M'has ratllat les ulleres!

Un relat de: ORIOL

M'has ratllat les ullleres!. Mai res tornarà a ser igual.
Fa més de cinc any que em diagnosticaves miopia, posaves els meus ulls en aquells dos petits binocles, em feies repetir lletres darrera una altre, sense cap mena de sentit, només per acabar dient-me que necessitva ulleres. La teva veu sensual em deia 1,2 miopies a l'ull dret, 1,5 miopies a l'ull esquerre. Vidres antireflectants. Última tecnologia i últim model l'artilugi que porto gràcies a tu, damunt del meu nas allargassat des de fa cinc anys. Buscàves una montura que s'adaptés als meus vidres com aquell que busca una agulla en un paller. Busques i remenes. Les trobes. Fines i comòdes. Fina com la teva pell, comòdes com les nostres converses des d'aquell instant. Em donàves un estoig per protegir-les. Anava de regal, després de pagar l'import exacte. Mai més vaig tornar a necessitar d'aquell estoig. Tu em protegies dels desenganys de la vida, tu m'animaves amb la malaltia degenerativa del meu pare, tu em netejaves els vidres de les ulleres quan necessitava aclarir-me, tu eixugaves les llàgrimes que antel·laven els vidres quan t'has decidit a dir-me adéu.
Ho has estat tot per mi durant 5 anys. I ara, em dius prou. Ja no diagnostiques miopies, ja no tries ulleres, ja no eixugues llàgrimes. Les ulleres s'han ratllat i esquerdat. Han caigut de sobte en saber que ara simplement ja no ets especialista en ulleres. Ara, la teva passió són les lentilles i les lents de contacte. Ara, he descobert que t'agrada fingir. Has fingit que m'estimàves i has ocultat que l'amor de la teva vida era un altre. Tot això durant massa temps. Ja no vols arreglar ni les meves ulleres ni l'esquerda que has provocat en el fons del meu cor. Ara fingeixes també la teva miopia posant-te lents de contacte. El teu rostre és pura mentida.El meu, en canvi, sempre ha estat amor pur i sempre ho serà. Jo no canviaré mai les ulleres de contacte per les lents. Em semblaria que et perdo del tot i no vull que desapareixis de la meva vida.Ara, els meus ulls et seguiran mirant a través dels records.Això sí, amb una ratllada que faran que les ulleres mai tornin a ser el que havien estat fins ara. I amb un esquinç en el meu cor que tu mateixa has provocat. I que ni tu ni ningú ha sabut ni sabrà mai arreglar-me!.

Comentaris

  • seguim en contacte...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-06-2010

    he anat a petar en aquest relat i m'has sorprès bastant... doncs comença amb un to tendre i sensual i de cop i volta tot es trenca i acaba sent cru, molt cru... És la vida però ja se sap a vegades cal canviar d'ulleres i es veuen les coses d'una atra manera. oi?

    una abraçada
    joan

  • molt bon relat, i molt bona[Ofensiu]
    micanmica | 27-08-2008 | Valoració: 10

    la relació que mantens, durant tot el seu transcurs, entre les ulleres de la protagonista i els esdeveniments clau de la seva vida. M'ha encantat quan, a l'inici del relat, la noia diu "m'has ratllat les ulleres, ja res tornarà a ser el mateix..." i mica en mica, vas descobrint tot el que precedia a la ratllada i a l'esquerda del cor de la noia. L'única cosa que he vist que no em quadrava és la frase "Jo no canviaré mai les ulleres de contacte per les lents"... suposo que volies dir "Jo no canviaré mai les ulleres per les lents de contacte", no? bé, tret d'això... m'ha semblat original, lleuger i molt ben escrit. felicitats!

  • Tard o d'hora...[Ofensiu]
    Aina_R | 27-08-2008

    .. hi tornaràs a veure clar, amb ulleres, lentilles, ulleres de submarinisme o a través d'una lupa, és igual, però hi tornaràs, segur!!!
    He trobat curiosa la manera de comparar el tema de les ulleres i les lentilles, jejeje.

    Ànims i ens seguim veient per aquí :)

  • Bon relat...[Ofensiu]
    brideshead | 27-08-2008

    Comença molt bé, el desenvolupes amb rapidesa i bon ritme. Les frases curtes hi ajuden. Potser cap al final decau una mica perquè acabes recorrent als tòpics de l'amor densenyanat. Lògicament, sempre pots parlar-ne, i dir-ne, dels amors perduts, però m'ha semblat que feies un gir massa "tou" i precipitat. Només és la meva opinió, eh? T'he vist arran d'un comentari que li feies a un altre relataire i he tingut la curiositat de venir-te a saludar i, de pas, veure què havies escrit.

    He llegit la teva biografia i m'agrada molt. Crec que deus ser un romàntic empedernit i un nostàlgic a trossos... Això està bé, sense passar-se, oi?

    Una abraçada i endavant!

  • i et torno les gràcies[Ofensiu]
    nana_17 | 27-08-2008 | Valoració: 10

    per haver-me animat i comentat un text, que no ser exactament perquè desitjava que ningú llegis, però que tot i així vaig publicar.
    Gràcies per parlar de l'amor pur en el comentari i en aquest text, potser sense adonar-me'n desitjava llegir paraules així per demostrar-me que realment existeix i que no es en va que lluito buscant-no!

    de veritat moltes gràcies pel comentari i per aquest text! Les ferides i són oi? però un dia tindran menys importancia que la que arriben a tenir quan es fan!

    Un petò i una abraçada enorme!
    Cuidat i segueix escribint!

l´Autor

ORIOL

55 Relats

64 Comentaris

49049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com