Gloria, Lonely Boy (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 11)

Un relat de: deòmises

…Arribes a mi sola, Solitària, per a sentir-te envoltada per la soledat
Com si volguessis viure en el meu esperit,
Jugant amb la meva existència
Enamorada pels teus ulls de glòria…

(Només
He
Aconseguit
Joies
Massa
Efímeres…)

Retornes a la meva ànima, Solitària,
Encisant-me els dies perduts buscant-te
I trobo en els teus ulls de glòria la meva salvació,
La pau mancada en la vida
Recuperada d'entre les cendres del Fènix que en mi habita, que vol seguir al meu costat…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306687 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978