Miraculosament, mare, el meu cor s`elevava en aquell abocador on entre la misèria brollava petites vegetacions capricioses

Miraculosament, mare, el meu cor s`elevava en aquell abocador on entre la misèria brollava petites vegetacions capricioses, com pinzellades d`una natura superior o flors prohibides.

El meu cor s`agitava quan les columnes de fum tòxic bullien entre tanta penúria, a la plana on anaven a parar els residus de la ciutat.

El meu esperit s `excitava quan els braços mecànics remenaven poderosos entre la ferralla i les desferres de tot el que vam cobejar, de tot el que vam posseir.
Tota mena de aus rapinyaires i rosegadors voraços insistien i voltaven les restes i les carcasses.

Quan vesprejava i els núvols estàtics, colrats, penjaven com marionetes orientals.

Traïdora, com un cop de destral, va caure la nit.
Les ambulàncies sorolloses arribaven de tot arreu,
els ferits cridaven entre els cadàvers, agonitzant.
Els crits, les lamentacions s`hi perllongaven esgarrifoses,
entre els morts, entre la ferralla, podrint-se com
la carcassa òssia d`una vaca vella abandonada.
A l`abocador encara creixien vegetacions
com capricioses taques lunars.