Cercador
Bells (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 8)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Aram per a la metamorfosi imminent,
Lluny de la vida, orfe, el reclam de seguir vivint.
Potser el més cruel és la fam del laberint
On es perd el lament agònic
Aram per al demà sense pausa.
En el silenci, el xiuxiueig dels records
Farà interrompre el descans dels morts
Perquè no té causa, perquè és lacònic
La metamorfosi viu en totes les ànimes
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307239 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978