Cercador
C'Est La Vie (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 2)
Un relat de: deòmises- Compartir:
El lament estranger en la
Sang es pregunta fins on aniran
Els misteris de la vida
Si són la pròpia vida perduda dins seu,
Fins quan hauran d'esperar els
Màrtirs per a acabar amb el sofriment si
No descansa mai des de l'inici
Dels dies d'argila mortal, el fang desesperat,
Fins quan l'ànima cridarà per salvar-se
En l'abisme de l'èxtasi amb
Les llàgrimes més blanes, més salades
Sense saber quan serà la fi de l'agonia,
De la inèrcia
Que els arrossega cap a la foscor
l´Autor
373 Relats
1009 Comentaris
306914 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978