M'han dit...

M'han dit...



M'han dit que hi ha algú
que entén la vida i que
ja hi havia hagut algú altre...
Quines coses que passen,
es clar que te les diuen
però tu -jo- no saps
si són veritat.


Un que buscava la vida
encara la busca ara,
això sí, en un altre món...
Vida, n'hi ha una per cada persona.
Nosaltres som la vida, tota
la humanitat és vida.
Viure, això ja és una altra cosa.
És com la cançó, una cosa
és la música i l'altre la lletra.
Els meus budells canten
la seva cançó,
la música ja és una altra cosa.


Enterrem als difunts però
de vegades també enterrem
als vius, o s'enterren sols.
Es que estan morts en vida,
això encara és pitjor.
Fa temps que no vaig
a cap cementiri. Allà tothom
ha fet el mateix viatge, o no,
potser depèn de les creences
i del far de la fe, que
de vegades està apagat.


La Maulet està somiant
a la meva falda, això és vida!
Els sentiments de vegades
són un mall que ens repica
sense forjar res, o és que
la fornal està apagada.


N'hi ha que busquen la pàtria
i no se la troben enlloc,
potser ells són la pàtria...
Ara tinc el cap farcit de pensaments.
Tot són pensaments estesos.
Vaig a posar el cap al coixí
avui com cada dia he de matinar.
Però és que la nit és especial...
Ara tot està pausat, tot
es paladeja millor.
Tot té més gust.
Vaig a raspallar-me les dents
no he de deixar rastre
del plaer d'haver menjat.
Avui el barret no em
deixa veure la lluna.



onatge