Cercador
Hey Gagarin (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 4)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Qui ets, misteriosa boca, que parles
En la breu eternitat dels meus minuts?
Potser les perdudes veus dels somnis muts,
El silenci, quan em canso de buscar-les?
Qui ets, ànima meva, que no et conec
Perquè has arribat morta fins als meus braços?
Potser els records antics d'oblidats fracassos,
Els records que em converteixen en metec?
Torno al pelegrinatge sense paraules
De no saber el que busco, torno a la vida
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306582 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978