Cercador
Tout Est Bleu (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 6)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Tot té el color del cel, ple de núvols,
Quan espera caure en el fons dels teus ulls
Per a endinsar-s'hi sense esforç:
Ets
l'es
ca
la
que
ar
ri
ba
fins
als
es
tels
Tot batega amb l'ànima de les onades de la mar
I mor en l'escuma
Nascuda del teu esperit:
Ets
l'es
ca
la
de
llum
per
on
bai
xen
els
Àn
gels
Tot té el color de la teva mirada,
On s'hi amaga tot perquè tu ho ets tot
l´Autor
373 Relats
1006 Comentaris
306789 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978