M'hagués agradat...

M'hagués agradat coincidir amb tu en aquesta vida
M'hagués agradat jugar amb tu, córrer davant teu, cantar una cançó…
M'hagués agradat fer-te un petó pel teu aniversari, pel teu sant, per any nou…
M'hagués agradat dir-te boa nit aquell estiu, aquells tarda, aquest mati…
M'hagués agradat dir-te que havia aprovat, que tenia carnet, que era diplomada…

Però el que més m'hagués agradat
és que haguessis estat al meu costat
un moment, un instant, un segon …
i no tan per mi, sinó per tu
per les persones que estimes
i per les que t'estimen
perquè el pitjor de tot no és perdre un ser estimat
sinó no arribar a conèixer aquesta persona
i no una persona qualsevol
sinó una persona a la que hauries estimat de tot cor,
una persona a la que deus molt abans de néixer
però no només per això, no són deutes

Perquè eres i ets una persona brillant,
com una estrella en el cel
i mai més ben dit,
Perquè ets la més maca estrella, la millor
No la més gran, sinó més aviat és petita,
Però resplendent, sé que estàs allà, present
Perquè és la que brilla amb la major força

El pitjor de tot és que hi ha dos opcions:
Ésser la persona més coneguda en la meva vida
I incident, o bé
Sé amb tot el dolor del món
la menys coneguda i cercana presencialment.
A tu, no sé perquè et va tocar aquest segon camí
I desconec el teu físic però conec la teva essència
La teva essència i presència d'estrella gegant
Gegant de bondat, de sentiments, de persona
gegant en tu, per tu mateix
sense la necessitat de mirar les altres estrelles
estrelles que brillen al teu costat, en aquest mar
mar d'estrelles on ens trobarem,
d'aquí molts anys, però no sóc impacient
m'esperes a mi, hi a ells, ho sé
a elles i tots els que ens estimes
però no ets egoista i t'esperaràs, en esperarem
i ens deixaràs viure aquí
mai ens oblidarem, impossible,
és l'únic impossible a la vida, estic segura
segura perquè no és un record,
no es tracta d'un moment,
sinó d'una persona especial, única, invencible:
un estrella brillant