Minimal final

Petites dosis de. Finals d'octubre. S'ha llevat simplement minimalista. No vol sentir res exagerat ni estrident ni. Camina amb passos curts, proporcionats, autosuficients. S'ha vestit de blanc i negre i gris. Avui rebutja els colors. Plou, i en silenci, sempre minimalista, maleeïx les gotes insistents que la distreuen dels seus pensaments estèticament senzills. Que no vol dir simples. La seva no és una actitud arrogant, oh no. És una barreja entre passivitat i una fictícia indiferència. Personalment opina que és un comportament perfectament adequat per aquesta època de l'any. Però únicament per aquesta específica època de l'any. Perquè ella no sempre és minimalista. Oh no. Per primavera se sent extramadament pop i aleshores s'autotenyeix de colors i de sensacions. Però ara, a finals d'octubre, sentir és totalmente prescindible. Cal ser pragmàtic. Tangible. Ja arribaran els dies fluosforescents, de sang encesa i gust a civada. Ja arribaran, pensa. I aleshores sense voler-ho, sent. Sent sense voler-ho. I una gota, una i prou, rodola galta avall. Llàgrima minimalista que enyora la primavera.