M'he perdut en el corrent

Un relat de: Eriverd
De no veure't, són tants anys enlluernat
per vivència de la meva inconsistència
i l'absència de presència no viscuda
que a prop teu, fóra vida tan volguda.

M'he perdut en el corrent, d'aquest riu teu,
que desgela en Primavera al Pirineu.
He sigut com l'estanyol, aigua estancada.
Mal Leteu, que traça vall deixant petjada.

Quan tu alegre, declinaves per les prades
i salvatge, gorgs saltaves entre fades
vaig ser jo filtrat avall, cap al subsòl,
com Cerber, el can serè, guarint-se a l'Hades.

Abans però, vaig observar-te a la riba,
en insolent instant que Etern, esquiva.
Tot vermellosa, tu, essència rosellosa.
Jo de genolls, ja molls, caigué a la glòria
morint d'oblit, al teu endins de la memòria.

Comentaris

  • Un gran poema[Ofensiu]
    Martí Reveuret | 12-09-2018 | Valoració: 10

    Un gran poema, transmet molt sentiment sense ser carrincló, felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: