M'he mirat al mirall

Primer, moltes gràcies pel teu comentari!
He llegit alguns relats teus i tots m'han agradat molt. A part, comparteixoel meu gust amb Jordi Sierra i Fabra.

Et comento aquest relat perquè m'ha fet espeacial gràcia. Suposo que ara dec estar ''en l'edat''. Em passa sovint mirar-me i no reconéixer res en mi. Però segur que li passa a tothom alguna vegada, i més d'una, a la vida.
Aleshores et felicito per plasmar tant bé aquesta sensació, segur que com jo moltes persones s'hi han sentit identificades. I segur que, totes elles i jo, encara tenim la il.lusió i la espurna aquesta als ulls...i que duri!

Petons.

ulls de l'ànima és un exercici difícil i a voltes pot resultar estremidor...no sabem què podem trobar, però tu has trobat il.lusió, ganes de fer, curiositat pel demà i amor. Això és molt important i ajudar a caminar plàcidament.
Enhorabona per aquest relat vitalista!

El teu jo és el teu jo, i això és el més important. És molt bo que t'estimin i estimar, però no deixes de ser tu, mai ens fem adults, això és imaginari, sempre seguim sent la mateixa nena i/o el mateix nen.
Sento una enveja saníssima pel teu rol d'amor i amistat. Potser per això t'he escrit aquestes paraules. I malgrat tot crec que és veritat, que la nostra essència és meravellosa i encara que evolucioni, és ferma en les seves arrels.

Una fortíssima abraçada d'amic.


Sergi

Mirar-se al mirall i ser capaç de veure's, ser capaç de sentir-se i entendre's.
És difícil mirar-se al mirall i no observar les coses físiques, al cap i a la fi és el que ens demana la societat, no?

M'ha agradat molt el teu relat :)

I això de mirar-se al mirall i no pensar en el que és físic, sinó en els pensaments, en els desigs, en els sentiments... s'ha de fer de tan en tan.

Et seguiré llegint.

Una abraçada.

Observant-nos fixament a nosaltres mateixos, podem iniciar un procés d'estranyament que ens pot portar a enfrontar-nos amb una persona desconeguda, aparentment, que ens resulta familiar, per altra banda... i descobrir en ella perspectives noves!

Continuaré llegint-te...

T'envio una abraçada i una mirada dolces,
Unaquimera

A vegades està bé mirar-se al mirall i no veure només els defectes, tant superficials com personals.
Una besada!

prescindint de les coses supèrflues vas endinsan-te en la maduresa de la vida, amb alegria, joia i esperansa. T'has mirat l'ànima i t'ha agradat. Bona cosa. Bona senyal.
Jo, que soc un avi, em noto aquesta vitalitat del rejoveniment espiritual i procuro escampar, a qui em vulgui sentir, que la vida cal agafar-la de cara i fer els canvis convenients per a millorar.
Endavant annah.

perquè t´has agradat, i després del mirall queda anar, fer, segurament amb més força, o la mateixa, però amb totes les ganes perquè t´has descobert.

un petó ben gran bonica

Sensacional ! Agafar perpspectiva d'una mateixa és una lliçó positiva d'autoestima i acceptació. M'agradat molt !!!
També és bo fer-ho sense roba davant un moirall que puguis veure tot el cos... hi han percepcions interessants.
Gràcies pel teu comentari a ULLS MULLATS. Jo també coincideixo amb lo del PLORAR.

Hola Anna!
M'alegro que t'hagis agradat quan t'has mirat al mirall... Suposo que en ocasions, tots ens mirem al mirall i no ens reconeixem... però el fotut és que t'acabis de mirar i no t'agradis, que no somriguis...