Mirades d'amor

Intentant escriure una declaració d'amistat, em surt una poesia d'amor. Buscant somnis sota el coixí només trobo malsons. Volent escoltar el silenci de la tranquilitat, només sento el soroll de l'angoixa. I què més hi ha apart de preocupacions?
De vegades, els dies de pluja serveixen per a reflexionar. A mi m'entristeixen. A vegades necessites la cançó per a posar-te nostàlgic i pensar en temps passats en què les coses eren millor, o potser pitjor. Diferents si més no. Intentes buscar un lloc al món, on la terra no tingui res més a fer que suportar-te al damunt. On el mar no tingui res més a fer que millar-te els peus, i que l'aire no pugui fer res més que una lleu carícia a la cara. Deixa'm ajudar-te. Aquest lloc el tens aquí. És al meu costat que trobaràs aquest lloc. En que cap falla sobrirà sota els teus peus, en que cap tsunami et sorprendrà, en que cap tifó t'enlairarà.
No defalleixis, no corris, no t'impacientis. Tingues paciència. Algun dia, recordarem aquell dia com una tempesta. Simplement ho haurem oblidat. Deixarem de jugar amb sentiments. Farem del nostre dia, el nou dia mundial de l'amor. I la nostra història serà un bonic conte per explicar els valors als nens.
Serem capaços d'estimar, d'estimar-nos. Lluitarem per una fi plegada. Lluitarem per un món nou, en que tu i jo, sols, un al costat de l'altre poguem viure en pau, sense sorpreses, sense queixes, sense mirades esquerdants.
I parlant de mirades. Què se n'han fet d'aquell primer contacte. D'aquelles mirades en que sense voler dir res, ens dèiem tot. En que intentant dissimular, erem capaços de transmetre'm el que voliem. Què se n'ha fet d'aquelles mirades entre la música dels teus somnis, mentre jo...dormia. No m'amagava. Et mirava.
Què se n'ha fet de tantes mirades al mar. Què se n'ha fet de tantes mirades perdudes a l'horitzó. Vine aquí, no em perdis de vista. Al meu costat tindràs una bonica història d'amor, un bonic conta per explicar els valors als iniciants en l'amor. Es titularà Mirades d'amor.

Àdam Bertran. Et miro a tu