Cercador
MIL RAONS
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Et ve aquell moment d'ARA que no t'agrada, per mil raons.
Mires al teu voltant i no ni ha novetat ni canvi plaents.
Mires al parc travessant els vidres de la finestra i busques, amb esguard destre, quelcom que t'arrenqui un somriure.
Vols trobar mil quelcoms?
Entens que ARA és així, ho entens.
Amb tot, el desvalores.
Vols canviar un cromo per un altre de diferent i millor amb la teva habitual tossuderia novament multiplicada per mil i per mil.
Que no has llegit mil llibres on més de mil autors fan bona conxorxa per fer-te ben entendre, entendre!, que no cerquis mil i mil raons per no viure ARA?
Sents com pica la pilota a terra al parc deguda al joc dels infants. Milers de vegades.
Veus la taula amb mil engrunes i mil vegades que hi van ser i que hi seran. ARA hi són.
Observes el líquid blau mil-usos de neteja. Mil draps, mil rajoles, mil bugades.
Contemples al cel mil núvols que es persegueixen persistents, com milers de cops han fet i faran. Mils i mils de corredisses, mil formes adoptades, mils per mils de llàgrimes vessades, mils d'espais ruixats, mils mils mils.
Entens (benaurat verb!) que el moment és. S'ha confegit i per mil raons.
Les escriuries totes?
Entens (sant tornem-hi!) que cal entomar el moment amb l'essència que conté. Només.
Et sap greu, és clar que et sap greu. Canviaries amb els ulls tancats el cromo lineal, sense interès, repetit.
Tot i això, et proposes:
Tanca els ulls ARA i sigues el moment. Agafa llapis, bolígraf, retolador ...i paper i escriu-lo, com estàs fent.
L'entendràs més.
Gaudir-lo és una altra opció. Nou-centes noranta-nou més?
Qui per quins set sous et diu que els cromos es canvien?
Tothom en té de repetits, si t'ajuda.
Ja ho sé que ho saps!
Sóc un cromo repe que amb bolígraf i paper escric la meva repetició per entendre-la. Sóc un cromo repe que amb bolígraf i paper escric la meva repetició per entendre-la.
Sóc...
Mires al teu voltant i no ni ha novetat ni canvi plaents.
Mires al parc travessant els vidres de la finestra i busques, amb esguard destre, quelcom que t'arrenqui un somriure.
Vols trobar mil quelcoms?
Entens que ARA és així, ho entens.
Amb tot, el desvalores.
Vols canviar un cromo per un altre de diferent i millor amb la teva habitual tossuderia novament multiplicada per mil i per mil.
Que no has llegit mil llibres on més de mil autors fan bona conxorxa per fer-te ben entendre, entendre!, que no cerquis mil i mil raons per no viure ARA?
Sents com pica la pilota a terra al parc deguda al joc dels infants. Milers de vegades.
Veus la taula amb mil engrunes i mil vegades que hi van ser i que hi seran. ARA hi són.
Observes el líquid blau mil-usos de neteja. Mil draps, mil rajoles, mil bugades.
Contemples al cel mil núvols que es persegueixen persistents, com milers de cops han fet i faran. Mils i mils de corredisses, mil formes adoptades, mils per mils de llàgrimes vessades, mils d'espais ruixats, mils mils mils.
Entens (benaurat verb!) que el moment és. S'ha confegit i per mil raons.
Les escriuries totes?
Entens (sant tornem-hi!) que cal entomar el moment amb l'essència que conté. Només.
Et sap greu, és clar que et sap greu. Canviaries amb els ulls tancats el cromo lineal, sense interès, repetit.
Tot i això, et proposes:
Tanca els ulls ARA i sigues el moment. Agafa llapis, bolígraf, retolador ...i paper i escriu-lo, com estàs fent.
L'entendràs més.
Gaudir-lo és una altra opció. Nou-centes noranta-nou més?
Qui per quins set sous et diu que els cromos es canvien?
Tothom en té de repetits, si t'ajuda.
Ja ho sé que ho saps!
Sóc un cromo repe que amb bolígraf i paper escric la meva repetició per entendre-la. Sóc un cromo repe que amb bolígraf i paper escric la meva repetició per entendre-la.
Sóc...
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435682 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com