Mimosa...

Un relat de: BlauFosc

Escolant-me pel record d'aquella nit, passant a les palpentes per l'última mirada de la primera vegada que ens vam veure, pujant per la xemeneia del que no pot ser, ets amb mi. Llunyana i present a l'hora, distant però a vegades tant propera. M'agrada pensar que la meva abraçada et protegeix mentre et permet ser completament lliure, més lliure inclús que sense la meva abraçada.

Ja fa temps d'aquell Agost que vas marxar rera el Gran Blau. No vaig poder gaudir de la primera mirada de l'última vegada que ens vam veure, perque l'atzar va voler impedir-ho. I vas marxar.

Mimosa, enjogassada, et recordo escoltant els teus propis versos en boca meva. Els meus llavis els descobrien rera cada paraula, cada vers i la teva mirada s'anava liquant, omplint-se de matisos de primavera en plena tardor osonenca, ja tocant l'hivern.

Tot era al seu lloc i cada cosa era on volía. Tot era un ser i no ser, un ser sense necessitat de ser-ho, pero essent el que calía finalment. Dos formals dins el fred, un llibre d'en Benedetti ben a prop, herbes calentes refredant-se a dues tasses del llit, ben a prop.

Les teves lletres que jo bebia mentre era la teva veu. I els teus ulls muts, tan eloqüents, un cop més. Una mirada on es podia resumir la distància entre el primer i l'últim punt que defineix un cercle i el tancament impossible d'aquest cercle...

Els teus llavis.

La nit. La Nit.

Mimosa.

Ara tu ets lluny. Ara tu ets feliç. Ara, jo també, perquè tu ho ets i fas realitat els teus somnis. Perque per a mi és un somni que algú com tu pugui acomplir els seus somnis. El tancament impossible del cercle.

Comentaris

  • com...?[Ofensiu]
    quetzcoatl | 28-05-2005

    Com es comenta una nit?
    Com es comenten les mirades i les paraules conegudes que vibren als llavis d'un desconegut per coneixer?

    BlauFosc, primer de tot, les gracies. Per obrir-me les portes al teu mon, a les teves lletres, a aquesta pagina (que ja veus que m'encanta), a aquest relat que saps que no he tingut collons de comentar fins ara, i per cedir-me la llicencia poetica d'utilitzar el GranBlau en "dol organic".

    Si... jo tambe m'he posat tendraaaa

    Gracies, per tot el que no et deixes agrair i per tota la resta. I torna a escriure.... que se't troba a faltar!

    Una abraçadassa a dos vols de distancia,

    m

  • Quina història...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 02-03-2005

    tan maca...i quines paraules....no sé què és el que té el teu relat, però m'ha agradat molt. L'hi he trobat molt de sentiment, molta tendresa....
    Continua així!!
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • em sona una mica...[Ofensiu]
    Tirabuixons... | 02-03-2005 | Valoració: 10

    No sé perquè però em sonen certes frases... algunes expressions. Potser aquest llibre de benedetti ha sigut el detonant que algú com jo es pogués sentir identificada en aquestes paraules, i molt em temo que no m'equivoco.
    Envolcalles les frases amb un romanticisme que sembla formar part d'un somni que mai ha arribat a ser realitat i repeteixo que tinc la certesa que no m'equivoco.
    Els llavis als quals et refereixes, els posaria a una dona de melena llarga i arrissada, a una dona de caràcter fort que en un moment potser va dubtar...

  • Rodó[Ofensiu]
    Tarareja | 02-03-2005

    Tens una mirada tendre que perfuma les paraules. Fas que tingui la sensació que comprenc ben bé el que sents. Deu ser que ets un gran comunicador!

l´Autor

Foto de perfil de BlauFosc

BlauFosc

36 Relats

88 Comentaris

51009 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
13 de Maig de 1975.

Com eren aquells anys? diuen els més vells d'aquest lloc, que al tardofranquisme es vivien aires de llibertat, les manifestacions eren ja costum i la seva inevitable dissolució pels grisos amb corredisses i cops de porra eren el seu final. En tan esportiva atmosfera el país se sumia en la crisi del petroli, provocada quan els que tenien i encara tenen l'aixeta del petroli van decidir tancar-la... fets històrics posteriors protagonitzats per aquells que més fan servir aquesta substància viscosa van assagurar que no es tornéssin a repetir crisis com aquella. L'atur era galopant i mentrestant un munt de partits politics sorgien camuflats en forma d'associacions o ja sense camuflatge, a l'exili.

Diu una llegenda força extesa que qui més qui menys va correr davant dels grisos, qui més qui menys era comunista i qui més qui menys que fos jove creia en l'amor lliure. Un, en la seva ignorància, pensa que les coses eren sensiblement diferents... que qui més qui menys hauria volgut tenir els pebrots de correr davant dels grisos, qui més qui menys lligava a l'universitat dient que era comunista i recitant a Marx, i que qui més qui menys creia en l'amor lliure imaginant el veï o veïna del davant tot practicant maniobres manuals o digitals. Això si, l'església, després d'un munt d'anys d'immobilisme amb honrosísimes excepcions, intentava sortir del sopor general del país i començava a manifestar-se tímidament en favor d'algun tipus d'apertura. Però, si no vaig errat, al règim li quedaven municions de la guerra civil i abans de la meva aparició i abans també de la desaparició de l'esmentat Francisco, encara executaria alguns condemnats a mort.

I en aquesta salsa, vaig arribar jo.

Per aquells que es vulguin posar en contacte amb mi:

1MES1IGUALA3@telefonica.net