Cercador
Mira
Un relat de: Soliloqui- Compartir:
Mira't.
Mira'm.
Mira'ns.
Fes memòria.
Recorda qui érem fa uns anys.
Reviu els somriures compartits.
Mira.
Recorda les promeses.
Les paraules.
Les llàgrimes.
I ara diga'm, perquè hem deixat que el temps anés esquerdant les nostres vides?
Comentaris
-
Si busques[Ofensiu]Perestroika | 26-08-2006
desitges, i vols de veritat...segur que trobes amb que cubrir les esquerdes...però a voltes ja no ho desitgem del cert...
Sempre culpem el temps, no es pot defensar..
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
49988 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]