Minúcies

Era tan gruixut tot el que estava passant arreu del món que va decidir canviar de perspectiva: a partir d’ara només es fixaria en els petits detalls, en tot allò que fins el moment present no li havia prestat ni cinc minuts d’atenció.
Va començar a sentir el plaer de l’aigua calenta escolant-se per la seva pell enmig d’un silenci interior palpable, a gaudir d’un franc somriure amagat darrere d’una mascareta, a observar amb interès el creixement de les petites fulles d’aquella planta que semblava no poder sobreviure a les festes nadalenques, a compartir amb el veïnat uns minuts d’aplaudiments diaris agraint la tasca d’uns sanitaris valents i competents, a quedar-se embadalida tot veient regalimar pels vidres les gotes de pluja fresca que netejaven l’ànima…
Eren tantes les minúcies que va anar incorporant conscientment al seu dia a dia que aquest se li va fer menys feixuc, més suportable.
I va ser així, amb una senzillesa extrema, com va anar omplint la seva motxilla particular. Primer van ser tan sols uns quants grams, però a mesura que passaven els dies, i davant noves vivències enriquidores, va descobrir com la bossa s’havia inflat de tal manera que ben bé s’havia transformat en un paracaigudes de debò.
Per fi havia trobat la manera de llençar-se al buit sense prendre mal.