Mètode de prevenció

no acostumo acomentar gaires escrits, n'he llegit algun teu, per això.
aquest poema és una reflexió, unes paraulesdiga-li com vulguis, que ens fem tots jo crec en algun moment . respecte a la pajarita... crec que ja no cal ni donar-li "protagonisme", despreciar el treball dels altres és la pitjor manera que té d'aprendre... que falta li fa...
moltiximes felicitats, continua així! ptons!

Hola Laura macá.
Es un método molt bo i hauriem de posarlos molta gent en practica.
Veig que tens els peus molt a terra i saps el que vols.
Una abraçada.

Laura et feliçito perquè sempre transmets el que la majoria necessita sentir i llegir.
Primer de tot et volia dir que m'alegro de continuar-te llegint, m'agrada la teva varietat de poemes i de sensacions molt ben trobades.
Continua escrivint i no deixis que ningú et fagi sentir malament. Hores d'ara aquest "personatge" ja ha sentit el que es mereix: si no li ha agredat el poema doncs mala sort, ha tothom no li té de semblar igual, però el que no ha de fer és ofendre a la gent que li agrada escriure i s'hi esforç i que necessita comentaris amables.
Cuida't i no deixis de captibar-nos amb ta sensibilitat.

no valoro perque els poemes em costen de decidir la nota.
i respecte a la pajaritos, trobo que cadascú es pot expressar com vullgui, però si vol posar un 1(del tot immerescut) que doni raons convincents o si no que no valori i col·loqui el nombre en el text.
apa a10.

Hola a tots.
No acostumo a opinar sobre els escrits, perquè no es pot dir que jo escrigui gaire bé...però crec que la "pajaritos" (potser per la seva edat) no ha comprés el que volia dir l'escrit de la Tiamat, i per això ha fet un comentari tan "desafortunat";de tota manera li recomanaria que la darrera vegada torni a llegir el text, abans de fer un comentari com aquest, i que encara que no li agradi,moderi les seves paraules.
Dit això, m'agradaria afegir, que tan de bo tothom recordés coses com les que aquí descriu la Tiamat, quan deixa de tenir escrúpols, i només pensa en si mateix i els seus interessos.
Una abraçada Laura!

em quedaria amb el comentari de la Tiamat, que al cap i a la fi és la implicada. Una resposta assenyada, esportiva, amb una dosi d'ironia fina. I només amb quatre paraules.

Va, que no ens barallessim de nou per un "quitame ahí esas pajas". A la mínima vindrà el Benaflec i ja estarem pel tros.

En primer lloc, a mí si que m'ha agradat aquest poema! trasmet perfectament el que l'autora vol dir i a més m'encanta la manrea de redactar-ho.

En segon lloc, és cert que no s'ha de treure tots aquells comentaris que ens diuen coses que no ens agraden, però trobo fatal que algú arribi i comenci a fer comentaris d'aquest tipus. Potser sí que està en el seu dret de fer-ho, però trobo que és una actitud de nena repel·lent. És que potser es pensa que es suerior als altres? no ho sé, jo també he llegit relats que no m'han dit res, però llavors he suat de comentar-los i prou, no cal llençar per terra la feina de l'autor.

Apa Tiamat, un petó maca! saps que la majoria d'autors t'apreciem molt i sabem que tens molt de talent.

...i posem ordre, si us plau.

La qüestió és ben senzilla: si llegeixes un relat que no t'agrada, no el comentes, i punt.

I si t'agrada, el comentes, i punt.

El que no val és la provocació, ni a favor ni en contra.

Laura: aquest relat m'ha agradat molt. Senzill, breu, de paraula coneguda i de missatge contundent. Un petonet.

1. Aquest poema m'ha agradat molt, Laura Tiamat Fillademiquel i Netadiu.

2. Aquí (vull dir a RC) comença a haver-hi un tuf de cosa políticament correcta i de vaques sagrades (perdoneu) que no m'agrada gens, de manera que sembla que "no està bé" que un/a nouvingut/da hi tregui el cap, hi publiqui el seu primer poema, n'hi llegeixi dos més, hi posi un 1 al que no li agrada i marxi.

3. Aquesta noia no la conec, però defenso el seu dret a passejar tranquil·lament per aquí, a llegir el que li roti, a posar les notes que li sembli i a no ser molestada per les seves opinions.

4. Espero que RC no bandegi notes ni opinions que no siguin clarament i objectivament ofensives.

5. Estic convençut que si hi rumieu 1 minut em donareu la raó.

Quin fart de riure em faig, però és que tens un nom!!

Dues cosetes per la pajaritas aquesta :

si em llegeixes, no cal que em puntuis mai, d'acord? la Laura ( tiamat ) no mereix aquest tipus de comentaris tan despectius, i alerta amb el què fas per aquí, perquè ja en vàrem tenir prou en una altra ocasió, i no cal dir-ne res més,

i els de la web, a veure si podeu fer alguna cosa per treure-li del damunt aquest fastigós 1 ( això si que és fastigós!! )

Ah, i per cert pajaritas :

avui t'havia descobert, i em sap greu haver-ho fet, i si algú entra per casualitat a veure't en el teu espai, que es prepari!! sembla que vagis de sobrada, sobretot ho dic per la teva biografia, i sincerament fa pena la manera en que et fas veure...

bé, que ja ho veureu ja!!

A tu Laura, maca, escolta que sempre et seguiré llegint, ets una de les meves autores preferides, i crec que ja ho saps de sobres.

UN PETÓ I UNA ABRAÇADA LAURA!!!!

És molt sa fer aquests recordatoris cap al teu jo futurible; a tots ens farien falta recordatoris d'aquesta mena per al nostre jo actual: "jo actual, em pensava que mai no t'ho hauria de dir tan d'hora, però tal i com em veig més val que revisessis alguns dels teus antics versos".

Una abraçada; ah! i que mai et surgeixi el fet d'haver-lo de llegir!

1. sí, em dic Laura

2. el fàstic també és un sentiment, no?

Doncs jo si que li trobo sentit, bueno suposant que tiamat es diu Laura, pq sinó...
Es molt bo tenir els peus a terra, i de tan en quan mirar al voltant i pregunar-te on ets, que fas, això és el que vull??.....