Metamorfosi

El matí es fa etern,
migdia patiment,
la tarda un martiri,
nit : un mal son
sense la teva companyia.

El matí un goig
migdia, plaer
la tarda una alegria,
la nit una bogeria
si estàs amb mi.

Dus cares de la mateixa moneda
que em creen bipolaritat
però no tiraré marxa enrere :
amb tu, sempre endavant.

Alegria que encomanes,
per a mi un bàlsam colpidor,
a la meva vida ja tu manes
i en sóc content sabedor.

Que la vida en tu circula
con un riu muntanya abaix,
superant tota barrera,
del sol buscant un raig.

Tu ets la llum que em guia
tu ets el plaer del cos
sense tu no sóc ni ombra
que gemega pel bosc.


Prou patiment i boires espesses
prou llàgrimes, prou dolor
puix la vida és tendresa :
tu ets el meu amor.

La vida ara, com a tal, comença,
la vida ara al principi està,
com un huracà es regira
i com a suau brisa romandrà.

Colors mil apareixen,
aromes descobreixo,
tot de sobte gaudeixo
l' estimació latent.
Prou de llàgrimes
tot somriures
desig present
de futur ardent.

Les paraules soles brollen
del sortidor del meu cor,
les idees amb tu bullen
sense cap mena de por.

Llumeta del meu desig,
pols del meu cor,
tristessa surt del mig,
no caps al meu entorn.

Els pensaments són plens de la teva imatge,
desbordats i són amada meva d' esperança,
vell vull fer-me a la teva estança
superant junts de la vida, l´oratge.