Mil sols

Un relat de: rautortor
Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod uides perisse, perditum ducas.
Fulsere quondam candidi tibi soles […]

Catul, Carmina, VIII


Cauran més de mil sols tot fent camí,
malgrat els clams sol·lícits de la lluna;
cauran, i el viatger, que els jorns esgruna,
potser perdrà les llenques del destí.

El temps no és inconstant, tampoc roí,
però, quan cau, no acaba sense runa;
queixar-se molt és cosa inoportuna,
no hi cap plorar, només cal assentir.

Pobre Catul, per què tants de retrets?
Oblida l’amargor dels antics besos,
les nits d’idil·li, el trànsit dels calfreds...,

s’han fos amb aquells sols mai més encesos.
Tot ha prescrit, enceta nous indrets:
ai dels porucs, que els deixen desatesos!

[Del poemari "Sonets de l'edat sàvia"]

Comentaris

  • No deixa mai de soprendre'm[Ofensiu]

    la capacitat poètica dels teus escrits. No solament pels temes, d'inconfusible caràcter erudit, sinó també pel llenguatge que utilitzes i la difícil estructura del sonet.
    També m'agrada la teva sensibilitat que mostres en temes on el dolor i la decepció
    senyoregen el poema, però amb aquell punt d'esperit de superar-ho.

    Que escrius molt bé ja ho saps, però, a més a més, que sàpigues que tens molts admiradors, entre els quals em conto jo mateixa

    Salutacions

  • Quina meravella de sonet! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-06-2012


    Fer sonets amb la musicalitat i les tendències del vers lliure, conservant tot el lirisme, és un autèntic art.
    He gaudir molt, perquè llegint aquest sonet no dominen les rimes sinó l’essència del poema.

    Gràcies Raül per brindar-me l’enllaç, aquest és un poema profund en el fons i perfecte en la forma,
    I gràcies també pel preciós comentari, saber que algun poema meu t’agrada és tot un elogi per a mi.

    Una abraçada plaent
    Núria

  • El temps com a argument[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-06-2012 | Valoració: 10

    I tantes vegades s'ha utilitzat el temps per a escriure poesia! Però sempre hi ha aportacions noves. Aquest poema teu, tan brillant, tan ben construit, reforça aquesta idea. Passa el temps i el sol continua allà dalt. No ens queixem, acceptem el que hi ha i mirem enlaire. Tot renaixerà. Una forta abraçada.

    aleix

  • Però quan recordes[Ofensiu]
    allan lee | 07-06-2012

    el goig que vas tenir, no vols perdre ni una engruna d'aquesta memòria, sigui per assaborir uns segons macats les olors que pots reviure, el tacte que s'ha quedat, el què queda, boira. La boira més bella en què has estat en tota la vida.
    M'agrada molt i he gaudit d'aquest sonet desolat. Tan precís en la forma, tan bigarrat en el fons. T'admiro molt com a poeta, Raül. Una abraçada

    a

  • Perfecte i pedagògic.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 07-06-2012

    El món va canviant però les situacions es repeteixen, i els homes recorren, invariablement, camins que van trepitjar altres abans d’ells. El món dels sentiments no és tan ample, i sempre hi ha qui pateix experiències que li semblen exclusives. Afortunadament, poetes antics que van deixar testimoni del seu devenir ens mostren, com Càtul, l’amargor de l’amor mal correspost, el dimoni de la gelosia, el desesper depressiu, però també el camí per la superació, per retrobar el pas i l’esperança.
    Com sempre un sonet neoclàssic perfecte i pedagògic.
    Una abraçada.

  • els records i la consciència[Ofensiu]
    Annaïs | 07-06-2012

    Els records a vegades ens pesen, i la consciència a vegades ens martiritza...
    M'ha agradat molt, gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

    Aprofito per convidar-te, si et plau, a que llegeixis l'intent de poema inspirat en el RPV de les coves de Zugarramurdi:
    En queda el rastre

    Per cert, he intentat trobar per Internet quelcom més sobre la Francina Redorta i no he trobat res, em podries dir si hi ha alguna cosa publicada sobre ella? Mil gràcies a l'avançada!!!

    Un somriure,
    Anaïs

  • Esplèndid[Ofensiu]
    T. Cargol | 07-06-2012

    I ara el Càtul antic.
    "Vivamus mea Lesbia, atque amemus
    Rumoresque senum severiorum
    Omnes unius aestimemus assis.
    Soles occidere et redire possunt;
    Nobis cum semel occidit brevis lux
    Nox est perpetua una dormienda.
    Da mi basia mille deinde centum
    Dein mille altera dein secunda centum
    Deinde usque altera mille deinde centum!
    Dein, cum milia multa fecerimus
    Conturbabimus illa ne sciamus,
    Aut ne quis malus invidere possit
    Cum tantum sciat esse basiorum.

    http://relatsencatala.cat/relat/catul/83779
    http://relatsencatala.cat/conversa/catul-viii/153835

  • Quin sonet més magnífic[Ofensiu]
    bloodymaruja | 06-06-2012 | Valoració: 10

    Es clar que és l'edat sàvia, quan hom s'adona de tot i veu proper el final, el temps que ha deixat perdre,de vegades perseguint un somni, el reflex que es volia veure, no la realitat que solem idealitzar. Poemàs boníssim com ens tens acostumats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

145 Relats

505 Comentaris

52100 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.

I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.

Can 64. Raül