nou relat, ha estat com si em donaren un tiró al cordó d'argent que diuen els tibetans uneix el nostre cos material al nostre astral, i així he tornat a aquesta la nostra llar: Relats.
    He retornat llegint la teua prosa pausada, delicada, càlida, he sentin de nou l'escalfor de casa i he pensat: com a casa en lloc.
    Gràcies estimada amiga per fer-me tornar amb un relat tan grant.
    Rodamons

  • Mirades fàcils de seguir[Ofensiu]
    Valentí Valent | 14-02-2007 | Valoració: 10

    d'un costat a l'altre, de dalt a baix, les mirades inquietes, astorades, sorpeses, ens obren les finestres sobre la plaça tranquila.
    Vas saltant de personatge en personatge com el que mira els quadres d'una exposició!
    Molt be el final, es necessari axacar-se!
    Sempre endavant!
    Valenti Valent

    Ah, felicitats per un any d'escriptura afortunada!

  • Quines mirades!![Ofensiu]
    aiguasalada | 14-02-2007 | Valoració: 10

    Entro avui a llegir-te un cop més i em trobo amb unes tendres mirades i uns delicats miratges com a celebració del teu primer any a RC.
    Un any que vas començar suggeridora i espectadora amb les cames separades.
    Vas exclamar i vas dir ai! al patiment íntim de dona.
    Vas pintar, no només un retrat, fins i tot una galeria de retrats a un home feliç que anava caient en un complicat forat.
    Vas veure com un cavaller molt especial s'enfrontava i matava al drac.
    Has fet descobrir l'esclat de la vida en tota la seva magnitud en el batec inicial de la primavera.
    Has transmès l'emoció de viure una nit en la màgia del mar i de les seves onades.
    Vas fer jaure la memòria en el teu dolç i trist poema, que em fa patir cada cop que el llegeixo.
    Ens has donat la possibilitat de descobrir la sensualitat nocturna de qualsevol persona anònima.
    Has caminat per les vides paral·leles de dos personatges insòlits.
    Vas aconseguir atemorir a tothom en una senyal d'alarma vital diferent.
    Has fet arribar i fet viure un dia D diferent a tot el que s'esperava i que va fer canviar significativament unes vides.
    Vas reviure la història, els jocs i picabaralles infantils a la platja assetjant fortaleses imaginàries en la sorra.
    Vas anar fent que desfiléssim per un conjunt de relats on ens vam experimentar a la pròpia pell fets de venjança, moments de passió i bogeria, situacions que porten a equívocs, o demostren qui té el poder, descobreixen infidelitats i gelosies, ens porten a l'èxit o al fracàs, o a l'inrevés, amaguen secrets, i fan que descobrim finalment diferents variants de una culpa banal o definitiva.
    La teranyina sedosa, com la que només es capaç de fer la natura, de les teves mirades i dels teus miratges m'ha deixat captivat, ben enganxat i sense cap mena de voluntat d'escapatòria.
    Una abraçada càlida d'aigua salada t'envoltarà sempre que ho desitgis, i, com diu Glauca, que sigui "del color del teu mar, que avui t'acompanya, o d'aquell que ànsies"
    Tu ets la que millor saps el color que més t'agrada...
    Com sempre: gràcies per la companyia dels teus comentaris.
    aiguasalada

  • i en hiorabona![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 14-02-2007

    Felicitats per l'any, pel poema i pels relats en prosa i pels microrelats!
    Encara em queden alguns per llegir, tornare!

    Sort i a continuar,
    Pell

  • Mirades amb miratges[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 14-02-2007 | Valoració: 10

    Em conecto, entro i em trobo amb aquest relat tan especial!
    El tornare a llegir i t'enviare un comentari mes llarg.
    Entro poques vegades i tinc poc temps, pero et llegeixo sempre que puc.
    M'ha encantat aquest relat!

    Sort,
    Pell

  • Wuola veïna !!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Angel Negre | 13-02-2007 | Valoració: 10

    Quan tens a les mans un relat com aquest, tens dos opcions, la primera llegir-lo, i quedar-te com abans i pensar dons si esta be, i deixar un comentari mes o menys afalagador. I la segona es trobar-te immers en un mon que l'autora ha creat pels lectors, i aquets poder tindre la capacitat d'entrar-hi.
    En el meu cas, i que no em cansaré mai de repetir, es una opinió molt subjectiva, ja que no puc opinar de les formes, ni de la qualitat dels relats, tècnicament parlant, m'he trobat en el teu relat com si d'una petita opereta es tractes, i jo podia controlar les imatges a la velocitat, que em vingués de gust, així he anat passant les imatges amb càmera lenta contemplant el que davant dels meus ulls se'm oferia, un espectacle ple de detalls, fins i tot en el punt de ser un espectador mes d'aquest moment, un espectador que te la gran avantatge de no ser vist per ningú.
    Per altre costat ja fora d'aquest sentiment, crec que si es biogràfic com dius a la presentació, aconseguir estar en dos llocs a l'hora te un gran mèrit, ja que t'he trobat identificada en dos del personatges, potser m'equivoco o potser no, qui ho sap.
    Res mes, unaquimera, només la meva felicitació per l'any de relats i pels vint i cinc relats i una poesia publicada.

    Josep M

    Ah !!!!
    I com a premi: un val per una abraçada no virtual, a descanvia quan tu vulguis.

    Petonets a la iaia !!!!!

    gege

  • Realment GENIAL![Ofensiu]
    Suzanne | 13-02-2007 | Valoració: 10

    Quines escenes més ben descrites. M'he quedat fascinada amb les teves descripcions, símils, comparaciones, metàfores, imatges impressionants per la bellesa i el domini del llenguatge: en cada moment el registre just.
    M'ha encantat el cargolet de la paret! I què dir de les descripcions de les plantes, com si fossin aquí al costat del meu ordinador.

    Una autèntica obra d'art.

    PD: m'he assabentat de què només fa un any que ets aquí! Pensava que feia molt més. Felicitats!

    S.

  • Arribo tard...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-02-2007 | Valoració: 10

    i em sap greu. Després de llegir el relat, dues vegades perquè es mereixia una segona lectura amb calma (i en faré una tercera, no ho dubtis), he llegit també els comentaris que t'han fet i, sincerament, poca cosa més hi puc afegir tret de sumar-m'hi i comentar-te que m'ha semblat una verdadera obra d'art. Un relat treballat fins l'ultim detall, amb un entorn descrit minuciosament i uns personatges que van sortint a escena amb cadascuna de les seves visions i impresions, Em segueix meravellant aquest do que tens per relatar situacions originals i plenes de contingut.
    Felicitar-te a més per aquest primer any i els 25 relats que fins ara ens has regalat i que, personalment, en desitjaria molts més.
    Una abraçada ben forta, Unaquimera

  • Sensacional miratge[Ofensiu]
    Naiade | 12-02-2007 | Valoració: 10


    Per celebrar el teu primer any ens has regalat una obra d'art.
    L'he llegit primer d'una tirada, com m'hagués begut un got de llimonada fresca en un calorós dia d'estiu. Desprès l'he rellegit em calma una vegada i una altre, imaginant-me la pel·lícula de vida quotidiana que ens has anat fent viure, arribant a copsar l'ambient, donant cara als personatges, sentint l'aroma dels jardins, i veien les diferents tonalitats de colors descrites.
    Gracies per aquest regal. Espero ens continuïs delectant amb les teves obres.

    Un peto ben fort.
    Naiade

  • Fantàstic relat 25![Ofensiu]
    Quelet | 12-02-2007 | Valoració: 10

    Desprès de llegir-me els comentaris que ja t’han fet en aquest relat, quasi no queden adjectius que jo pugui emprar per demostrar-te la meva admiració a la culminació de la teva tasca en aquest any:
    fantàstic ha resultat l’escollit.
    Felicitats!
    25 relats, prop de set-cents comentaris, participació en reptes i en contes, guanyadora d’alguns reptes i contes, intervencions al fòrum,... ha resultat un any molt actiu, amb molta creació i amb moltes activitats.
    Desitjar-te una continuïtat creadora que obri encara més les portes al poder continuar la lectura dels teus relats.
    Un peto
    Quelet

  • que be que ho fas....[Ofensiu]
    MarBlava | 12-02-2007 | Valoració: 10

    Unaquimera!!!
    M'ha encantat com descrius qualsevol mena d'esser viu o inanimat, fent-los tan properes només pel teu poder narratiu.
    He trobat magnífic la manera en que exposes el punt de vista de cada personatge, que veu el que te davant segons la seva óptica, situació, edat... El mateix fet és molt diferent, perquè tots sóm diferents i veiem el món segons com som, o les nostres circumstàncies...
    La forma de descriure l'escenari el fa familiar i proper...
    Davant de casa hi ha una placeta molt nova i molt gran, amb bancs i arbres que fan dos cops l'any unes flors enormes i liles, maquísimes. Molts cops quan surto al balcó o al safareig observo la gent o la placeta i depenent de l'hora és veu tot molt diferent.. molte vegades penso com la deuen veure des del pisos de davant...per això m'ha cridat molt l'atenció el teu relat
    Es el primer relat llarg que he llegit i s'ha m'ha fet curtísim...tens una gran capacitat per fer-nos arribar el més petit detall, omplint-lo de poesia.
    Com sempre et torno a felicitar i t'envio una abraçada molt especial.

  • Bon gust[Ofensiu]
    Simon | 12-02-2007 | Valoració: 10

    Bon gust en la composició del relat, dels personatges, de l'ambient, de l'atmosfera.
    Bon gust en crear frases saboroses.
    Bon gust en triar el llibre de poemes.

    A reveure, SB

  • magistral, Unaquimera.........[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 12-02-2007 | Valoració: 10

    quin doll de personatges ben perfilats i de sensacions de móns interiois d'una riquesa de matisos sorprenent.

    M'ha semblat com una pel.lícula d'art ia assaig "d'abans". M'ha semblat com una obra de teatre on cada personatge hi té un paper, enfocats uns a las altres, emmirallant-se mútuament...

    Tens un do!, escrius com un.
    brollador de paraules

    Felicitats i una abraçada!

  • Xocolatina | 12-02-2007

    Jo també et vull regalar un vers per felicitarte el primer aniversari!

    Què veu, què sent, què viu el colibrí?
    O beija-flor desperta ja l'albada,
    i tot és un misteri, una quimera,
    un trànsit solitari vers la nit.

    Tagrada? Segueix escribint!
    Un petonet despres de la llepada,
    X

  • Felicitats i gracies![Ofensiu]
    Xocolatina | 12-02-2007 | Valoració: 10

    Mha agradat molt aquest relat, molt! tinc de felicitarte pels personatges i per les descripcions que son boniques i estan molt ben fetes, tinc que felicitarte perque ets una mica poeta, tinc que felicitarte per un any de relats i poemes:
    FELICITATS!
    tinc que enviarte una llepadeta ben grosa i dirte gracies per els anims i pel vers, Tu si quets dolceta!
    Tina

  • Felicitats![Ofensiu]
    glauca | 12-02-2007 | Valoració: 10

    De tot cor, amb humilitat i satisfacció em sumo a tots aquells i aquelles que t'han deixat l'enhorabona i a totes les que encara han de venir.
    No puc afegir-hi gaire més, eh? He llegit coses encisadores. M'agrada la punta de coixí, em porta records entranyables d'infantesa... sé de la cura amb que teixeixes cada personatge, amb que embolcalles el seu entorn, amb que dibuixes paraules trenant sensacions. Gràcies i per molts anys.
    Em deixo posada la meva abraçada i t'envio la meva, Unaquimera del color del teu mar, que avui t'acompanya, o d'aquell que ànsies.

  • Filigrana[Ofensiu]
    copernic | 11-02-2007 | Valoració: 10

    Sempre ems sorprens amb les teves nines russes, amb els teus girs inesperats, amb les teves jugades d'escacs. Amb el que no em sorprens és amb la teva qualitat literària, per a mí superlativa perquè ja et conec, perquè t'he llegit i aprecio el vellut delicat de la teva prosa, les imatges que desprenen els teus textos, la increïble filigrana de les teves metàfores.

    L'astrònom a punt d'anar a dormir seduït per un excel.lent relat. Petons i abraçades siderals.

  • l'home d'arena | 11-02-2007 | Valoració: 10

    un quadre de quadres, la mirada que tot ho veu alhora... i ens ho serveixes amb la justa mesura, delicada i precisa. Una preciosa capsa de capses que van obrint-se l'una rere l'altra al compàs de la teua mà, per fer un simfonia preciosa de detalls imprevistos, de petites històries, gotes que conformen una realitat que res seria sense la seua suma.

    Salut!

  • xarxa...[Ofensiu]
    manel | 11-02-2007

    ..de personatges, de sensacions, de moviments, d'il·lusions. Com diu la ginebre, punta de coixí, una autèntica filigrana. I com ja ens tens acostumats, acabes arrodonint amb el final. Però no es tracta només de la construcció, de la carcassa: els personatges agafen entitat només amb un esbós, algunes descripcions són emocionants i en general el text és d'una riquesa infinita i un autèntic plaer llegir-lo.

    La meva passió pel cinema m'ha portat immediatament al cap "La finestra indiscreta". Hithcock també muntava les pel·lícules amb precisió mil·limètrica, i molta riquesa de llenguatge cinematogràfic.

    Felicitats per totes les coses que celebres!
    Uns petons!

    manel

  • Punta de coixí[Ofensiu]
    ginebre | 11-02-2007

    filigrana. Aquest relat l'has teixit, com una punta de coixí, amb el ritme lent dela puntada endavant, la puntada a la dreta, la de l'esquerra... una de llarga per darrera i tornar-hi. Una endavant, dreta, esquerra, endarrera i tornar-hi. Va passant el fil, delicadament i a cada passada el brodat agafa gruix, sentit,
    un disseny que es concreta, que deixa passar la llum pels buits que deixa, que dona forma i significat allà on els fils s'entrellacen.
    Delicadament, amb el tènue so dels boixets...tiquitic tiquitic, teixexes les mirades entrecreudes, les finestres invisibles, els mons interiors dels observadors i l'aire missatger que tot ho respira.
    Et felicito per l'any, pels 25, i t'agraeixo les abraçades úniques i irrepetibles que escampes a tort i a dret.
    Et segueixo acompanyant, Quimera!!
    Salut i petons!!
    Gin

  • Mirada.[Ofensiu]
    buscador | 11-02-2007 | Valoració: 10

    Crit que travessa la tarde...i la vida.
    Ferida que supura per cicatritzar és tija que se´n dol per créixer.
    Retalls i pedaços de records embadalits i únics són
    l´anhel perenne que a cada pas reviu a cau d´orella.
    Cap a ón bufa el vent de Llebeig?
    Bufa sobre la nafra per a que no faci mal.



    Dir gràcies sempre serà poc. Una abraçada bona de ser.

  • -Unaquimera? Qui deu ser?[Ofensiu]
    Anjo Laví | 11-02-2007 | Valoració: 10

    Normalment, qui fa l'aniversari és qui rep el regal però aquí veig que va al revés. Gràcies pel teu relat.

    Si la noia hagués continuat mirant o hagués pogut veure què hi havia un xic més lluny, hauria trobat un munt de gent amb cares desconegudes posant-se d'acord i fent l'onada, cridant no sé què d'Unaquimera o treient el cap per la finestra i penjant pancartes als balcons: "Feliç aniversari Unaquimera", "Aquest, només és el primer", "No deixis d'escriure Unaquimera", "Unaquimera, en volem més"...i si les seves orelles haguessin pogut entendre i els seus ulls haguessin pogut llegir des de la llunyania s'hauria preguntat:

    -Unaquimera? Qui deu ser?

    A les hores tot el veïnat, a cor, li hauria dit:

    -No ho saps? Com pot dir això si és la mare que et va parir!

    Felicitats Unaquimera, de tot cor.

    Anjo Laví

  • Gràcies, moltes gràcies![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-02-2007

    Avui fa un any que van publicar el meu primer relat a RC! I hores d'ara en tinc 25 en prosa i un poema...

    Gràcies, moltes gràcies a tots aquells que m'heu llegit i m'heu comentat alguna vegada, que m'heu animat a continuar, que heu estat per aquí a prop, que m'heu fet costat amb paraules, amb històries, amb versos, idees, propostes, reflexions, il·lusions, sensacions, emocions, projectes...

    La meva reconeixença per als lectors, aquells que conec i els desconeguts encara, que han passat i passen pels meus textos, hagin deixat o no la seva empremta en aquestes pàgines, ...

    Mercès a tots aquells que d'una manera especial m'han fet arribar el seu caliu, el seu afecte, virtual però sincer, els seus dubtes, les seves opinions, els seus desitjos...

    Vint-i-cinc abraçades i un petó
    a tots i cadascun de vosaltres,
    Unaquimera

  • cada vegada que entro a relats[Ofensiu]
    Senshi | 10-02-2007

    abans que res miro si hi ha algun relat nou teu... i si no n'hi ha cap rellegeixo algun dels teus primers... però quan, com avui, n'hi ha un de llarg el llegeixo amb molt de gust...
    Una abraçada ben forta...que no es cap miratge...

Valoració mitja: 9.98

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5313 Comentaris

498102 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket