METIS

Un relat de: berguedana
No puc fer tot el que vull perquè estic lligada a un mirall i a una serp. El mirall em va indicant cada imperfecció, que he d’anar restant per esdevenir com em van parir els meus pares tan perfectes, tan naturals, tan omnipresents. I la serp em coacciona de tal manera que no puc moure un dit, no fos que entrés el seu verí mortal per les meves venes i no pogués estar ni un minut més en aquest món per estendre la saviesa a totes les arrels de les plantes i als caps de les persones. No m’ho puc permetre.
Quan vaig néixer de l’aigua de l’Oceà, el meu pare, semblava que la humitat no deixaria donar forma al meu cos; però la meva mare Tetis, que venia dels boscos i la natura, va fer l’embranzida per donar-me el físic que ara tinc. És l’herència d’aquesta parella tan harmoniosa i tan estimada per mi. Sempre he tingut el dubte de si ells estan tan satisfets de mi com jo d’ells. Crec que la meva mare esperava una altra cosa. Les meves indecisions la deuen deixar de pedra. Ella que és una nimfa, una nereida, i jo tan palplantada. “Que bonica!” deu dir però “De què li serveix la bellesa?”.
No he fet mai mal a ningú però tampoc he pres decisions revolucionàries. La meva discreció, indecisió i moderació m’han envoltat d’amistats que no són ni carn ni peix. Per no molestar he estat capaç d’aparellar-me amb la persona que ha insistit més, sense pensar si això era bo o no per a mi. I tot i que la gent pensa que sóc perfecta, jo em trobo plena d’imperfecció. I en aquesta antítesi visc contínuament. Voldria tenir el poder del meu pare, que omple el món en una de les proporcions més altes, i voldria posseir el bon gust de la meva mare, que provoca l’admiració de tothom. Jo no els puc donar el disgust en comunicar-los la meva infelicitat a causa de la prudència que m’ha envaït sempre i m’ha lligat de mans i de peus. Però tinc una sortida: Demà a la matinada, em mouré ; i la serp em portarà a un altre reialme.

Comentaris

  • Ben fet![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-11-2017 | Valoració: 10

    Aquesta noia em feia patir per les seves indecisions. Estava massa lligada als pares i crec que la decisió que ha pres és l'encertada. Bona sort, endavant, però vigila amb les serps, que no són gaire de fiar... Una abraçada.

    Aleix

  • La prudència ja ho té[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 15-11-2017

    aquestes coses, que molts cops no ets ni carn ni peix, i t'acomodes a fets que no haurien de ser com són. Pots passar de prudent a indolent, segons com.
    Bona aproximació al mite, amb un estil precís de literatura. La fantasia i la mitologia són una font de crítica social que molts cops no se sap valorar, i és una plataforma immillorable.

    Bon relat!

    Ferran

  • Metis i Tetis[Ofensiu]
    aleshores | 15-11-2017

    Caram quin relat! Hi ha reflexió: una certa queixa per no haver estat una altra persona. Però això sempre es pot dir: del dret i de l'inrevés! Ens hi trobem a cada moment. Què ho fa que algú s'arrisqui més o sigui més conservador? És millor una cosa que una altra? Jo crec que l'important és, com sempre, que allò que has aportat superi allò que has consumit, que t'has endut. Has pujat un graó per a algú? No tornarem a l'estació de partença. No sabem que pensen els que ens envolten, les nostres parelles, els nostres germans, aparentment semblants. Però a més les evocacions que fas i els símbols que empres, volent-ho o no, són interessants. Fins i tot la foto a la vora de l'arbre que no pot ser més robust i ferm. Felicitats, doncs. I els elements de la mitologia, que me'ls descuidava: mametis i patetis, m'han semblat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

38 Relats

51 Comentaris

16559 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.