Cercador
Mirada fosca...
Un relat de: endavant- Compartir:
Acabava d'anar a beure aigua tot el que podia abans de fer les 2 hores que faltaven per marxar.
Pujava el passadis amb passes silencioses i llargues per no fer tard a classe, tot maleïnt els deures que no havia pogut fer degut al cansament que arrosegava.
Ja no hi havia ningú, havia d'anar rapid, cap excusa és valida pel professor...
De sobte, dos ulls grossos com esferes de cristall em van tallar la respiració. Sí, eres tú, que baixaves a... és igual, tampoc m'importava, no podia pensar en res més que en dir-te alguna cosa...
Una simple mirada fosca em va separar de tú.
Vas baixar les escales, vaig pujar-les...
Comentaris
-
infinitament...meravellos![Ofensiu]NitsdAbril | 04-04-2006 | Valoració: 9
T'he descobert pel nom, m'he quedat per Martí i Pol i les teves paraules m'han encisat .
Nitsd@bril! -
..mirades[Ofensiu]koseta | 01-02-2006
..pots entendre la mirada de mil maneres..pro..millor ser optimista..hi han mirades k maten..pro no numes d mal..
x cert..mol maka la teua imatge ^^
(m'ha agradat molt tot el k e llegit k as scrit, d dbo, anims i endevant!!) -
i no és maco això!!?!?!?[Ofensiu]silvia_peratallada | 03-10-2005
aquests moments, aquestes mirades, fugaces, masses vegades, però amb possibles repeticions i continuacions!?!?!?
la màgia que duu una mirada no la crea cap poció posiible...
salut i revolta!
Sílvia -
Una mirada...[Ofensiu]Pluja | 02-10-2005
que enamora, que atrau i queda gravada a la memòria.
Uns intants simplement, però no importa, perquè en aquell moment, el temps s'atura.
Fa temps, enmig d'un concert, em vaig enamorar d'uns ulls. Eren blaus, impressionants... Encara els recordo... El problema va ser que tenien tanta força que no vaig fixar-me a qui pertanyien...
Un petonet! I benvingut!
l´Autor
9 Relats
31 Comentaris
14697 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
"Serem alló que vulguem ser"Miquel martí i pol
Dins d'una capseta, vaig veure un mirall.
Al mirar-hi, vaig reconeixer'm...
i vaig pensar "i que duri!"