Mil carrers em porten cap a tu

Un relat de: Naninant
Hi ha unes voreres que tenen uns arbres, no molt alts i amb l'escorça clara, que ara fan unes flors petites i blanques. Sovint hi passo. Els dies de vent els pètals en ser força menuts volen igual que si fossin volves de neu. Fan el mateix efecte relaxant de quan neva que veus la precipitació però no s'escolta res. L'absència del soroll que associes a la pluja, com les gotes picant sobre les fulles, als balcons, teulats, com l'aigua que fa vibrar les conduccions o que passa per la vora dels carrers i que els cotxes trepitgen; quan neva, aquest silenci, que ens ressalta perquè les volves no pesen el suficient per fer la mateixa fressa, deixa un ambient agradable. Doncs és igual. El Sol i el vent estirant la corda, la roba estesa, el groc de la mimosa, la gent a la plaça mentre els pètals com volves de neu planegen sobre la llum de la tarda. I jo que me'n vaig cap a la piscina, somiant-te una vegada més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: