M'imagino

Sempre he gaudit observant els poetes que amb paraules planeres construeixen poemes plens d'imatges que et porten a mil llocs. I aquest teu és un dels poemes senzills que parlen de molt més que les paraules diuen. Felicitats per un poema que m'ha omplert.

Ferran

Un poema per a rellegir serenament dues i tres vegades consecutives. Una meravella de paraules ben posades, ben triades i amb un desig d'escalfor entre cossos que s'estimen. Podria ser ella, ell, un fillet o una avia de macarrons de diumenge. Aquest diumenge vaig anar d'excursió a Olzinelles, on vaig abraçar tres magnífiques i enormes alsines, en silenci. Una abraçada.

Aleix

Una abraçada és silenci i contacte. M'agrada el que dius. Felicitats.

tot tendresa gabriel, des del primer mot a l'últim
mai no podem saber del tot la percepció de la vida d'altri però ben segur que a la nostra manera tots busquem al màxim la felicitat

salutacions company !!
joan

D'entrada, m'agrada el poema amb aquesta estructura tan meticulosa i ben pensada.
I atrapa la llum que desprèn, aquest esforç per entrar en un món certament enigmàtic però que vessa d'aquesta llum que és pura innocència. Un prodigi d'empatia, una força que convenç.
Gràcies.

"Superflu perquè ets veu amb silenci " Vols dir que parla més que calla, suposo , me aturat en aquest vers i així ho he entès.
Dolç i tendre com un nuvol de xuxe!!!
Quin gran pare estas fet !!
Anna