M'has traït!

La traïció és dura, fa mal... I teniu raó també pel que fa al perdó. El perdó és un dels més grans tresors, però de vegades el tenim guardat tan profundament que costa que aflori a la superfície... Però malgrat tot, val més perdonar que guardar el rancor en almívar...

Gràcies pels seus comentaris. Però el de l'altre dia dient-me "mestre", entre que vestia una camisa vermella, i les galtes que se'm van posar de color de pebrot vermell... No, no sóc mestre de res, només sóc aprenent de sentit comú. I això sí quan escric ho faig amb el cor...

Una abraçada sincera.
onatge

M'encanta com descrius coses tan complicades com l'odi o l'amor tan i tan bé i ens fas sentir tan amb tan poques paraules!
Felicitats de debó des del cor..

He viatjat fins aquí gràcies a tu, i ara me n'alegro. Però no cal perdonar a ningú, no val la pena tenir sentiments desesperats. El món és plè d'imbècils. Pensa en ells com a allò que són. Busca el carinyo en qualsevol persona que t'agradi, jo ho faig amb paciència, qui insisteix ho aconsegueix.


Sergi

Com ben bé m'has deixat dit tu mateixa en el darrer comentari, l'amor és joia i follia, talment com la vida, de la qual és part.
En canvi el dolor, la pena, la pèrdua ( que potser són el tema del teu poema, ja em diràs si m'equivoco... ) sembla que tan sols tenen com a funció establir per contrast la vàlua del plaer, de l'alegria, de l'amor.

M'han agradat molt aquests versos breus, carregats de sentiment, com si fossin dits amb el darrer alè, amb l'únic possible quan fa mal el cor.

Confio en què si a tu et va agradar el Retrat, decideixis passar ara per la Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat i en gaudeixis. És una mena de continuació... Sento curiositat per conèixer la teva opinió al respecte de les instantànies que conté!

T'envio ara mateix una abraçada plena d'afecte,
Unaquimera

i m'adono que aquest poema mereix un lloc entre els meus preferits.

hi ha un tros que em recorda a la simfonia fantàstica de schönberg.

un petó!

··NaT··

per tots els teus comentaris i per el teu gran suport.
Com sempre llegir els teus treballs es un plaer, i aquest no podia ser d'altre manera, aquest M'HAS TRAÏT de versos curts i directes sols li manca una bona melodia ja que el ritma ja l has engendrat tu.
Una virtual abraçada de un virtual amic.
J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

...on descrius amb mestria els sentiments més primaris desprès de patir una traïció. Demostres un gran domini de la llengua i una gran habilitat per comparar sentiments i sensacions amb la part fosca.
M'ha agradat molt el teu poema. Al final descrius amb exactitud el que sol passar, que voldries oblidar, perdonar, però no és gens fàcil, i menys a cop calent.
Felicitats per la bona marxa que portes, t'ho mereixes.

Una abraçada ben forta

El teu poema m'ha semblat d'un ritme trepidant i d'una plasticitat magnífica:
Corbs (negres), bruixes (negres), baixos sentiments (negres) - traïdoria - i, al final, la llum (ho he vist tot blanc), l'esperança: l'escola de l'amor

A: Darkman, Francesc Arnau i Chinchilla, Sisquatre, Lèvingir, Nonna-Carme, Clar de lluna, micanmica, casperdut, … benvolgudes i benvolguts,
Gràcies a tots, per les vostres benvingudes, paraules i estímuls !
Tot just m'acabo d'estrenar en aquests RC i tinc la sensació de que se m'han obert molts llibres que he de llegir: tots els vostres escrits…
De moment, però, encara no sé per on navego… També m'estreno en aquestes experiències virtuals, i ja he fet una errada: enviar dues vegades el mateix escrit...
Em sento una mica feixuga... em perdo una mica, encara, dins de tota aquesta xarxa.
Però suposo que me'n sortiré. Us tornaré a escriure amb les meves opinions.
Una abraçada,

...saber perdonar és de savis! Temps al temps!

Una abraçada!

jo sóc nova d'avui i crec que m'he passat tot el dia a relats. Comentant a gent, per ja en tinc prou. I em despedeixo del dia llegint-te.

Adéu.

I quin plaer! És bo rellegir-los, perquè són dolços, quotidians, reflexius i, a més de tot això, de bona lectura. Tenen ritme i són dinàmics (en la majoria dels casos, i aquest M'has traït! és un bon exemple, són poemes de versos molt breus, i només hi falta la música de fons!)

Celebro haver-te conegut virtualment, Nonna_Carme, i enhorabona per la rapidesa amb què has col·leccionat el primer centenar de comentaris (cosa poc habitual a relatsencatalà; si el primer relat és de finals de març d'enguany i ja tens quasi cent comentaris amb només nou relats, significa que l'acollida ha estat molt bona!). També enhorabona per ser una de les autores més ben valorades: sens dubte, les teves poesies ho mereixen!

Salut i una forta abraçada!

V.

i poema ple de sentiment.

La traició costa molt de perdonar, potser amb el temps s'aconsegueix, però penso que sempre queda una espina que fa que no acabis de confiar plenament mai més.

Ànim i endavant, espero el proper amb il·lusió.

Una abraçada,
MarBlava

Moltes gràcies pel teu comentari, tot i que de moment només estic provant això d'escriure en vers... no li arriba ni a la sola de la sabata al teu poema. M'ha encantat... jo també em sento traïda i no ho hagués pogut dir millor.

Seguim llegint-nos.

petons!

#NaT#

Carme...
M'he llegit el comentari que li has fet a hipocrates, i vull dir-te dues coses:
En primer lloc, gràcies per les lloances. Jo crec que són exagerades, però no negue que m'agraden els teus afalacs... A qui no?
En segon lloc, no faces cas dels pirates. Ací parlem d'altres coses; parlem de l'Art, de les lletres, de poesia, de llibres... però no pas del "tomate". Això és per uns altres éssers.

Escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu, escriu...

Escriu poemes com aquest...
I no faces cas dels pirates!!!

Salut!

FRANCESC

Ets capaç de plasmar realment que es una traicio, molt macu

És un honor per a mi que una persona tan llegida i comentada s'hagi fixat en els meus escrits. Jo acabo d'arribar a Relats, com aquell qui diu, i em fa molta il·lusió rebre comentaris.
Salutacions

M'ha agradat molt aquest sentiment que hi poses i aquesta empenta que es nota que tens.

Hi ha una frase d'aquest relat que m'ha agradat molt:

"hauré d'anar a l'escola de l'amor per
aprendre'n"

Gràcies i que passis n bon estiu!

Salutacions, Marc.

... preciós! Paraules justes, amb ritme que defineixen el que es sent quan un és traït.
Una abraçada

Amb tota sinceritat, Carme, et dic que m'ha agradat molt, i sobretot la darrera estrofa és genial.
Tots hauriem d'anar a l'escola de l'amor.
L'amor tot ho sap, l'amor tot ho pot, l'amor tot ho vol, l'amor tot ho perdona, l'amor tot ho oblida, l'amor...
Amb l'amor amarant el cor de les persones, no existirien guerras, ni misèris, ni explotació de l'home per el home, i perdonar seria tant fàcil...

Una forta encaixada de JOANPG.

PS. Estic content que tornis a escriure. Em mancaba quelcom.

de petites traicions es fa de la vida una escola,
i llavors aprenem a valorar mes l'amistat.

i potser ens revestim d'una fina capa
d' egoisme, i de autoprotecció.

de petites traicions sobrevivim al treball,
i als egoismes, i madurem ( si en sabem) a l' escola de la vida.

Avet

primers versos m'agraden molt. donen molta força en l'expressió de sentir-se dolgut per la traició

Un poema Negra.
A l'escola ja hi som tots.
Temps passat per haver après.
Temps futur per aprendran més.

només la trobaràs dintre teu: és una escola gratuïta, pura, innocent i generosa.
T'ensenyarà a oblidar la traïció i a sentir-te feliç.
Quin poema tan bonic has creat Nonna_Carme.
T'envio una forta abraçada.
Mercè

suposo que hauria de ser una carrera de grau superior que molts hauríem de fer.

Un bellíssim poema.