Miques (1)

qued a l'espera de més miques, al cap i a la fi som un golafre i m'han sabut a poc.
esper impacient una nova ració

molt interessants aquestes engrunes (miques) que tant bé descrius. Pensaments aïllats, a vegades sense cap continuitat, que a voltes ens esquitxen. M'ha agradat sobre tot la manera original amb la que arribes a sorprendre al lector, aquest cop més per la forma que pel contingut, que és força comú.
Una abraçada

...encarcarat damunt les estovalles , perseguint amb el tou del dit cadascuna d'elles i presionant-les, l'una amb l'altre, per atansar-les a la boca, primer les més grosses i les més petites més tard.
mmmmmm....dinar d'engrunetes, que bo!

gens superflu; el rellegeixo

Una lectura ben curiosa, aquesta... m'has deixat pensant i he hagut de tornar a llegir-te per copsar més a poc a poc cada mica, i en totes i cadascuna he trobat quelcom que m'ha fet ressò!
Trobo que és bona cosa sotraguejar al lector des de l'altre costat de la pantalla... arribar-hi, salvant l'espai... Tu ho has aconseguit en aquest cas!

També espero jo que no siguin les últimes, que aquestes engrunes siguin les primeres d'altres... i sobre tot, que no posis massa seny, tot just el necessari i prou.

T'envio una abraçada de primavera, encara,
Unaquimera

engrunetes...
M'ha gradat molt.
Salut

fantàstiques aquestes miques, aquestes petites restes d'esperança plenes de lucidessa colpidora, enginyosa i fins i tot perquè no, despullades de qualsevol artifici innecessàri, com cal que siguin les miques; el que ens queda dia a dia. Enhorabona!!

M'encissa aquest tipus de Literatura de la brevetat, que ha estat conreada per tants bons autors, (Fuster, Montaigne, Kapuscinski... i tants altres).
De vegades, també ho practique.
Jo a les "Miques" les anomene "Espurnes", i encara que són d'un altre estil que les teues, van fent de mica en mica, el meu Espurnari...
Per cert, que ja sé que les vares llegir, doncs em deixares algun comentari (recorde el de la brúixola).
Una molt forta abraçada!

FRANCESC

PS Em va agradar molt la cançó. Crec que, amb una bona promoció, podria ser un èxit, doncs és d'aquelles que s'apeguen a l'oïda.

Diuen que l'art és fer senzill allò més complex i envitricollat. Això és el que saps fer millor, tot i que no dubto que és molt feinós.

I pel que fa a les miques, he recordat l'història d'aquell savi que anava recollint les miques del camí i quan es lamentà li feren veure que encara n'hi havia que recollien allò que ell deixava...bé, crec que l'evocació ens fatornar vells. Enhorabona!!!

...m'ha passat que m'han incorporat en alguns conciliàbuls a la categoria de "bitxo rar" o excèntric. Suposo, en el meu cas, que és el que es deriva d'haver portat en silenci i introspecció determinades dèries, neures i neguits que ara exploten.
M'ha agradat molt aquesta (suposo) primera entrega del que anomenes "Miques". N'esperem la continuació. Salut.

... de tres anys a Mallorca,-ja fa anys, moooooolts aaaanys- la flastomia més grossa que vaig escoltar d'un nadiu va ser (aproximat): "Crist en capell per damunt uns pins!"
Ara, amb el teu permís, dic "recollons hòstia"! i si vols... "em cague amb els collons de la burra de Getsemaní quan anava pel desert".
I tot té a veure amb les presents "MIQUES", versàtils pensaments que ens poden portar -si ens deixem, ei, clar!- a una nova concepció/percepció de la realitat...illenca? (Jo millor diria "anangostiana")
Salut i rebolica, xicon!
PS. I bona pintura!!!