Cercador

Llista categories

Miquel Martí i Pol

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Qui fou un poeta, és a dir constructor
dels mots dits i no dits en totes les seves
accepcions que poden ser de sentit contrari
avui se'ns atansa com un mort que viu
en les seves paraules i en tot allò dit
com si diguéssim per fer giravoltar
la seva roda al voltant de la fàbrica
i amb uns ulls penetrants i alhora misteriosos
per tot el que representa la vida
i una munió de derivats com és
el Primer llibre de Bloomsbury
llavors caldrà assenyalar La Blava
al costat de La fàbrica i també l'Elionor
per girar envers Estimada Marta
encara que sempre ens diria:
jo sóc l'altre...

Rafael Soteras i Roca

Comentaris

Afegir comentari

Poeta del poble[Ofensiu]
Marc Freixas | 04-08-2011 | Valoració: 10
Mira Rafael, et deixo a peu de comentari un dels últims poemes que he fet per recordar-lo, homenatjar-lo :

La teva mirada clara
--------------------------------

Fa cosa de tres setmanes
que vaig venir a veure't
enmig de bells carrers,
allà a Roda, al teu poble.
Mentre passejava amb la dona i els fills,
no podia treure'm les imatges del teu rostre
perquè m'acompanyaven sense demanar res a canvi...
només el somriure
deia quelcom ben poètic i sincer, i de tu a mi
i de jo a tu, en el pensament,
i tan sols en la mirada.Era la teva mirada clara, transparent,
per on hi deixo entrar la teva inspiració
i m'envaeix
i llavors t'escolto altra vegada
i escric perquè em dictes les paraules exactes, aquelles que poden dir i fer en el propi poema... i només el somriure, allà
al davant de la porta de casa teva, on vas néixer,
i tan sols això, el somriure
que m'acarona la ment per donar-me consells
i guia els passos a nova arrel per composar
en aquella part de tu que vull fer meva, en aquell sostre immillorable.
La teva mirada clara
practica la senzillesa en tots els teus versos,
i jo encara en vull aprendre més de tu... no en tinc prou en saber-te meu
i fer que si amb el cap
mentre escolto noves classes de metàfores
que m'ajuden, tot i així, a continuar creixent
en aquest tan llarg i ample camí d'escriure.
Et porto al cor.Et tinc a l'ànima.Et sento per dins del cos
recorrent els espais i el temps i la pròpia vida.
T'escric poemes perquè t'admiro
i perquè tu me'ls fas escriure... em dictes emocions
i no sóc capaç de controlar-les
i surten enfora
i potser altres ulls les voldran llegir.
La teva mirada serà clara i transparent...
llavors t'escoltaré com sempre
i em tornaràs a dir i fer paraules en el propi poema.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Bé, és això Rafael.
Una abraçada ben literària... real!!
Elogi a la figura de MMiPol i la seva obra[Ofensiu]
llamp! | 02-03-2009
Jo tinc tresl de llibres de MMiPol. Un d'ells és "la fàbrica" i t'he de dir que el poema de la Blava m'emociona sempre que el llegeixo. MMiPol és un referent a tenir en compte per crear, criticar o comentar simplement.

T'agraeixo que hagis recordat la figura del gran poeta de Roda de Ter. No sóc especialista en la seva obra, però reconec el seu talent.

De pas, dir-te que en Josep Bonnín Segura de RC busca autors que dediquin 2 poemes a MMiPol per publicar-los en un llibre dedicat al mestre de Roda.

Si vols ja hi contactaràs.

Records.

ll.m.

l´Autor

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104265 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Afegir a preferits

Biografia:

ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >