Metamorfosi

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

- On està el bell estany
que enaiguava part del tàlveg?
- Passà a ser un aiguamoll
on els ocells i niaven.
- I l'aiguamoll on esta
que no veig ocells ni canyes?
- En fou l'home el seu botxí
esprement-li els recursos
va passar a emmalaltir,
ja sent terra enfangada
l'obligaren a envellir.
Terra seca i clivellada,
després el temps s'ha cuidat
d'empolsinar la planada
que l'aiguamoll ha deixat
en la agònica secada,
fins arribar a ser ara
un desert abandonat.

Si no guarim la malura
allà on l'hem provocat
sols podran recordar-nos
vilesa de la humanitat

03 de febrer del 2008

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-01-2009


    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Primer de tot...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 29-11-2008 | Valoració: 10

    parlar-te d'aquest poema que havia llegit en el seu dia i que pensava te l'havia comentat però ja he vist que no. Com sempre, fas pensar en bells paisatges, en natura viva que aquest cop ens dius que malmetem, i el pitjor, que no hi posem solució. Tant de bo siguem capaços de fer alguna cosa per aturar la resposta d'aquesta causa que hem creat amb cops maldestres.
    Després, donar-te les gràcies per la teva solidaritat i el teu companyerisme. També per la valoració, inmerescuda però que vaig rebre amb il.lusió pel que representava. Sobre aquest tema vaig posar un post al fórum, explicant el que pensava i en resposta a un comentari. Tot i així, sembla que de moment està resolt però no crec que ens poguem desempallegar fàcilment d'elements que tenen com objectiu el fer la punyeta. Com a qualsevol col.lectiu, aquest és un fenòmen que sorgeix perquè les misèries humanes hi són i no hi podem fer gaire cosa. Penso que potser la indiferència és el millor recurs, potser perquè els nega aquest protagonisme que ansien. Bé, tot i així, nosaltres a lo nostre, a escriure, que és el que en realitat ens fa gaudir.
    Una abraçada ben gran, J.LLuís

  • Que siguem[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-08-2008 | Valoració: 10

    nosaltres, els humans, els que no tenim cura de la mare naturalesa, ja és ben trist.
    Un poema preciós i que fa pensar.Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • L'home té poder per construir i destruir[Ofensiu]
    joanalvol | 12-03-2008 | Valoració: 10


    quan el decanta cap a l'egoisme material,
    devasta sense escrúpols ni consciència.
    Mentrestant els éssers sensibles
    no comprenem tal estupidesa.

    Un poema molt sensible.

  • La reflexió[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-02-2008 | Valoració: 10

    que dóna peu aquesta metamorfosi no provocada per "elements naturals", sinó per nosaltres mateixos. Un poema dinàmic, de lectura àgil i agraïda, agradable, amb rimes i el toc d'originalitat que li confereix el diàleg. Només sóc capaç d'indicar-te que t'has oblidat la "h" del pronom "hi" al quart vers, però ho reitero: només això. Una fotesa, perquè el que importa és el poema, i Metamorfosi arriba endins.

    Gràcies per oferir-nos poemes com aquest! I gràcies també per tots els teus comentaris!

    Salut i lletres! I molta sort!

    Vicenç

  • Que l'hi estem fent al nostre món?...[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2008 | Valoració: 10

    M'ha cridat l'atenció el títol, potser perquè en tinc un amb el mateix, però res a veure l'un amb l'altre.
    Un poema molt bo, escrit amb gran destresa i bells mots a pesar de ser un tema trist, encara que cert. Puc sentir que l'has escrit amb el cor i com amant de la natura que sóc he sentit una fiblada de dolor dins meu, solidaritzant-me totalment amb el que dius.
    T'agraeixo els comentaris i ara que t'he descobert espero llegir-te ben sovint.
    Espero que podem refer el mal que hem fet i no tinguem que penedir-nos mai de no haver-ho evitat.

    Una forta abraçada



  • Regressió[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-02-2008 | Valoració: 10

    Vaja! Un poema dur i molt actual, que fa referència a una metamorfosi regressiva pel que fa a la bellesa, negativa respecte a les possibilitats de crear i mantenir la vida, cruel per quant el causant no aplica cap remei, irreversible si no comencem ja a invertir el procés...

    Aquest estiu, sense anar més lluny, podria ser crític de debò!

    T'envio una abraçada on nia l'afecte,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

588 Comentaris

96959 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com