mimetisme

El poema m'ha entrat a la ment, als ulls, com la "història" d'un gerro vista cap enrere, començant per les flors grogues que l'omplen i acabant amb les mans que el creen a partir del fang.

Mira, l'he vist així, que hi farem!

Un plaer trobar-te, conèixer-te personalment i llegir-te, manel.

NiNeL

és ben dificil copsar la bellesa instantània, fugaç.
Tot el vertigen s'atura en la lectura, em lliure a la pausa, com un surar en la mar calma i serena d'una imatge viva, de la que en fas carn escrita.

Salut.

sempre llegir els teus versos és un goig tranquil i asserenat.
Aquest poema ple de quotidianitat observada amb detall ens fa adonar del pes de les coses petites.

gypsy

molt petons.

Un poema quiet, ja que tot i el moviment, els mots són amarats de tranquil·litat, de discreció, de petits grans gestos deliciosament expressats.

Ara me'l tornaré a llegir per regalar-me una mica d'aquesta serenor que desprèn, recollint parsimoniosament les imatges amb que m'obsequia cadascun dels seus versos.

I un altre dia, tornaré a llegir quelcom més...

T'envio una abraçada d'estiu que comença,
Unaquimera

A vegades em costa de posar un títol a un poema que m'ha agradat molt, com aquest, i per això te l'he manllevat, d'un dels teus versos.
Com t'ha dit algú altre, de les coses més aparentment supèrflues se'n poden extreure espurnes de bellesa inimaginable per a cap més ulls que no sigui els del poema. Aquesta corona groga moldejant l'espai que recull la presència d'algú...
És un bellíssim treball, sens dubte, d'aquells que justifiquen aquestes pàgines.

Un gran poema d'una acció quotidiana, gairebé automàtica. M'agrada, doncs, no tot han d'ésser grans esdeveniments i pensaments trascendentals...
A destacar la metàfora de les flors en referència al gerro: "... la seva corona d'un groc imponent..."
Una forta abraçada!
FRANCESC

Gran imatge, la de l'atzar discretament harmònic..., un poema clar i tranquil. Bellíssim. Felicitats, Manel, i ens seguim llegint.