MEU

Un relat de: Siara Llach
Tu erets un cambrer universitari que treballava les tardes,
vas marxar d’un poble petit sense mirar enrere.
Jo era una opció arriscada amb por a enamorar-me
i preguntant-me per que ens preocupa l’amor si mai és per sempre.

Vaig dir, “T’ho pots creure?”
quan estàvem arraulits al sofà.
El aquell moment ho vaig veure.
Sí, i encara ho veig ara.

Recordes que estàvem asseguts junt l’aigua del llac?
És on em vas abraçar per primera vegada.
Vas fer una rebel de la cautelosa filla d’un home descuidat.
Tu ets el millor que mai ha estat meu.

"Flash forward" i ens estem menjant el món junts,
hi ha un calaix de coses meves al teu pis.
Aprens els meus secrets i t’imagines per que estic en guàrdia,
dius que mai cometrem els errors dels meus pares.

Però hi ha factures per pagar
i no tenim res planejat.
Quan la situació es comença a complicar...
sí, això és el que havia pensat.

Recordes que estàvem asseguts junt l’aigua del llac?
És on em vas abraçar per primera vegada.
Vas fer una rebel de la cautelosa filla d’un home descuidat.
Tu ets el millor que mai ha estat meu.

Recordes tots aquells llums junt l’aigua del llac?
És on em vas veure creure per primera vegada.
Vas fer una rebel de la cautelosa filla d’un home descuidat.
Tu ets el millor que mai ha estat meu.

I recordo aquella baralla
a les dues i mitja del matí
quan tot se’ns va anar de les mans.
Fugia plorant i tu em vas seguir.
Em vaig preparar pel teu adéu,
ja sabia que tot sempre té un fi.
Llavors em vas prendre per sorpresa,
“Mai et deixaré sola”, vas dir.

Vas dir: “Recordo que estàvem asseguts junt l’aigua del llac.
Cada cop que et miro és com la primera vegada.
Em vaig enamorar de la cautelosa filla d’un home descuidat.
Ella és el millor que mai ha estat meu.”

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer