M'he enamorat de tu

Un relat de: psicoalai

La meva història és ben simple. Trista. Potser alegre. La gent m'acusa d'anar sempre massa calent, però francament són ells els primers en refregar-se sota meu i a demanar-me'n més i més. No paren; es cargolen i s'enrosquen com les serps; no paren de cridar, sempre excitats, hores i hores. I ho fan de totes les maneres plausibles: estirats, ajaguts, sentats, alguns drets… tot i que la postura més habitual és l'horitzontal. Sé que en el fons m'adoren. Actualment recomanen l'ús d'elements protectors, però em trobo amb molts casos en què no se'n fa cas. La gent vol sentir com li entra l'escalfor en el cos, primer lentament, després més ràpid, fins arribar al punt en què no pot aguantar més i tot s'acaba.

Una vegada em van preguntar què em deien de la meva feina, quina sensació els donava, i si després, quan la gent m'abandonava, es veia feliç. I francament vaig dedicar part del meu temps a rememorar. Recordo un cas en que em van recriminar per la potència dels meus braços i de la força amb la què vaig posseïr. El problema potser fou degut a que no va utilitzar cap mètode preventiu i resultà desafortunat. No crec que m'excedís. Sóc un professional i porto anys exercitant la meva feina. En una altra ocasió, recordo mesos seguits ple d'admiradores que em somreien cada matí i que em tractaven amb respecte i afabilitat. Deien que era eficaç i que les tractava amb una delicadesa admirable. Que estava resplendent. Jo crec que en algunes vaig arribar a robar-los un mica el cor. Altres, simpement m'adoraven.

I així, any rere any segueix la meva vida, sempre igual, refent el camí una vegada rere altra. Donant voltes al melic del món sense més motivació que el meu simple ofici. Potser, fins i tot, a vegades se'm recompensa amablement, però mai ningú em té present cada segon que viu, doncs sóc hom que algú tendeix a oblidar fàcilment, especialment durant la nit. Encara que sembli impossible, és el meu horari de descans, doncs m'agrada il·luminar la Terra i fer-ne d'ella el millor espai perquè la gent s'enamori.

Comentaris

  • Ben trobat![Ofensiu]
    pseudo | 03-09-2006

    Al principi no sembla que parlis del sol, i jugués amb l'erotisme donant lloc a la confusió del lector, expressament.

    Finalment acaba amb el toc dolç, de qui ens parla és el sol. També cal dir que és el primer que llegeixo on és el sol el narrador de la història.

    En definitiva, que m'ha agradat.
    Enhorabona!

    P.D: No seràs psicoalai d'escaquejant??

  • imaginatiu[Ofensiu]
    marco3434 | 21-08-2006

    Ha estat un simpàtic i agradable relat.

l´Autor

Foto de perfil de psicoalai

psicoalai

2 Relats

4 Comentaris

4837 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Del capoll a la larva, de la larva a la ninfa i de la ninfa a la papallona. Emprendre el vol i decaure, heus aquí l'essència de la llibertat.